Himàlaia

«L'Himalaia. Pronunciat com a paraula plana, alternativa a la pronúncia normativa esdrúixola preconitzada per Joan Coromines [LleuresC, p. 58] i adoptada sense discussió fins i tot per l'ésAdir; en anglès, sempre més laxes, accepten totes dues pronúncies; la més espontània en català, en tot cas, és com a paraula plana, per més que el terme compost sànscrit tingui llarga la primera vocal de la segona part del compost [ālaia]; i crec que la pronúncia com a paraula esdrúixola és violenta en català per la composició vocàlica de les dues síl·labes següents [totes les paraules que trobo acabades en –aia són planes: Laia, talaia, bavaia, palaia, baia, atzagaia, papaia, i Himalaia en seria una més per fer rima]; a més a més, posats a ser rigorosos, la pronúncia tant en sànscrit com en anglès és amb hac aspirada, i si es respectés en cat. s'hauria d'escriure “el Himàlaia”) (Al seu Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València 1990/2012 10, Josep Lacreu inclou “Himalaia” com a admissible)»^[8]

L'Himàlaia es va formar fa devers 50 milions d'anys a l'era terciària: segons la teoria de tectònica de plaques, es va produir pel xoc de la placa índia procedent de l'antic continent de Gondwana, i la d'Euràsia, que provenia de la divisió de l'antiga Lauràsia.

Malgrat que geogràficament estiguin ben diferenciades, en parlar de l'Himàlaia moltes vegades s'hi inclou també el Karakoram (nord-oest), el Transhimàlaia (al nord del Tibet) i el Prehimàlaia, que el separa de les planures de l'Índia.

L'Himàlaia es troba a cavall entre diversos països; la part nord del Karakoram pertany al Xinjiang (Xina), mentre que el sud pertany al Pakistan. L'extrem oriental del Karakoram correspon al Caixmir, territori en disputa entre el Pakistan i l'Índia des del 1947. Pel que fa a l'Himàlaia en sentit estricte, el vessant septentrional pertany al Tibet, país ocupat per la Xina, i el vessant meridional es reparteix entre el Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan.

Els grups ètnics del vessant nord de l'Himàlaia són principalment de tipus mongol i de religió budista, mentre que al vessant sud hi ha un mosaic ètnic i cultural (només al Nepal hi ha almanco 19 grups ètnics principals) i de religió fonamentalment musulmana a l'oest, i hindú al centre i est de la serralada.

A l'Himalàia hi conflueixen diversos estats. La serralada cobreix una extensió d'uns 594.400 km², que inclou parts del Pakistan, l'Índia, Nepal, Bhutan i Tibet.

El vessant septentrional del Karakorum pertany a Sinkiang, territori xinès, mentre que el vessant meridional pertany al Pakistan.L'extrem oriental del Karakorum correspon a la regió del Caixmir, territori en disputa entre Pakistan i l'Índia des del 1947De l'Himàlaia, sensu stricto, el vessant septentrional pertany al Tibet, país ocupat per la Xina, i es reparteix el vessant meridional entre el Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan.

La flora i la fauna de l'Himàlaia varia amb el clima, les pluges, l'altitud, i la terra. El clima té un rang que va des del tropical a la base de les muntanyes fins al gel permanent i les neus perpètues a les elevacions més altes. La quantitat de precipitació s'incrementa d'oest a est al llarg del front de la serralada. La diversitat de climes, altituds, precipitacions i condicions del sòl generen una gran varietat de plantes i de comunitats animals.

A la plana indogangètica de la base de les muntanyes, una plana al·luvial regada per l'Indus i els rius Ganges-Brahmaputra, la vegetació varia d'oest a est segons les precipitacions. Les zones desèrtiques que caracteritzen aquesta zona ocupen les planes del Pakistan i del Panjab. Més a l'est, es troben les planes tropicals de l'alt Ganges d'Uttarakhand i Uttar Pradesh i els boscos caducifolis humits del baix Ganges, a Bihar i Bengala occidental. Són boscos monsònics, amb arbres caducifolis de secà que perden les fulles durant l'època seca. Els boscos semicaducifolis de la vall del Brahmaputra, més humits, ocupen les planúries d'Assam.

Per sobre de la plana al·luvial, hi ha la franja del Terai, una zona de sòls sorrencs i argilosos que en algunes estacions esdevenen aiguamolls. El Terai rep més precipitacions que les planes, i els rius baixants de l'Himàlaia s'alenteixen i s'estenen a la zona del Terai, més plana, dipositant llims fèrtils durant l'estació del monsó i retrocedint durant l'estació seca. El Terai té un mantell freàtic elevat a causa de l'aigua que cau de la zona adjacent. La part central de la franja del Terai està ocupada pels herbassars i les sabanes del Terai-Duar, un mosaic d'herbassars, sabanes i boscos perennes i caducifolis que inclou alguns dels herbassars més alts del món. Aquests herbassars són la llar del rinoceront de l'Índia (Rhinoceros unicornis).

Sobre la franja del Terai, hi ha una zona d'altiplà conegut com el Bhabhar, una zona de sòls porosos i rocosos, compostos de residus que han estat duts pel corrent d'altituds més elevades. El Bhabhar i el Shiwalix baix tenen un clima subtropical. Els boscos conífers subtropicals de l'Himàlaia ocupen l'extrem occidental de la franja subtropical, amb boscos dominats per Pinus roxburghii. La part central de la serralada és la llar dels boscos de flor subtropicals de l'Himàlaia, dominats pel sal (Shorea robusta).

També anomenats turons Churia o Margalla, els monts Sivalik són el terreny més exterior de peus de turons que s'estén a través de la regió de l'Himàlaia, pel Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan. Consta de moltes subàrees. Els cims es troben entre 600 i 1.200 metres. Els pendents meridionals, més escarpats, formen una zona de falles anomenada Himalayan Frontal Thrust (HFT); els pendents septentrionals són més suaus. Els conglomerats permeables i altres roques permeten que l'aigua de la pluja s'escoli pendent avall cap al Bhabhar i el Terai, i pendent amunt només hi creixen boscos d'arbusts.

Les valls del Terai interior són unes valls obertes al nord dels monts Shivalik o entre les subzones del Shivalik. En són exemples el Dehra Dun a l'Índia i el Chitwan al Nepal.

És una serralada prominent d'entre 2.000 i 3.000 metres d'altitud formada al llarg del Main Boundary Thrust, una zona de falla amb una cara meridional escarpada i pendents septentrionals més suaus. És gairebé contínua excepte a les gorges dels rius. Els rius s'uneixen en forma de canelobre al nord per trencar aquesta serralada per, relativament, pocs llocs.

Una regió muntanyosa d'uns 1.000 metres de mitjana immediatament al nord de la serralada de Mahabharat, que es va elevant al llarg d'uns 100 km fins a uns 4.000 metres d'altitud a la zona de falla del Main Frontal Thrust, on comença el Gran Himàlaia.

• Boscos de muntanya: a les elevacions mitjanes de la serralada, els boscos subtropicals deixen lloc a una franja de boscos temperats de flor i mixtos, amb els boscos de flor de l'Himàlaia occidental a l'extrem occidental de la serralada, i els boscos de flor de l'Himàlaia oriental a Assam i Arunachal Pradesh. Per sobre dels boscos de flors, són els boscos conífers subalpins de l'Himàlaia occidental i de l'Himàlaia oriental.

Per sobre la línia d'arbres, es troben els prats i matollars alpins de l'Himàlaia nord-occidental, occidental i oriental, que deixen el lloc a la tundra a l'alta serralada de l'Himàlaia. Els prats alpins són l'hàbitat estival de la pantera de les neus (Uncia uncia), una espècie amenaçada.

Els topònims utilitzats per a individualitzar les muntanyes de l'Himàlaia són generalment formats amb radicals de l'idioma nepalès, del tibetà, de turquestà o del sànscrit, combinats moltes vegades de manera híbrida entre si, i solen posseir una capacitat expressiva i una condensació de significats que sol passar inadvertida als estrangers. En nepalès, himal significa 'muntanya coberta de neu' i es fa servir per a anomenar diverses muntanyes.

Alguns noms són típicament descriptius:

• Karakorum, 'la pedrera negra'
• Dhaulagiri, 'muntanya blanca'
• Nilgiri, 'muntanya blava'
• Gasherbrum, 'la paret brillant'
• Machapuchare, 'la cua de peix'
• Makalu, 'el gran negre'
• Kang Taiga, 'la cadira de neu'
• Chogo Ri (redenominat K2), 'la gran muntanya'

En altres casos, el topònim té una precisa al·lusió religiosa:

• Pancchulé, 'les cinc fletxes celestials'
• Gosainthan, 'el lloc dels sants'
• Trisul, 'el trident' (símbol de Shiva)
• Indrasan, 'el tro d'Indra'
• Manaslu, 'la muntanya de la ment'
• Chomo Lungma (més conegut a Occident com a Everest), 'la dea mare del món'
• Annapurna, 'plena de grans' (com d'arròs)
• Ganesh Himal, 'la neu de Ganesh' (el déu elefant)

Existeixen algunes muntanyes el nom de les quals deriva de la seva posició respecte als altres cims:

• Nuptse, 'muntanya de l'oest'
• Lhotse Shar, 'muntanya del sud-est'
• Lhotse, 'muntanya del sud'
• Nunagiri, 'muntanyes entre dos rius'

Hi ha noms amb significats més diversos:

• Kardong, 'la fortalesa de neu'
• Mahalangur Himal, 'la serralada muntanyosa dels grans simis'
• Mustagh, 'les muntanyes brillants del cel'
• Shisha Pangma, 'la cresta més enllà de les pastures'
• Mulkilà, 'la fortalesa de plata'
• Amai Dablang, 'la mare que abraça'
• Kanchenjonga, 'els cinc tresors de la neu'

Diversos llocs de l'Himàlaia tenen un significat religiós important per a les religions hinduista i budista. En l'hinduisme, l'Himàlaia també s'ha personificat com el déu Himavat, el pare del cònjuge de Shiva, Parvati.

Alguns dels punts importants per a la religió de l'Himàlaia són:

• Haridwar, el punt on el riu Ganga entra a les planes.
• Badrinath, un temple dedicat a Vishnu.
• Kedarnath, lloc on està situat un dels dotze jyotirlingas.
• Gaumukh, la font del riu Bhagirathi (i per tant, per extensió, del Ganges), a unes quantes milles per sobre de la ciutat de Gangotri.
• Deoprayag, on l'Alaknanda i el Bhagirathi es mesclen per a formar el Ganges.
• Rishikesh, conté el temple de Lakshmana.
• Mount Kailash, un cim de 6.638 metres d'altitud que és la llar dels déus hindús Xiva i Uma, i també és venerat pels budistes. Està prohibit ascendir al cim, i és tan sagrat que està envoltat a la seva base. El llac Manasarovar és a la base de la muntanya i és la font del Brahmaputra.
• Amarnath té un lingam de Shiva de gel, que es forma unes poques setmanes cada any. Milers de persones visiten la cova durant aquelles setmanes.
• El Vaishno Devi és un popular santuari dels devots de Durga.
• Sri Hemkund Sahib.

A més de la llista anterior, un nombre important de centres budistes tibetans estan situats a l'Himàlaia, incloent-hi la residència del dalai-lama. Hi ha prop de 6.000 monestirs al Tibet.^[10] Els musulmans tibetans tenen les seves pròpies mesquites a Lhasa i a Shigatse.^[11]

Les següents entitats místiques s'han associat amb l'Himàlaia:

• El Ieti és una de les criatures més famoses en criptozoologia. És una gran criatura, com un primat, que se suposa que viu a l'Himàlaia. La majoria de científics i experts creuen que les evidències sobre l'existència del Ieti no són prou persuasives, i són el resultat de llegendes, bromes o falta d'identificació de criatures mundanes.
• Shambhala és una ciutat mística, amb diverses llegendes associades, i és un dels vint-i-quatre reialmes amagats de l'Himàlaia, del budisme Vajrayana.^[12] Algunes de les llegendes la consideren com una ciutat real, on es preserven les doctrines secretes del budisme, i altres llegendes creuen que la ciutat no existeix físicament i que únicament pot ser assolida en el reialme mental.

Himalaya és part de la col·lecció Hunkar de Ramdhari Singh 'Dinkar', que ha estat descrit per la crítica com a "brases ardents a l'ombra d'un tranquil arc de sant Martí".^[13] En aquest poema, la grandiositat de l'Himàlaia reflecteix metafòricament Mohandas Gandhi, que, en aquest poema, reflecteix metafòricament Mahatma, a qui invoca a l'acció, deixant el camí de la meditació mística de l'ascètica.^[13]

Primeres ascensions als 14 vuit mil^[14][15]

Cim	Alçada	Situació	1a ascensió	1rs alpinistes	1a ascensió hivernal	1r/s alpinistes hivernals	Ascensions	Morts	Taxa de mortalitat	Taxa de mortalitat abans del 1990*	Taxa de mortalitat després del 1990*
Everest	8848 m	Nepal/Xina	29 maig 1953	Edmund Hillary Tenzing Norgay	17 febrer 1980	Krzysztof Wielicki Leszek Cichy	3684	210	5.70%	37%	4,4%
K2	8611 m	Pakistan/Xina[16]	31 juliol 1954	Achille Compagnoni Lino Lacedelli			284	66	23.24%	41%	19,7%
Kangchenjunga	8586 m	Nepal/Índia	25 maig 1955	George Band Joe Brown	11 gener 1986	Krzysztof Wielicki Jerzy Kukuczka	209	40	21.4%	21%	22%
Lhotse	8516 m	Nepal/Xina	18 maig 1956	Fritz Luchsinger Ernst Reiss	31 Dec 1988	Krzysztof Wielicki	221	11	3.43%	14%	2%
Makalu	8485 m	Nepal/Xina	15 maig 1955	Jean Couzy Lionel Terray	09 febrer 2009	Simone Moro Dennis Urubko	234	26	11.11%	16%	8,5%
Cho Oyu	8188 m	Nepal/Xina	19 octubre 1954	Joseph Joechler Pasang Dawa Lama Herbert Tichy	12 febrer 1985	Maciej Berbeka Maciej Pawlikowski Jerzy Kukuczka	2668	39	1,46%
Dhaulagiri	8167 m	Nepal	13 maig 1960	Kurt Diemberger Peter Diener Nawang Dorje Nima Dorje Ernst Forrer Albin Schelbert	21 gener 1985	Andrzej Czok Jerzy Kukuczka	358	58	16.20%	31%	11%
Manaslu	8163 m	Nepal	09 maig 1956	Toshio Imanishi Gyalzen Norbu	14 gener 1984	Maciej Berbeka Ryszard Gajewski	297	53	17.85%	35.16%	13,42%
Nanga Parbat	8126 m	Pakistan	03 juliol 1953	Hermann Buhl			287	64	22.30%	77%	5,5%
Annapurna	8091 m	Nepal	03 juny 1950	Maurice Herzog Louis Lachenal	03 febrer 1987	Jerzy Kukuczka Artur Hajzer	153	58	42.85%	66%	19,7%
Gasherbrum I	8080 m	Pakistan/Xina[16]	05 juliol 1958	Andrew Kauffman Pete Schoening			265	25	9.43%	15.5%	8,75%
Broad Peak	8051 m	Pakistan/Xina[16]	09 juny 1957	Fritz Wintersteller Marcus Schmuck Kurt Diemberger Hermann Buhl			359	19	5.29%	5%	8,6%
Gasherbrum II	8034 m	Pakistan/Xina[16]	08 juliol 1956	Fritz Moravec Josef Larch Hans Willenpart			836	19	2.27%	7.8%	0,44%
Shishapangma	8027 m	Xina	02 maig 1964	Hsu Ching Chang Chun-yen Wang Fu-zhou Chen San Cheng Tien-liang Wu Tsung-yue Sodnam Doji Migmar Trashi Doji Yonten	14 gener 2005	Piotr Morawski Simone Moro	274	23	8.39%	2%	16,8%

Els 10 primers alpinistes a assolir els 14 cims més alts de la Terra són:

Ordre	Alpinista	Nacionalitat	Any
1	Reinhold Messner	Itàlia	1986
2	Jerzy Kukuczka	Polònia	1987
3	Erhard Loretan	Suïssa	1995
4	Carlos Carsolio	Mèxic	1996
5	Kryzysztof Wielicki	Polònia	1996
6	Juan Oiarzabal	País Basc	1999
7	Sergio Martini	Itàlia	2000
8	Park Young	Corea del Sud	2001
9	Um Hong	Corea del Sud	2001
10	Alberto Iñurrategi	País Basc	2002

Pel que fa als alpinistes catalans, Òscar Cadiach amb 13 cims (i 2 repeticions) és el que n'ha assolit més, seguit per Juanjo Garra i Ferran Latorre, amb 10 vuit mil cadascú.^[17]

L'any 2020, el banyolí Sergi Unanue i el barceloní Dani Benedicto es convertiren en les persones més joves del món a travessar l'Himàlaia a peu després d'haver caminat 1.700 quilòmetres amb 175.000 metres de desnivell acumulat en 99 dies sense assistència.^[18]

• Journey of a Red Fridge (2007), dirigit per Lucian i Natasa Muntean (Lunam Docs), és un documental premiat que explica la història d'un nen portador que treballa a les muntanyes nepaleses de l'Himàlaia.
• Baraka (1992), dirigida per Ron Fricke.

• Jalori
• Mer i Ser
• Ieti