Illa de Gigha

L'illa de Gigha (Giogha (pronuncieu [kʲi.ə]) en gaèlic) és una illa de les Hèbrides Interiors, situada al nord-oest d'Escòcia. Es troba enfront de la costa oest de Kintyre. El nom de l'illa procedeix de Gudey (en nòrdic antic 'illa bona' o 'illa de Déu').[1] Gigha fa 9,5 km de llarg, amb una amplada màxima de 2,5 km, i ocupa una superfície d'1,8 km².

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla de Gigha
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 55° 41′ 00″ N, 5° 45′ 00″ O / 55.683333333333°N,5.75°O / 55.683333333333; -5.75
EstatRegne Unit

PaísEscòcia

ConsellConsell d'Argyll and Bute Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població163 (2011) Modifica el valor a Wikidata (11,68 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície1.395 ha Modifica el valor a Wikidata
Mesura2,5 (amplada) × 9,5 (longitud) km
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
OrigenIlla continental
Identificador descriptiu
Fus horari

Les platges bessones a Eilean Garbh, Gigha

L'illa va arribar al seu màxim de població al segle xviii, situant-se per sobre dels 700 habitants; tanmateix, el seu nombre va disminuir dràsticament durant els anys 60 del segle xx arribant a les xifres actuals.[2]

Gaèlic

Històricament Gigha ha estat un lloc on el gaèlic sempre ha tingut una forta presència. Tant en el cens del 1901 com en el del 1921, el 75% de la població afirmava parlar aquesta llengua. Tanmateix, el 1971 aquest percentatge ja havia caigut fins al 25-49,9%.[3] En el cens del 2001, el percentatge de parlants gaèlics era del 14%.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Gigha

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García