Jules Pierre Fourreau

botànic francès

Jules Pierre Fourreau[1] va ser un botànic francès nascut a Lió el 25 d'agost de 1844 i mort a Beaune el 16 de gener de 1871.

Infotaula de personaJules Pierre Fourreau

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1844 Modifica el valor a Wikidata
Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 gener 1871 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Beaune (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbotànic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaFourr. Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 2859-1

Biografia

Després d'estudiar al Collège des Minimes de Lió, on va ser alumne del pare Madenis, autor del manual Manuel du botaniste herborisant, primer va dirigir una casa de comerç. Després, es va convertir en assistent del botànic Alexis Jordan, sobretot com a dissenyador, encarregat de supervisar el treball dels gravadors i coloristes i també com a herbolari.

Va iniciar campanyes d'herbolització des de 1864: Ardèche i els Alps, Montélimard a l'any següent i el Midi i la Provença el 1866 on va conèixer a Frédéric Mistral amb qui va establir una sincera amistat. Aquest últim el va presentar a Nicolas de Séménow. Va continuar plantant al departament de Gard el 1868. Aquest últim el va presentar a Nicolas de Séménow. Va continuar plantant al departament de Gard el 1868.

El 1869, va donar el nom de Mistralia a un gènere de plantes de la família de les timeleàcies en honor del poeta Frédéric Mistral.[2] Aquest mateix any, va crear la Societat de la Renaixença i es va convertir en el seu president. Va presentar dos estudis, un sobre la influència social, política i religiosa del Renaixement, l'altre sobre la llibertat de premsa.

Al començament de 1870, es va traslladar al voltant de Marsella, però es va allistar voluntàriament als legionaris del Roine, al novembre. Va morir el 16 de gener de 1871 a l'hospital de Beaune després d'una ferida al peu rebuda a la batalla de Nuits el 18 de desembre de 1870.

Frédéric Mistral, el va anomenar "una oreneta de felicitat", quan va anunciar la seva mort, va dir: "És l'elegit! És un dels que, pel sacrifici de les seves vides i la puresa del seu holocaust, desarmarà la mà que ens castiga i redimirà la nostra França desviada."

La seva principal contribució, durant la seva curta vida, es va deure a les notables iconografies que va deixar. Adolphe Méhu també parla del seu sentit de les afinitats de les plantes que l'haurien convertit en un destacat taxonomista.

Homenatges

Se li va dedicar el gènere Fourraea Greuter & Burdet[3] de la família de les brassicàcies així com l'espècie Rosa fourroei Déségl. (1872).

Bibliografia

  • 1866-1868. Breviarium plantarum novarum sive specierum in horto plerumque cultura recognitarum descriptio contracta ulterius amplianda. Paris, F. Savy, 137 p. - en col·laboració amb Alexis Jordan.
  • 1868-1869. Catalogue des plantes qui croissent le long du Rhône - Annales de la Société linnéenne de Lyon - tome XVI (1868) et tome XVII (1869) - Lió
  • 1866-1870. Icones ad Floram Europae novo fundamento instaurandam spectantes - Volume 1 (1866), Volume 2 (1869-1870 : part inacabada per Jules Fourreau) - Paris, F. Savy - en col·laboració amb Alexis Jordan.

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio