Illes de la Sonda

El territori de les illes pertany majoritàriament a Indonèsia, excepte l'illa de Borneo, repartida també entre els estats de Brunei i Malàisia, i la de Timor, dividida entre Indonèsia i Timor Oriental.

Són entre la mar de la Xina Meridional al nord, la mar d'Arafura a l'est, les mars de Sulu, Cèlebes, les Moluques i Banda al nord-est i est, i l'oceà Índic al sud i a l'oest. Tradicionalment es divideixen en dues seccions, les Illes Grans i les illes Petites.^[3]

Illes

• les illes Grans de la Sonda^[4] (Kepulauan Sunda Besar):
  • Borneo
  • Cèlebes^[5][6][7][8]
  • Java (incl. Madura)^{[9][10][11][12][13]}
  • Sumatra^{[14][15][16][17][18][19]}
• Les illes Petites de la Sonda^[20] (Kepulauan Sunda Kecil o Nusa Tenggara):
  • Bali^{[21][22][23][24][25][26]}
  • Lombok^[27][28]
  • Sumbawa^[29][30]
  • Flores^{[31][32][33][34]}
  • Komodo^[35][36]
  • Sumba^[37][38]
  • Savu^[39]
  • illa de Timor^[40][41][42]
  • illes Solor^[43]
  • illes Alor^[44][45]
  • Sangeang^{[46][47][48][49][50][51]}

Els sondanesos són un grup ètnic de la part occidental de l'illa de Java. Són predominantment de religió musulmana. Parlen una llengua autòctona coneguda com a sondanès o Basa Sunda.^[52]

Les illes orientals van patir poc la influència musulmana fins que el regne de Makassar es va unificar i va esdevenir el 1607 el sultanat de Makassar^[53] començant la guerra santa contra els regnes bugis; el darrer regne bugi fou conquerit el 1611 i després va seguir cap al sud per conquerir Sumbawa. Sanggar va acceptar l'islam ràpidament però la resta de regnes com Dompu, Bima i Sumbawa (l'occident de l'illa) van resistir de manera ferotge. Sumbawa es va rendir el 1626.^[54] El rei de Sumbawa es va casar el 1850 amb la germana del rei de Tallo (Makassar). Bima es va rendir el 1621 quan va pujar un nou rei i el 1623 una expedició holandesa va trobar la capital cremada pels makassarians. El 1640 el rei Abd al-Kadir es va establir com a sultà després de casar-se amb una germana del sultà Ala al-Din de Gowa (Makassar). Makassar va caure en poder dels holandesos el 1669^[55][56][57] i el seu aliat bugo Arung Palakka, rei de Bone el 1672, va iniciar una sèrie de campanyes contra Sulawesi del sud obligant a bugis i makassarians a refugiar-se a altres illes, especialment a Sumbawa on es van instal·lar amb un estatus semiautònom. A Bima eren una gran part de la població; el 1662 el sultà de Bima va reclamar la sobirania sobre Sumba i Komodo i va estendre la seva influència a Manggarai, a l'oest de Flores. El sultanat de Bima va existir fins al 1950 quan fou abolit com altres sultanats.^{[58][59][60][2]}