1982

Països Catalans

• Es funda la colla castellera Xicots de Vilafranca.
• 13 de març: Sísif (1982...) apareix per a la primera vegada en una vinyeta de Jordi Soler i Font a El Punt.^[1]
• 26 de març: Es va constituir la Mancomunitat de Municipis de la Safor. Decret del Consell del País Valencià.
• 28 de març, Madrid: el Congrés dels Diputats Espanyol aprova l'Estatut d'autonomia del País Valencià.
• 14 de maig, Barcelona, Barcelonès: El poeta i crític mallorquí Josep Maria Llompart guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.^[2]
• 29 de maig, Barcelona, Barcelonès: El futbolista Diego Armando Maradona és traspassat de l'Argentinos Juniors al FC Barcelona per la xifra rècord de 1,500 milions de pessetes.^[2]
• 7 de juny, Barcelona, Barcelonès: L'editorial Bruguera entra en suspensió de pagaments per valor de 3,900 milions de pessetes.^[2]
• 10 de juny, Portlligat, Alt Empordà: Gala Dalí, esposa i musa de Salvador Dalí (n. 1894).^[3]
• 13 de juny-11 de juliol: celebració de la Copa del Món de Futbol de 1982 a Espanya, inaugurada al Camp Nou, i amb partits a Barcelona, València, Elx i Alacant dins els Països Catalans.
• 18 de juny, Figueres, Alt Empordà: S'inaugura el Museu del Joguet de Catalunya.
• 26 de juny-8 de juliol: es disputa el Mundialet de futbol infantil a Catalunya
• 10 de juliol, País Valencià: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.^[4]
• 12 d'agost, País Valencià: Joan Lerma esdevé President de la Generalitat Valenciana Provisional.
• 20 d'octubre, Tous, la Canal de Navarrés: Pantanada de Tous, les pluges torrencials provoquen l'ensorrament de la presa de Tous i, com a conseqüència, s'origina una gran riuada que arrasa les riberes del Xúquer.
• 3 de novembre: el Fons de Garantia de Dipòsits del Banc d'Espanya assumeix el control de Banca Catalana, després de detectar un forat de més de 130,000 milions de pessetes.^[2]
• 7 de novembre, Andorra, Alt Urgell i Baixa Cerdanya: les pluges provoquen uns aiguats, amb 14 víctimes, la incomunicació de la zona i la destrossa completa del poble del Pont de Bar.
• 7 de novembre, Joan Pau II visita la ciutat de Barcelona.^[5]
• 2 de desembre, Barcelona: Pasqual Maragall i Mira esdevé alcalde de Barcelona.^[6]
• 5 de desembre, es constitueixen els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC), com a organització juvenil del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).^[7]
• Aprovació de la LOAPA.

Resta del món

• 17 de gener, Trasmoz, Espanya: Els GEOs alliberen a Julio Iglesias Puga, pare de Julio Iglesias, segrestat per ETA pm 20 dies abans.^[2]
• 28 de gener, Verona, Itàlia: El NOCS italià allibera al general estatunidenc de l'OTAN James Lee Dozer, segrestat per les Brigades Roges 40 dies abans.^[2]
• 5 de març, Venus: Hi arriba la sonda espacial soviètica Venera 14.^[8]
• 11 de març, Bilbao, País Basc: L'inici del judici contra onze dones defensores del dret a l'avortament provoca manifestacions feministes a les principals ciutats espanyoles.^[2]
• 23 de març, Guatemala: Triomfa el cop d'Estat del general Efraín Ríos Montt. La seva dictadura causarà la mort de 250.000 membres d'ètnia maia.^[2]
• 2 d'abril, Inici de la Guerra de les Malvines (Falklands War, en anglès): va tenir lloc entre l'abril i el juny de 1982. L'Argentina s'enfrontà al Regne Unit per intentar conquerir aquest arxipèlag així com les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, situades també a l'Atlàntic Sud.^[9]
• 17 d'abril, Ottawa, Canadà: Isabel II, com a reina del Canadà, signa la primera constitució del país, després que assolís la independència l'any 1867.^[2]
• 19 d'abril, Espanya: La premsa espanyola, de periodicitat diària, torna a publicar els dilluns des del descans dominical obligatori del 2 de febrer de 1920.^[2]
• 5 de maig, Bilbao, País Basc: ETA assassina per segona vegada el director del projecte de central nuclear de Lemoiz.^[2]
• 12 de maig, Fàtima, Portugal: El sacerdot Juan María Fernández Krohn intenta assassinar el papa Joan Pau II a cop de baioneta.^[2]
• 30 de maig: Espanya ingressa oficialment a l'OTAN com a membre de ple dret.^[2]
• 1 de juny, Inici de la Guerra de les Malvines (Falklands War en anglès) va tenir lloc entre l'abril i el juny de 1982. L'Argentina s'enfrontà al Regne Unit per intentar conquerir aquest arxipèlag així com les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud.^[9]
• 6 de juny: Israel envaeix el Líban en el marc de l'Operació Pau per a Galilea per a expulsar l'OAP del país.^[2]
• 14 de juny: Finalitza la Guerra de les Malvines amb la rendició de les tropes argentines davant la superioritat de les tropes britàniques.^[2]
• 18 de juny, Londres, Anglaterra: El director del Banco Ambrosiano, Roberto Calvi, apareix penjat d'un pont de la ciutat.^[2]
• 4 de setembre - EUA: els New Mutants es presenten a Marvel Graphic Novel nº4, de Marvel Comics, creats per Chris Claremont (guió) i Bob McLeod (dibuixos).

• 16 de setembre: Comença la matança de Sabra i Xatila d'entre 700 i 3.500 refugiats palestins dels camps de Xabra i Xatila (Beirut) per milicians libanesos, davant la passivitat de les tropes israelianes.^[10]
• 30 de setembre, Biarritz, País Basc: ETA Político-Militar, després de celebrar la VII Assemblea, hi anuncia que abandona la lluita armada.
• 2 d'octubre, Espanya: Es desmantella la conspiració colpista per al 27 d'octubre de 1982 amb la detenció dels tres principals implicats; dos coronels i un tinent coronel.^[11]
• 6 de novembre, Espanya: Santiago Carrillo dimiteix com a secretari general del Partit Comunista d'Espanya després de 22 anys al càrrec.
• 12 de novembre, Moscou, URSS: Iuri Andrópov és escollit nou secretari general del PCUS.
• 1 de desembre, Mèxic: Miguel de Lamadrid n'és nomenat oficialment president.^[12]
• 2 de desembre, Universitat de Utah, Estats Units: S'implanta el primer cor artificial del món.
• Fundació de la companyia japonesa de begudes carbonatades Asahi Soft Drinks

Cinema i televisió

Pel·lícules estrenades enguany

M/d	Direcció	Títol	Gènere
	Francesc Betriu	La plaça del Diamant	drama
09/29	Javier Aguirre	Vida/Perra	drama
11/30	Richard Attenborough	Gandhi	biopic
03/01	José Luis Garci	Volver a empezar	drama
06/04	Tobe Hooper	Poltergeist	por
	Dickie Jobson	El nadiu	aventures
10/22	Ted Kotcheff	Acorralat	acció
	René Laloux	Els amos del temps	animació
07/15	Alan Parker	Pink Floyd The Wall	animació
06/25	Ridley Scott	Blade Runner	ciència-ficció
03/25	Stefano Vanzina	Banana Joe	comèdia

Categoria principal: Pel·lícules del 1982

El 3 d'octubre, la cadena de televisió japonesa MBS emeté el primer capítol de la sèrie d'anime Chōjikū Yōsai Makurosu.^[13]

Música

• Berlín Oriental: Es fundà l'orquestra Akademie für Alte Musik Berlin

Naiximents

• 
  ? Pau Alabajos, cantautor
• 
  13abr Nellie McKay (cantautora)
• 
  18oct Svetlana Loboda (cantant eurovisiva)

Premis Nobel

Pilota

Videojocs

Categoria:Videojocs del 1982

títols		sistemes
1K ZX Chess		Sinclair ZX81
3D Monster Maze		Sinclair ZX81
3D Tanx		BBC, C64, ZX
Eyes		recreativa
Pitfall!		Atari VCS
Sokoban (倉庫番)		NEC PC-8801

Les persones nascudes el 1982 faran 42 anys durant el 2024.

Països Catalans

• 17 de febrer, Igualada, Anoia: Susanna Castilla i Martínez, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.^[14]
• 6 d'abril:
  • Castelló de la Plana, Plana Alta: Miguel Ángel Silvestre, actor valencià.
  • Ulldecona, Montsià: Adam Raga i Sans, pilot de trial català.
• 6 de juny, Tortosaː Laia Forcadell Arenas, atleta catalana especialista en 400 metres tanques, diversos cops campiona d'Espanya.^[15]
• 23 de juny, Maóː Susana Mora Humbert, advocada laboralista i política menorquina; Presidenta del Consell Insular de Menorca.^[16]
• 14 de juliol, Torrellano, Elxː Mireia Mollà, política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes i regidora a Elx.^[17]
• 31 de juliol, Torrent, l'Hortaː Anabel Medina Garrigues, tennista valenciana.^[18]
• 9 d'agost, Mollet del Vallès: Anna Simon i Marí és una periodista i presentadora de televisió catalana.^[19]
• 23 d'agost, Matadepera, Vallès Occidental: Ariadna Cabrol, actriu catalana.^[20]
• 25 d'agost, Maó, Menorcaː Paula Seguí Carles, jugadora de bàsquet menorquina.^[21]
• 13 de setembre, Barcelona, Barcelonès: Teresa Mas de Xaxars, remera catalana.^[22]
• 22 d'octubre, Xeraco, Safor: Javier Nadal Corral («Dorín»), pilotari valencià.
• 29 d'octubre, Barcelona: Elena Gadel, cantant i actriu catalana dedicada a la cançó, el teatre musical i la televisió.^[23]
• 6 de novembre, València, l'Horta: Marta Esteban Poveda, atleta internacional valenciana especialista en llarga distància.^[24]
• 9 de novembre, València, l'Horta: Arantxa Parra Santoja, tennista professional.^[25]
• 16 de novembre, Pineda de Mar, Maresme: Pere Aragonès, polític català (actual president de la Generalitat de Catalunya).
• 7 de desembre, Elx: Vanesa Amorós Quiles, jugadora d'handbol valenciana, guanyadora d'una medalla olímpica.^[26]
• 13 de desembre, València, l'Horta: Jesús Cebrià del Rey («Jesús de Silla»), pilotari valencià.
• 14 de desembre, Barcelona, Barcelonès: Laia Yurss i Ramos, jugadora d'hoquei sobre herba catalana.^[27]
• 15 de desembre,
  • Grau de Castelló: Marina Albiol Guzmán, política valenciana que ha estat eurodiputada al Parlament Europeu.^[28]
  • Caracas, Veneçuela: Irene Bou Linares, artista hispano-veneçolana que viu a Mataró.^[29]
  • Sabadell, Vallès Occidental: Anna Garcia-Pineda, artista catalana.
  • Barcelona, Barcelonès: Marta Altés, il·lustradora catalana.

Resta del món

• 1 de gener:
  • Paysandú, Uruguai: Egidio Arévalo Ríos, futbolista uruguaià.
  • Unquillo, Argentina: David Nalbandian, tennista argentí.
• 5 de gener, Opočno, Txecoslovàquia: Jaroslav Plašil, futbolista txec.
• 7 de gener - Filadèlfia, Pennsilvània: Lauren Cohan, actriu i model britànico-estatunidenca.
• 17 de gener, Franja de Gaza: Asma al-Ghul, activista, periodista i feminista palestina, que escriu per al periòdic de Ramal·lah Al-Ayyam.^[30]
• 18 de gener,
  • Kabarnet, Kenya: Mary Keitany, corredora de fons kenyana, especialista en la prova de marató.^[31]
  • Grass Valley: Joanna Newsom, compositora, multiinstrumentista i cantant nort-americana.
• 25 de gener,
  • Salamancaː Sheila Blanco, cantant i compositora espanyola.^[32]
  • Roma, Itàlia: Noemi, cantautora italiana.
• 5 de febrer, Suva, Fiji: Samueli Naulu, jugador de rugbi a XV fijià.
• 4 de març, Istanbul: Yasemin Mori, cantautora turca de rock alternatiu.
• 8 de març, Lindenfels, Alemanya: Timo Glock, pilot de Fórmula 1 alemany.
• 14 de març, Canadà: Capri Cavanni, actriu porno canadenca.
• 15 de març, Madrid, Espanya: Malú, cantant espanyola.
• 28 de març, Madridː Barei, cantant i compositora espanyola.^[33]
• 30 de març, Aranjuez, Espanya: Javier García Portillo, futbolista espanyol.
• 24 d'abril, Fort Worth, EUA: Kelly Clarkson, cantant estatunidenca.
• 26 d'abril, Nettlebed, Oxfordshire: Celia Johnson, actriu de teatre i de cinema anglesa (n. 1908).
• 17 de maig, Mitrovicaː Vjosa Osmani, jurista i política kosovar, 5a presidenta de la República de Kosovo.^[34]
• 1 de juny, Lieja, Valònia, Bèlgica, Justine Henin, tennista professional, fou número 1 del rànquing mundial (WTA) 117 setmanes.^[35]
• 3 de juny, Skelmanthorpe, Anglaterra: Jodie Whittaker, actriu anglesa.
• 6 de juny, Canberra, Austràlia: Angie Ballard, atleta paralímpica australiana.^[36]
• 9 de juny, Fukuoka, Japó: Yoshito Ōkubo, futbolista japonès.
• 13 de juny, Bekoji (Etiòpia): Kenenisa Bekele, atleta etíop especialitzat en curses de llarga distància.^[37]
• 10 de juliol, París, França: Leila Alaoui, fotògrafa i videoartista franco-marroquina, assassinada en un atac terrorista (m. 2016).^[38]
• 18 de juliol, Almeriaː Raquel Huertas Soler, jugadora d'hoquei herba i d'hoquei sala andalusa, que ha jugat de davantera al CD Terrassa.^[39]
• 22 de juny, Parísː Mati Diop, actriu i directora franco-senegalesa, Gran Premi del Jurat al Festival de Cinema de Cannes 2019.^[40]
• 3 d'octubre, Madrid, Espanya: El Juli, torero espanyol.
• 25 d'octubre, Egipte: Bassem Sabry, periodista, bloguer i defensor dels drets humans egipci.
• 18 de novembre, París, Marlène Schiappa, política francesa. Ministra delegada encarregada de la Ciutadania.^[41]
• 25 de novembre, Prien am Chiemsee, Romania: Maximilian Nicu, futbolista romanès.
• 1 de desembre, Illa de França: Malika Favre, il·lustradora i artista gràfica francesa que viu a Barcelona.^[42]
• 21 de desembre, Chelmsford, Anglaterra: Tom Payne, Actor britànic.
• Belgrad, Iugoslàvia: Marta Popivoda, realitzadora de cinema i vídeo iugoslàvia.
• Lugo, Galícia: Xiana Gómez-Díaz, realitzadora i artista visual gallega.

• 
  Anne Hathaway
• 
  Leila Janah (m. 2020)
• 
  Jodie Whittaker

Entre les morts destacades de l'any estan les de l'artiste Josep Renau, els escriptors Ramón J. Sender i Virginia Woolf o la del pianiste Arthur Rubinstein.

Països Catalans

• 3 de gener - Barcelona: Carme Simó i Saco, mestra i pedagoga (n. 1984).^[43]
• 22 de març - Sabadell: Conrad Crespí i Vergés, activista polític català, supervivent del camp de concentració de Mauthausen-Gusen.
• 2 d'abril - Barcelona: Octavi Saltor i Soler, escriptor i polític català (n. 1902).^[44]
• 10 de juny - Portlligat: Gala Dalí, esposa i musa de Salvador Dalí (n. 1894).^[3]
• 18 de juny - Calonge: Pere Caner i Estrany, mestre, escriptor, historiador i arqueòleg català.
• 8 de juliol - Terrassa: Agustí Bartra, poeta, prosista i professor universitari català.
• 3 de setembre - Palma: Cristina Valls Aguiló, actriu mallorquina (n. 1901).^[45]
• 16 de setembre - Cullera, Ribera Baixaː Maria Mulet, mestra i escriptora valenciana (n. 1911).^[46]
• 8 de novembre - València, l'Horta: Manuel Sánchez Ayuso, economista i polític valencià, conseller de Sanitat del Consell del País Valencià.
• 17 de novembre - Barcelonaː Hermínia Grau Aymà, historiadora i traductora catalana (n.1897).^[47]
• Barcelona: Jordi Rubió i Balaguer, filòleg, professor i historiador català, organitzador de la xarxa de Biblioteques Populars durant la Guerra civil espanyola.

Resta del món

• 16 de gener, San Diego, EUA: Ramón J. Sender, escriptor espanyol.
• 19 de gener, São Pauloː Elis Regina, compositora i cantant brasilera (n. 1945).^[48]
• 24 de gener, Ciutat de Mèxicː María Teresa Prieto Fernández de la Llana, compositora asturiana que visqué a Mèxic (n. 1896).^[49]
• 25 de gener, Londres, Anglaterra: Virginia Woolf, escriptora i editora anglesa.
• 28 de gener, Fiesole, Itàlia: Élisabeth Chaplin, artista pintora postimpressionista franco-toscana (n. 1890).^[50]
• 11 de febrer, Beverly Hills, Los Angeles: Eleanor Powell, actriu de cinema estatunidenca i reconeguda ballarina de claqué (n. 1912).^[51]
• 26 de febrer, Madrid: Paco Martínez Soria, actor espanyol.^[52]
• 3 de març, Ivry-sur-Seine, França: Georges Perec, escriptor francès (n. 1936)^[53]
• 7 de març, New Haven, Connecticut: Ida Barney, astrònoma americana que enregistrà 150.000 estrelles (n. 1886).^[54]
• 28 de març, Berkeley, EUA: William Francis Giauque, químic estatunidenc.
• 29 de març, Cambridge, Massachusetts: Helene Deutsch, psicoanalista estatunidenca d'origen jueu, col·laboradora de Freud (n. 1884).^[55]
• 29 de maig, París, França: Romy Schneider, actriu austríaca.
• 31 de maig, Madrid (Espanya): Juan Antonio de Zunzunegui y Loredo, novel·lista espanyol, membre de la Reial Acadèmia Espanyola (n. 1900).^[56]
• 3 de juny, Madrid, Espanya: Xavier de Salas Bosch, historiador de l'art català, director del Museu del Prado.
• 12 de juny, Múnic, Alemanya: Karl von Frisch, etòleg austríac.
• 18 de juny, Nova Yorkː Djuna Barnes, escriptora i il·lustradora estatunidenca (n. 1892).^[57]
• 23 de juny, Goudaː Marie Braun, nedadora neerlandesa, medallista olímpica (n. 1911).^[58]
• 29 de juny, Mèxicː Graciela Salicrup, matemàtica i arquitecta mexicana, investigadora pionera en topologia (n. 1935).^[59]
• 8 de juliol, Rockville, Marylandː Virginia Hall, espia nord-americana durant la Segona Guerra Mundial (n. 1906).^[60]
• 24 de juliol, Laboissière-en-Thelleː Florence Henri, fotògrafa i pintora estatunidenca de les avantguardes artístiques del segle xx (n. 1893).^[61]
• 25 de juliol, Los Angelesː Clara Lemlich, sindicalista i sufragista americana (n. 1886).^[62]
• 15 d'agost, Estocolm (Suècia): Hugo Theorell, metge i bioquímic suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1955 (n. 1903).^[63]
• 23 d'agost, Nova York, EUA: Stanford Moore, químic i bioquímic estatunidenc.
• 14 de setembre, Montecarlo, Mònaco: Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa de Mònaco.^[64]
• 4 d'octubre, Toronto, Canadà: Glenn Gould, pianista i compositor canadenc (n. 1932).^[65]
• 8 d'octubre, Londres, Anglaterra: Philip Noel-Baker, atleta, polític i diplomàtic anglès.
• 9 d'octubre, Londres: Anna Freud, psicoanalista, fundadora de la psicoanàlisi en els nadons (n. 1895).^[66]
• 11 d'octubre,
  • Berlín Oriental, RDA: Josep Renau i Berenguer, pintor i cartellista polític valencià.
  • Nova Yorkː Edith Quimby, investigadora en medicina i física, pionera en la medicina nuclear (n. 1891).^[67]
• 16 d'octubre, Mestre, Itàlia: Mario del Monaco, tenor italià (n. 1915).^[68]
• 30 d'octubre, Lviv, Ucraïnaː Iryna Vilde, escriptora ucraïnesa (n. 1907).^[69]
• 10 de novembre, Moscou, URSS: Leonid Bréjnev, polític ucraïnès, secretari general del PCUS i president de l'URSS.^[9]
• 21 de novembre, Neuilly-sur-Seineː Madeleine Martenot, pianista francesa, creadora del Mètode Martenot (n. 1887).^[70]
• 28 de novembre, Lausanaː Helena de Grècia, reina de Romania (1940 - 1947) (n. 1896).^{[cal citació]}
• 8 de desembre, Ciutat de Mèxicː Encarnación Fuyola, mestra, comunista i activista antifeixista, exiliada a Mèxic (n. 1907).^[71]
• 17 de desembre, Moscou, URSS: Leonid Borisóvitx Kogan, violinista soviètic.
• 20 de desembre, Ginebra, Suïssa: Arthur Rubinstein, pianista polonès d'origen jueu.
• 24 de desembre, París, França: Louis Aragon, poeta francès.
• Joseph Heinz Eibl, jurista i músic