Brassicàcies

Són plantes herbàcies de fulles alternes, simples, senceres o dividides, de vegades en roseta basal. Les inflorescències tenen forma de raïm. Les flors són hermafrodites, actinomorfes. El calze té quatre sèpals lliures, i la corol·la quatre pètals més, també lliures, i sis estams lliures, quatre de llargs i dos de més menuts. El gineceu té ovari súper, amb dos carpels i un estil. Fruit en síliqua o en silícula.^[1]

Gairebé totes les espècies viuen en camps i hortes, i moltes estan presents a les vores de camins i carreteres. Algunes són clarament costaneres, com el rave de mar, els caps blancs, Diplotaxis ibicensis, Malcolmia maritima, Maresia nana i algunes Matthiola.^[1]

Succowia balearica i Clypeola jonthlaspi es troben en llocs rocosos i garrigues; la primera, sovint en indrets nitrificats. Són rupícoles la col borda i les Arabis. Els créixens viuen en indrets amb aigua dolça, embassada o no.^[1]

• Col borda, endemisme de Mallorca.^[1]
• Diplotaxis ibicensis, a les Illes Balears i a Alacant.^[1]

En aquesta família de plantes destaquen les espècies d'interès agrícola destinades a l'alimentació, com les cols, el nap o el rave. Les llavors d'algunes espècies dels gèneres Brassica i Sinapis es fan servir en la confecció de la mostassa. Altres espècies, com el creixen, l'herba de sang, Cardaria draba i la colrave es mengen en amanida.^[1] Algunes, com la colza, tenen àcid erúcic a les llavors, que les fa incomestibles, encara que amb modificació genètica es pot eliminar. La majoria, però, són comestibles.

Algunes espècies es poden usar com a ornamentació en jardins, com els carraspics i senyorets (espècies d'Iberis), el violer blanc i el violer groc o els setins.^[1]

D'altres tenen propietats medicinals conegudes, com els caps blancs, el pa i formatge, la ruca, la ravenissa groga, la mostassa blanca, Sisymbrium irio i Sisymbrium officinale.^[1]

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen els 346 gèneres següents:^[2]