Jean-Henri Roger
Jean-Henri Roger (Marsella, 24 de gener de 1949 – Saint-Cast-le-Guildo, Bretanya, 31 de desembre de 2012 [1][2][3][4] és un cineasta francès.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 gener 1949  Marsella (França) |
| Mort | 31 desembre 2012 (63 anys) Saint-Cast-le-Guildo (Bretanya) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Cinema |
| Ocupació | actor, actor de cinema, guionista, director de cinema, director de fotografia |
   | |
Biografia
Jean-Henri Roger va néixer en una família burgesa i intel·lectual i de pares militants comunistes. Després d'estudiar a Marsella, va anar a París. Maoista, es va unir a La Cause du peuple.[5]
Va conèixer Jean-Luc Godard a la tardor de 1968 durant un curs a l'Institut de Formació Cinematogràfica i va simpatitzar amb ell. En aquell moment, Godard ja no volia treballar sol, sinó dins d'un col·lectiu, rebutjant la noció de autor encara proposada per ell i els futurs directors de la Nouvelle Vague al dècada de 1950. La col·laboració entre Roger i Godard va començar realment el desembre de 1968 quan la productora britànica Kestrel Films va encarregar a Godard que pintés un retrat d'Anglaterra. Filmen British Sounds el febrer de 1969 a Oxford i Essex. L'originalitat de la pel·lícula es deu principalment a la dissociació entre la imatge i la banda sonora.[6]
L’abril de 1969, Godard i Roger van anar a Praga amb l'operador Paul Bourron per rodar Pravda. La seva estada allà no dura gaire perquè entenen ràpidament que els costa molt discutir amb els txecs.[7] Al juny, van a Roma per rodar Vents d'Est amb Daniel Cohn-Bendit.[8] A finals del mateix any, Jean-Luc Godard i Jean-Pierre Gorin van constituir el Grup Dziga Vertov. Jean-Henri Roger està inclòs al grup perquè va participar en la producció de British Sounds i Pravda, però el seu paper esdevé menor a partir de Vents d'Est.[9]
Després de la dissolució del grup Dziga Vertov el 1972, es va unir al col·lectiu Cinélutte (1973-1976) (amb Mireille Abramovici, Jean-Denis Bonan, Richard Copans, François Dupeyron i Guy-Patrick Sainderichin) que van dirigir diverses pel·lícules sobre lluites socials.[5]
Va impartir classes al departament de cinema del centre experimental de Vincennes (actual Universitat de París VIII) des de 1972.[5]
Va formar equip amb l'actriu Juliet Berto i amb ella va dirigir els seus dos primers llargmetratges de ficció Neige (1981) i Cap Canaille (1982). Neige ha tingut cert èxit entre el públic francès amb 640.000 entrades.[10]
Va signar el seu tercer llargmetratge, Lulu, el 2001. Després va ser Code 68 el 2005.
Jean-Henri Roger es va reunir amb Godard als anys 2000 quan aquest li va donar un paper secundari a Eloge de l'amour (2001).[11]
El 2005 va dirigir com a reacció a un aire de temps que considera anti-68 Code 68, una pel·lícula sobre un director que intenta fer una pel·lícula sobre el maig del 68.[12] Jean-Henri Roger est professeur de cinéma à Universitat París 8. Vincennes - Saint-Denis.
Va morir el 31 de desembre de 2012,[13] a causa d’una malaltia cardíaca.[14] A la seva mort, diverses personalitats del món del cinema li rendeixen homenatge conjuntament al diari Le Monde i subratllen el paper impulsor que va tenir en diverses estructures associatives com ACID o SRF.[15]
L'any 2014, la seva filla Jane Roger va posar en marxa l'empresa de distribució JHR Films, batejada en honor al seu pare.[16]
Filmografia
Director
- 1969 : British Sounds amb Jean-Luc Godard, signat a posteriori pel Grup Dziga Vertov
- 1970 : Pravda amb Jean-Luc Godard, signat a posteriori pel Grup Dziga Vertov
- 1981 : Neige dirigida amb Juliet Berto
- 1983 : Cap Canaille dirigida amb Juliet Berto
- 2002 : Lulu
- 2005 : Code 68
Guionista
- 1981 : Neige escrit amb Juliet Berto
- 1983 : Cap Canaille escrit amb Juliet Berto
- 2002 : Lulu
- 2005 : Code 68
Actor
- 1969 : Ça, c'est vraiment toi (TV) de Claire Simon
- 1987 : Cinématon #889 de Gérard Courant
- 2000 : L'Affaire Marcorelle de Serge Le Péron
- 2001 : Éloge de l'amour de Jean-Luc Godard
- 2001 : Imago (jours de folie) de Marie Vermillard
- 2002 : Après la vie de Lucas Belvaux
- 2002 : Cavale de Lucas Belvaux
- 2006 : Bamako d'Abderrahmane Sissako
- 2011 : Les neus del Kilimanjaro de Robert Guédiguian
Director de fotografia
- 1977 : A. Constant de Christine Laurent
- 1978 : La Voix de son maître de Nicolas Philibert
Altres funcions
- Director de la UFR Arts, Filosofia, Estètica de la Universitat de París 8 de 1989 a 1993
- President d'ACID de 1995 a 1997 (agència de cinema independent de distribució)
- President de la SRF de 1998 a 2000 (societat de directors de cinema)
- Copresident del BLOC del 2000 al 2002 (oficina d'enllaç d'organitzacions cinematogràfiques)
- President de FERA del 2001 al 2003 (Federació Europea de Directors)
Publicacions
- Dubroux, Danièle; Roger, Jean-Henri; Le Péron, Serge «Entretien avec Renato Berta, directeur de la photographie». Cahiers du cinéma.
- Groupe Dziga Vertov «Pravda». Cahiers du cinéma, juillet-août 1972.
Distinccions
- 1981 : Premi de Cinema Jove al Festival de Canes per Neige[17]
- 1982 : Nominació al César a la millor primera pel·lícula per Neige
Bibliografia
- Insdorf, Annette «Neige by Juliet Berto, Jean-Henri Roger». The French Review, décembre 1982, pàg. 358. DOI: 10.2307/391904.
- Bouquet, Stéphane; Lounas, Thierry «Défense du cinéma». Cahiers du cinéma, 1998.
- Bouquet, Stéphane «Marseille». Cahiers du cinéma, octobre 1995.
- Serge Le Péron, « Jean-Henri Roger, éloge de l'amour du cinéma », Cahiers du cinéma, numéro 686, février 2013, p. 60