Marc Riboud
Marc Riboud (Saint-Genis-Laval, 24 de juny de 1923 – París, 30 d'agost de 2016)[1] va ser un fotògraf francès especialitzat en periodisme fotogràfic que va entrar a formar part de l'agència Magnum el 1953.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Marc Eugène Riboud 24 juny 1923 Saint-Genis-Laval (França) |
| Mort | 30 agost 2018 (95 anys) 13è districte de París (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Malaltia d'Alzheimer ) |
| Dades personals | |
| Formació | École Centrale de Lyon (1945–1948) Collège-lycée Ampère |
| Activitat | |
| Camp de treball | Fotografia i fotoperiodisme |
| Lloc de treball | França |
| Ocupació | fotògraf, fotògraf de guerra, membre de la Resistència Francesa, reporter, fotoperiodista, periodista |
| Membre de | Agència Magnum (1953–) |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra del Vietnam |
| Família | |
| Cònjuge | Catherine Chaine Barbara Chase-Riboud (1961–), divorci |
| Germans | Antoine Riboud i Jean Riboud |
Premis
| |
| Lloc web | marcriboud.com |
   | |
Va ser el cinquè de set fills d’una família nombrosa de classe mitjana. En esclatar la Segona Guerra Mundial va combatre a la Resistència. Un cop acabada la guerra va començar estudis d'enginyeria a l'École Centrale de Lió el 1945.[2]
Va aprendre fotografia de manera autodidacta a partir dels quinze anys, amb una càmera fotogràfica de la marca Vest Pocket Kodak que li va facilitar el seu pare. Va deixar de treballar d'enginyer el 1952 i va entrar a formar part de l'agència Magnum, després d'entrevistar-se amb Henri Cartier-Bresson i Robert Capa.[3] Hi va realitzar els reportatges més importants de la seva carrera fins al 1979.[4] La seva primera fotografia publicada a Life el 1953 va ser «Pintor a la Torre Eiffel»; una altra molt coneguda es titulava «Noia oferint una flor als soldats» de 1967, després d'una important manifestació contra la guerra de Vietnam.[5] També va ser dels primers fotògrafs occidentals que va poder entrar a la Xina el 1957 i gairebé l'únic occidental que va realitzar reportatges de la guerra de Vietnam des de Vietnam del Nord.[6]
La seva obra pot enquadrar-se en la fotografia humanista tant pels temes que tracta com per la seva intenció fotogràfica amb la qual pretén «comunicar i compartir els seus sentiments cap als altres».[6] D'aquesta manera, mentre d'una banda realitza fotografies de la guerra a Vietnam i la revolució cultural xinesa, per una altra reflecteix aspectes de la vida quotidiana a ciutats com Fes, Angkor, Shaanxi o Benarés.
Va publicar nombrosos llibres i va exposar el seu treball a nombroses ciutats del món.[2] El 2003 va rebre el premi Cornell Capa dels Infinity Awards.[7]
S'han realitzat diverses exposicions retrospectives del seu treball com la de 1997 a Nova York i la del 2005 a París.
Unes exposicions destacades
- 2010 Au jardin de Krishna Riboud, Musée des Arts Asiatiques, París
- 2011 I comme Image, Maison européenne de la photographie, París
- 2012 Durant les Dies del Patrimoni’, Saint-Genis-Laval
- 2014-2015 Marc Riboud – Début du siècle, Consell Regional de Roine-Alps
- 2014 De grâce un geste – Musée d'art moderne Anacréon, Granville
Referències
Enllaços externs
- «Marc Riboud» (en francès, anglès). Les amis de Marc Riboud.
- «Marc Riboud (inventari de les exposicions» (en anglès). Photography Now.
- Swain, Don. «Audio Interview with Marc Riboud». Wired for Books & CBS Radio, 1988. Arxivat de l'original el 2007-03-12. [Consulta: 20 març 2021].