Granollers

• Llista de topònims de Granollers (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Els vestigis més antics que s'han trobat a Granollers tenen una antiguitat de més de 4.000 anys, encara que les troballes arqueològiques més importants són les de la necròpolis de Can Trullàs, de l'època romana, moment en què la vila era identificada amb el topònim de Semproniana, que amb el temps va acabar perdent.^[1] Fins a l'any 944 no apareixerà la primera referència del topònim Granollers, citat com a Granularios Subteriore.

El seu emplaçament entre l'antiga Via Augusta romana i el Camí Ral de Barcelona a Vic va marcar el seu ràpid desenvolupament agrícola, amb la possibilitat de comercialitzar els excedents en concorreguts mercats setmanals. És per aquest motiu que a partir de l'any 1040 ja s'esmenta el mercat granollerí, fent de Granollers el centre neuràlgic del Vallès Oriental.^[2]

Durant els segles XIII, XIV i XV, l'Església, el senyor feudal de la Roca i la Corona es disputen el territori de Granollers. Aquesta contínua situació de bescanvi va fer que els granollerins recaptessin 10.000 florins que van posar en mans del rei Alfons IV perquè comprés la vila i la incorporés definitivament a la Corona. Des d'aquest moment, Alfons IV declarava la vila com a carrer de Barcelona (1418).

Les muralles es van començar a bastir el 1291 i es van aixecar entre el 1366 i el 1380 sota el regnat de Pere III. Van ser enderrocades a finals del segle xix però es conserven restes de les refetes en el segle xvi. Tenien un traçat hexagonal amb onze torres de defensa i un camí de ronda conegut com a "corredossos". Els cinc portals d'entrada coincideixen amb les vies de comunicació que hi havia i tenien una capella al damunt: el de Barcelona, la de Sant Cristòfol; el de Caldes, la de Santa Anna; el de Corró, la de Sant Antoni; el de Bell-lloc, la de Sant Roc, i el de la Roca, la de Santa Esperança. Quan es van enderrocar les muralles es van traslladar les capelles a un costat del carrer.

Durant deu anys (1462-72) es va produir una guerra civil que enfrontava la monarquia de Joan II i la Generalitat. La vila de Granollers, sota el domini dels senyors de Pinós, va prendre partit per la Generalitat. Durant aquest conflicte (1466) va morir a Granollers el Conestable de Portugal, candidat a la Corona d'Aragó. Tot i que Granollers va prendre posició contra Joan II, en acabar la guerra el monarca va atorgar els privilegis que ja havia donat el rei Alfons IV, el 1418. El segle xv encara havia de dur més conflictes a Granollers, a causa de la Segona Guerra de Remença.

L'estabilitat del segle xvi, l'augment demogràfic i la prosperitat del mercat consolidaren el desenvolupament de Granollers exemplificat amb la construcció d'importants edificis com la nova església parroquial gòtica de Sant Esteve, sobre la romànica del segle xi; el desaparegut Convent dels Caputxins; l'església de Sant Francesc o la Porxada. Altres aspectes d'aquest segle d'or, tal com qualificà el metge i historiador Alfred Canal el segle xvi, són la gran activitat del Consell o Universitat o la construcció de noves capelles sobre les muralles. Aquesta prosperitat es va truncar de nou per la lluita durant la Guerra dels Segadors, en la qual va intervenir el síndic granollerí Joan Domènec.

Durant la Guerra del Francès (1808-14), Granollers es va oposar a l'ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la tercera guerra carlina va ser el que va afectar més la vila. 3.000 carlins comandats per Martí Miret i Caraltó van assaltar Granollers el 17 de gener de 1875 i van segrestar l'alcalde i trenta-tres persones més que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.^[3]

A mitjan segle xix, l'activitat econòmica de la capital del Vallès Oriental va esdevenir gradualment més industrial i comercial que agrícola, reorientant la seva economia cap a la indústria tèxtil. Aquest dinamisme va acompanyar-se d'una millora significativa de les comunicacions, com és la inauguració del nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l'arribada de les dues línies de tren (1854 i 1876).^[2]

Al principi del segle passat, s'incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Vallès, i el municipi de Palou (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal, amb l'actual carretera com a eix principal.

Durant la Segona República, la ciutat va viure un procés de canvi social i polític general, amb alguns esdeveniments especials com els Fets d'Octubre de 1934. La Guerra Civil (1936-1939) també es va patir amb molta duresa: hi ha haver quatre bombardejos de l'aviació italo-germana, el primer dels quals, el 31 de maig de 1938, va causar centenars de ferits, morts i molts estralls.^[4] Un dels fets més destacats de la postguerra és la celebració de la primera Fira de l'Ascensió el 1943, i que amb els anys depassarà l'àmbit local. Són anys de mancances i de recessió econòmica i no és fins al 1952 que se suprimeix el racionament dels productes de primera necessitat. Entre 1956 i 1975 hi va haver un creixement demogràfic molt destacat, a causa, principalment, de la immigració i de l'augment de la natalitat, que va propiciar un important increment del parc d'habitatges i el desenvolupament de la trama urbana.

D'altra banda, la crisi del tèxtil de meitat dels anys 60 va donar pas a una indústria més diversificada, un dels trets destacats de l'economia granollerina. La mort del general Franco, el novembre de 1975, comporta la legalització de diversos partits polítics que concorreran a les primeres eleccions generals de 1977, primer, i a les municipals de 1979, després, que guanya Rafel Ballús, del PSC, el qual serà alcalde fins al 1986, quan serà substituït per Josep Pujadas. El 1988 es constitueix a Granollers el Consell Comarcal, el primer president del qual va ser Josep Serratusell, de CiU.

L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 en la modalitat d'handbol.

A Granollers hi ha tres estacions de tren. L'estació de Granollers Centre^[5] i l'Estació de les Franqueses - Granollers Nord^[6] estan situades a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de les línies R2, R2 Nord. A l'Estació de Granollers Centre també hi tenen parada els trens de la línia R8 i de la línia R11. Les línies R2, R2 Nord i R8 pertanyen als serveis de rodalia de Barcelona i els trens de la línia R11 als serveis de regionals. L'estació de Granollers-Canovelles,^[7] està situada a la línia Barcelona-Ripoll, i hi tenen parada els trens de Rodalies de Catalunya de la línia R3, també dels serveis de rodalia de Barcelona. Tots els serveis són operats per Renfe Operadora.

Serveis amb parada a Granollers

Línia	<<		>>	Servei	Estació
	Castelldefels		terminal	rodalia	Granollers Centre i Les Franqueses-Granollers Nord
	Aeroport	per Granollers Centre	Maçanet-Massanes	rodalia	Granollers Centre i Les Franqueses-Granollers Nord
	L'Hospitalet de Llobregat	per Vic	La Tor de Querol	rodalia	Granollers-Canovelles
	Martorell	per Cerdanyola Universitat	terminal	rodalia	Granollers Centre
	Barcelona-Sants	per Girona	Portbou	regional	Granollers Centre i Les Franqueses-Granollers Nord

Eleccions municipals

Considerada una de les millors festes majors de Catalunya, la Festa Major, que té lloc la setmana de l'últim dijous d'agost, es basa en la recuperació d'una antiga aposta feta a la ciutat l'any 1897. Aquell any, dos rajolers, el Rayo i l'hereu Maynou, van dividir la ciutat un dilluns de juliol competint entre ells per veure qui era capaç de fer més rajoles en una hora. Aquesta és l'anècdota que va generar la creació de les colles de Blancs i Blaus, veritables protagonistes de la festa.

La Festa Major de Granollers té dues característiques molt clares: la rivalitat únicament festiva entre les colles dels Blancs i dels Blaus i la massiva participació de públic, que reuneix a desenes de milers de persones a la festa. L'eix central és una competició entre les dues colles per veure quina anima més la Festa Major. La colla guanyadora disposarà del privilegi d'escollir i portar el pregoner de l'any següent.

Categoria principal: granollerins

Equipaments municipals

Els principals equipaments de la ciutat són:

• Museu de Granollers
• Museu de Ciències Naturals de Granollers
• Adoberia de Granollers
• Roca Umbert Fàbrica de les Arts / La Tèrmica de Roca Umbert
• Arxiu Municipal de Granollers
• Arxiu Comarcal del Vallès Oriental
• Teatre Auditori de Granollers
• Llevant Teatre (abans Teatre de Ponent)^[16]
• Biblioteca Can Pedrals
• IES Escola Municipal de Treball
• Sala Francesc Tarafa
• Escola Municipal de Música Josep Maria Ruera

Esports

• Esport Club Granollers
• Club Atlètic del Vallès
• Club Bàsquet Granollers
• Club Balonmano Granollers
• Club Natació Granollers
• Associació Granollers Esportiva. Bàdminton Granollers^{[cal citació]}
• El Club Esgrima Granollers és un club d'esgrima de la ciutat de Granollers^[17] fundat el setembre de 2013 pel mestre d'armes Eduard Manucu.^[18] És l'únic club d'esgrima del Vallès Oriental. Actualment s'hi practiquen les modalitats d'espasa i floret, essent el floret la seva arma principal.^[19]

Esbarjo

• Xics de Granollers
• Cor Infantil Amics de la Unió
• Drac de Granollers

Urbanisme

• Parc Torras i Villà
• Monument a Jacint Verdaguer