Jocs Olímpics d'Estiu de 1932

Els Jocs Olímpics d'Estiu van tornar als Estats Units després de no sortir del vell continent durant 28 anys, no obstant això, l'impressionant viatge fins a la llunyana costa oest i el fet que la "Gran Depressió Econòmica" seguia assotant al país amfitrió i al món, va provocar que es reduís el nombre de països i esportistes participants, especialment d'Europa.

Així de 46 nacions concorrents en l'olimpíada anterior es va descendir a 37 i d'atletes de 3.014 a 1.328. El torneig de futbol va haver de cancel·lar-se per la falta d'equips. El Comitè Olímpic Internacional (COI) va haver de concedir ajuda econòmica als esportistes per al proveiment d'aliment i transport. Aquesta situació va provocar una controvèrsia, fent que el llegendari Paavo Nurmi, nou vegades medallista d'or, se li prohibís participar en els seus quarts jocs a causa del fet que al rebre ajuda en efectiu per al seu viatge hagués deixat de tenir l'estatus d'esportista amateur, la qual cosa era totalment vetat pel COI. El finlandès va reclamar que s'havia gastat molts diners per a viatjar a una competició fins a Alemanya, però l'organisme de totes maneres li va impedir poder elevar el seu impressionant total de medalles daurades a 12.

En la 21a Sessió del Comitè Olímpic Internacional reunida l'abril de 1923 a la ciutat de Roma (Itàlia) s'escollí la ciutat de Los Angeles com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1932.^[1]

Participaren en aquesta edició 37 Comitès nacionals, fent-ho per primera vegada els comitès de Colòmbia i de la República de la Xina. Retornà als Jocs el comitè de Brasil i no participaren els comitès de Bulgària, Cuba, Egipte, Lituània, Luxemburg, Malta, Mònaco, Panamà, Rodhèsia, Romania, Turquia i Xile.

Es disputaren 16 esports en aquests Jocs, arribant-se a suspendre la competició olímpica de futbol per la falta de presència de seleccions inscrites. S'organitzaren dues competicions de demostració en lacrosse i futbol americà.

	Esports als Jocs Olímpics de Los Angeles
Atletisme | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Hoquei sobre herba | Lluita | Natació | Pentatló modern | Rem | Salts | Tir | Vela | Waterpolo demostració: Art | Futbol americà | Lacrosse

• Olympic Park - Hípica^[2]
  • Los Angeles Memorial Coliseum - Atletisme, Futbol americà, Gimnàstica, Hípica (concurs complet i salts), Hoquei sobre herba, Lacrosse i cerimònies d'obertura/clausura.
  • Swimming Stadium - Natació, Pentaltó modern (natació), Salts i waterpolo
  • 160th Regiment State Armory - Esgrima i Pentatló modern (esgrima)
  • Museum of History, Science, and Art - proves d'art
• Olympic Auditorium - Boxa, Halterofília i Lluita
• Rose Bowl (Pasadena) - Ciclisme (pista)
• Riverside Drive, Griffith Park - Atletisme (marxa atlètica)
• Port de Los Angeles - Vela
• Long Beach Marine Stadium - Rem
• Los Angeles Police Pistol Range - Pentatló mondern (tir olímpic) i Tir Olímpic
• Sunset Fields Golf Club - Pentatló modern (cross)
• Riviera Country Club - Hípica (doma i concurs complet) i Pentatló modern (hípica)
• Los Angeles Avenue, Vineyard Avenue i Pacific Coast Highway - Ciclisme (carretera)
• Westchester - Hípica (concurs complet)

L'aportació dels jocs a Califòrnia va ser l'edificació de la primera vila olímpica per a allotjar els atletes, si bé en aquesta s'hi allotjaren els homes, les dones foren hostatjades en un hotel de luxe. A més es va utilitzar per primera vegada la photo finish i el cronometratge automàtic en els esdeveniments de pista de l'atletisme.

Igualment, es va implementar el podi de tres nivells per a les cerimònies de premis i l'hissat de la bandera nacional del guanyador de cada prova.

Al seu torn, per primera vegada al segle xx les competicions es van celebrar en menys de 79 dies en concentrar-se en un calendari de 16 dies, del 30 de juliol al 14 d'agost. Des de llavors, els Jocs Olímpics s'han desenvolupat en períodes entre 15 i 18 jornades.

Al marge del gran absentisme, el nivell competitiu es va elevar al superar-se o empatar-se 18 rècords mundials, a més del fet que l'assistència als esdeveniments esportius també va resultar un esdeveniment, arribant a reunir-se fins a 100.000 persones per a la cerimònia d'inauguració.

L'atleta japonès Kusuo Kitamura, de 14 anys, va guanyar en els 1.500 m de natació lliure i es va convertir en l'atleta més jove a guanyar una medalla d'or. En un gest notable de joc net l'esgrimista britànica Judy Guinness va abandonar les seves esperances d'obtenir una medalla d'or després de fer-los veure als jutges que havia comprovat que la seva adversària Ellen Preis l'havia tocat dues vegades.

La nord-americana Babe Didrikson, de 18 anys, va aconseguir qualificar-se per a les cinc proves femenines d'atletisme però només va ser autoritzada a participar en tres d'elles. D'aquestes, va guanyar en javelina la medalla d'or i va establir un nou rècord mundial en salt d'alçada i en 80 metres.

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1932. País amfitrió ressaltat.

Jocs Olímpics d'estiu 1932
Posició	País				Total
1	Estats Units	41	32	30	103
2	Itàlia	12	12	12	36
3	França	10	5	4	19
4	Suècia	9	5	9	23
5	Japó	7	7	4	18
6	Hongria	6	4	5	15
7	Finlàndia	5	8	12	25
8	Regne Unit	4	7	5	16
9	Alemanya	3	12	5	20
10	Austràlia	3	1	1	5

Medallistes més guardonats

Categoria masculina

Nom	CON	Disciplina				Total
István Pelle	Hongria	Gimnàstica	2	2	0	4
Giulio Gaudini	Itàlia	Esgrima	0	3	1	4
Heikki Savolainen	Finlàndia	Gimnàstica	0	1	3	4
Romeo Neri	Itàlia	Gimnàstica	3	0	0	3
Gustavo Marzi	Itàlia	Esgrima	1	2	0	3
Alex Wilson	Canadà	Atletisme	0	1	2	3
Phil Edwards	Canadà	Atletisme	0	0	3	3

Categoria femenina

Nom	CON	Disciplina				Total
Helene Madison	Estats Units	Natació	3	0	0	3
Babe Didrikson	Estats Units	Atletisme	2	1	0	3
Georgia Coleman	Estats Units	Salts	1	1	0	2
Wilhelmina von Bremen	Estats Units	Atletisme	1	0	1	2
Eleanor Saville	Estats Units	Natació	1	0	1	2
Hilda Strike	Canadà	Atletisme	0	2	0	2
Willy den Ouden	Països Baixos	Natació	0	2	0	2

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons

• Comitè Olímpic Internacional
• Jocs Olímpics