Província de Barcelona

província de Catalunya

La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.[1][2] El govern provincial és la Diputació de Barcelona amb seu a l'edifici Casa Serra a la rambla de Catalunya de la ciutat de Barcelona.

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Barcelona
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 27′ N, 2° 05′ E / 41.45°N,2.08°E / 41.45; 2.08
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya Modifica el valor a Wikidata
CapitalBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5.704.697 (2021) Modifica el valor a Wikidata (738,34 hab./km²)
Gentilicibarceloní, barcelonina Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície7.726,36 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Punt més altla Tosa (2.536 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixnivell mitjà del mar (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1822 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuDiputació de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
• Presidenta Modifica el valor a WikidataLluïsa Moret i Sabidó (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2ES-B Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSES511 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE08 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdiba.cat… Modifica el valor a Wikidata

Història

Escut no oficial de la província

La província de Barcelona té el seu precedent en les quatre prefectures catalanes creades el 1810 pel governador general de Catalunya, el mariscal Pierre François Charles Augereau. La prefectura de Barcelona incloïa el Solsonès. El 1812, integrada Catalunya a l'imperi francès de Napoleó I, la prefectura va passar a ser el departament de Montserrat.

En la proposta de les Corts de Cadis del 1813, que no va entrar en vigor, la província de Barcelona limitava amb el riu Llobregat i incloïa la regió de Girona.

El 1822 es va aprovar una nova divisió territorial. La província amb capital a Barcelona rebia el nom restringit de província de Catalunya. Excloïa el Penedès i incloïa la Cerdanya.

El 30 de novembre de 1833, a proposta de Javier de Burgos, s'aprovava l'actual divisió provincial que ha estat en vigor excepte en el període del 1913 al 1925 de la Mancomunitat de Catalunya, i del 1931 al 1939 substituïda per la Generalitat republicana, en que la Diputació va ser-ne el punt de partida de la nova institució.[3][4]

Futur

Està previst, en virtut de la llei de vegueries aprovada pel Parlament de Catalunya, que la Diputació de Barcelona sigui substituïda inicialment per un consell de vegueria i posteriorment per dos: el de la vegueria de Barcelona i el de la Catalunya Central, o bé tres, incloent-hi la vegueria de l'Alt Ter.[5]

Territori

Municipis

Els vint-i-un municipis més habitats de la província són els següents (2023):

  1. Barcelona (1.660.122 hab.)
  2. L'Hospitalet de Llobregat (274.455 hab.)
  3. Badalona (225.957 hab.)
  4. Terrassa (225.277 hab.)
  5. Sabadell (218.300 hab.)
  6. Mataró (129.870 hab.)
  7. Santa Coloma de Gramenet (119.862 hab.)
  8. Sant Cugat del Vallès (97.530 hab.)
  9. Cornellà de Llobregat (90.303 hab.)
  10. Sant Boi de Llobregat (83.919 hab.)
  11. Rubí (80.044 hab.)
  12. Manresa (78.877 hab.)
  13. Vilanova i la Geltrú (68.854 hab.)
  14. Castelldefels (68.427 hab.)
  15. Viladecans (66.677 hab.)
  16. El Prat de Llobregat (65.516 hab.)
  17. Granollers (63.092 hab.)
  18. Cerdanyola del Vallès (57.879 hab.)
  19. Mollet del Vallès (51.824 hab.)
  20. Esplugues de Llobregat (46.921 hab.)
  21. Sant Feliu de Llobregat (46.056 hab.)

Comarques

La província conté les següents comarques:

A més a més, inclou el municipi de Fogars de la Selva de la comarca de la Selva.

Partits judicials

Partits judicials de Barcelona.

La província de Barcelona està dividida administrativament en 25 partits judicials.[6]

Partits judicials de la província de Barcelona
Partit judicialNombre
mun.
Població
(hab) [2009]
Superfície
(km²)
Densitat
(hab/km²)
1Martorell9130.888152,5858,1
2Manresa35184.6421.300,6142,0
3Granollers35286.536769,7372,3
4Mataró17279.770179,41.559,5
5Vic49151.5761.193,1127,0
6Arenys de Mar13138.038247,4558,0
7Igualada32108.946850,6128,1
8Berga3041.5251.129,336,8
9Vilafranca del Penedès26102.131545,9187,1
10Badalona3263.57827,69.553,4
11Barcelona11.621.53798,216.510,9
12Sant Boi de Llobregat499.38154,11.837,3
13Sabadell9305.237222,41.372,3
14Vilanova i la Geltrú7145.288231,8626,8
15Terrassa6235.328181,31.298,0
16Sant Feliu de Llobregat10181.110131,51.377,6
17Hospitalet de Llobregat, l'1257.03813,618.872,1
18Santa Coloma de Gramenet1119.7177,116.885,3
19Cerdanyola del Vallès5174.11167,82.566,9
20Cornellà de Llobregat186.5196,812.686,1
21Gavà4177.834114,21.557,9
22Mollet del Vallès7106.89748,12.222,9
23Esplugues de Llobregat262.67312,35.083,0
24Rubí3164.217111,51.472,7
25Prat de Llobregat, el163.41831,52.011,4
Barcelona3115.487.9357.728,2710,1

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
16.68116.45214.030166.133345.042713.734836.887902.9701.054.5411.141.733

1920193019401950196019701981199019921994
1.349.2821.800.6381.931.8752.232.1192.877.9663.929.1944.620.0564.738.3544.662.8744.662.874

1996199820002002200420062008201020122014
4.628.2774.666.2714.736.2774.906.1175.117.8855.309.4045.416.4475.507.8135.519.3705.462.583

2016201820202022202420262028203020322034
5.489.294
5.571.822
5.635.043
-------

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.

Museus

La província de Barcelona compta amb 304 equipaments museístics.[7]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Barcelona

Vegeu també

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica