Lamassu
Un lamassu, lama o bé lamma (en cuneïforme: 𒀭𒆗, an.kal; en sumeri: dlammař; en accadi: lamassu)[1] és una divinitat de menor o diablessa del panteó sumeri. També es pot conèixer com shedu (en accadi, šēdu), que és la versió masculina de lamassu.[2] Té un caràcter protector i intercessor i fou especialment venerada a Lagash, des del període dinàstic primerenc. Es pensa que el moment àlgid del seu culte el visqué durant el període babilònic antic.[3]
  | |
| Altres | |
|---|---|
| Equivalent | shedu |
Referències escrites
S'han trobat moltes manifestacions escrites que en fa referència. Així, els experts es pensen que un o més lamassu habitaven als temples principals. La glíptica també ens en parla i presenta a lamassu amb una figura humana que venera la deessa. En temps més recents es pensa que Lamassu es converti en un terme parasol que fa referència als esperits protectors en general.[3]
Representacions en l'art
A Assíria, els toros alats o lleons gegants amb cap humà, que flanquejaven les portes de temples i palaus, eren coneguts com a Sedu o Lamassu. El concepte d'aquesta deïtat també es va estendre a Síria. En termes generals, se sol representar en escultura amb cos de lleó o de bou alat amb cap humà que es col·locava a les entrades de les ciutats i a les portes dels palaus assiris com a signe de protecció.[4]
Se'ls considera divinitats benèfiques i protectores, però també infonien temor i respecte als esperits malèfics i als enemics. Existia una llegenda per la qual mataven als quals s'aproximaven, excepte als homes purament bons.
Referències
Vegeu també
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lamassu |