1952

Països Catalans

• Abril: publicació de l'únic número de la revista Aplec.
• 27 de maig - Barcelonaː S'inaugura el XXXVè Congrés Eucarístic, fet que donaria lloc al nou barri del Congrés.^[1]
• 4 de juny: Tornen a Poblet les despulles de Jaume el Conqueridor.^[2]
• 14 de maig: l'Abat Escarré ensenya Montserrat al general Franco.^[3]
• Barcelona: es funda l'Esbart Santa Eulàlia.^[4]

Resta del món

• 1 de gener, Líbia: s'independitza de França i del Regne Unit.^[5]
• 1 de febrer: Enrico Baj i Sergio Dangelo publiquen a Milà el manifest de la «pintura nuclear».^[6]
• 28 d'abril, Japó ocupat: Entra en vigor el Tractat de San Francisco. El Japó torna a ser novament un estat independent, amb fortes limitacions en el desenvolupament del seu exèrcit.
• 9 d'octubre: S'estrena la pel·lícula argentinaLas aguas bajan turbias, basada en la novel·la El rio oscuro d'Alfredo Varela.
• La USAF inicia el Projecte Llibre Blau.
• L'establiment francés Farasdanga es retorna oficialment a l'Índia

Premis Nobel

Països Catalans

• 8 de gener - Seva: Montse Ginesta, dibuixant i il·lustradora catalana.^[7]
• 19 de gener - Sabadell: Marta Sanz-Solé, matemàtica catalana especialista en la teoria de la probabilitat.^[8]
• 20 de gener - Barcelona: Joan Barril i Cuixart, escriptor i periodista català (m. 2014).
• 21 de gener - Barcelona: Maria Teresa Andreu Grau, futbolista i dirigent esportiva catalana, considerada una pionera del futbol català.^[9]
• 24 de gener - Barcelona: Neus Bartran i Milian, jugadora de bàsquet catalana.^[10]
• 25 de gener - València: Manuel Llorente Martín, empresari valencià, president del València CF (2009-13).
• 31 de gener - Barcelona: Adelina Castillejo i Garnés, periodista catalana que ha treballat sobretot a la ràdio.^[11]
• 1 de febrer - Montuïriː Joana Maria Palou Sampol, historiadora de l'art i directora del Museu de Mallorca (2002-2017).^[12]
• 24 de febrer - Barcelonaː Immaculada Cabeceran Soler, futbolista catalana, pionera del futbol femení a Catalunya (m. 2018).^[13]
• 24 de març - Barcelona: Quim Monzó, escriptor en català i castellà.^[14]
• 27 de març - El Campell, Llitera, Aragó: Josep Antoni Duran i Lleida, polític català.
• 3 d'abril - Girona: Mariàngela Vilallonga, catedràtica de filologia llatina, membre de l'IEC, ha estat Consellera de la Generalitat de Catalunya.^[15]
• 14 d'abril - Figueres (Alt Empordà): Carles Coll, músic.
• 21 d'abril - Igualada: Rosa Maria Ferrer Valls, treballadora social i política catalana; ha estat diputada al Parlament de Catalunya.^[16]
• 8 de maig - Sant Pol de Mar, Maresmeː Carme Ruscalleda, cuinera catalana.^[17]
• 10 de maig - Girona: Anna Pagans i Gruartmoner, política catalana que exercí d'alcaldessa de Girona.^[18]
• 17 de maig - Cambrils, Baix Camp: Josep-Lluís Carod-Rovira, polític català.^[19]
• 24 de maig - Arenys de Marː Maria Teresa Bertran i Rossell –o Teresa d'Arenys–, narradora i poeta catalana (m. 2024).^[20]
• 2 de juny - Barcelonaː Maria Pau Corominas i Guerin, nedadora catalana, una de les millors de la història.^[21]
• 8 de juny - Barcelona: Emilio Pérez de Rozas, periodista català.^[22]
• 20 de juny - Barcelonaː Rosa Novell i Clausells, actriu i directora escènica catalana (m. 2015).^[23]
• 25 de juny - Torregrossaː Concepció Mir i Curcó, doctora en història membre de l'IEC, profesora universitària i investigadora.^[24]
• 27 de juny - Valènciaː Rosángeles Valls Ballester, ballarina i coreògrafa valenciana que va fundar i dirigir la companyia Ananda Dansa.^[25]
• 17 de juliol - Barcelonaː Carme Balagué, actriu catalana de cinema, teatre i televisió.^[26]
• 13 d'agost - Ciutadella: Joan Francesc López Casasnovas, filòleg, poeta i polític menorquí (m. 2022).
• 25 de setembre - Sabadell: Montserrat Casals i Couturier, periodista i historiadora de la literatura catalana.^[27]
• 29 de setembre - Buenos Aires (Argentina): Patrícia Gabancho i Ghielmetti, periodista i escriptora argentinocatalana (m. 2017).^[28]
• 3 de novembre - Grau de Gandia: Teresa Pascual i Soler, poeta valenciana.^[29]
• 13 de novembre - Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell: Maria Mercè Marçal i Serra, escriptora.^[30]
• 14 de novembre - Sallent, el Bages: Agustín Rueda Sierra, anarquista català que morí torturat a la presó.
• 17 de novembre - Barcelona: Nani Marquina, dissenyadora industrial i empresària catalana.^[31]
• 24 de novembre - Mugoyi, Buyumbura: Sylvie Kinigi, economista burundesa, fou Primera Ministra i Presidenta de Burundi.^[32]
• 26 de novembre - Barcelona: Paco Flores, entrenador i futbolista.
• 26 de desembre - Parets del Vallès: Rosa Martí, política catalana, ha estat alcaldessa de Parets i diputada al Parlament.^[33]
• Sant Jordi (Baix Maestrat): Joan Ferreres i Nos, escriptor.
• Barcelona: Amàlia Lafuente Flo, científica i escriptora.

Resta del món

• 5 de gener, Leningrad, URSS: Ivan Dvorni, jugador de bàsquet
• 25 de gener, Pequín (Xina): Liu He, economista i polític xinès, un dels quatre viceprimers-ministres del Govern xinès (2018-).
• 21 de febrer, Dihua, Shaanxi (Xina): Jia Pingwa, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de 2008.^[34]
• 25 de febrer, Salamanca: Flora de Pablo Dávila, doctora espanyola en medicina i especialista en biologia cel·lular i molecular.^[35]
• 5 de març, Oujda, Marroc: Nouria Benghabrit-Remaoun, sociòloga i investigadora algeriana, ha estat ministra d'Educació.^[36]
• 11 de març, Cambridge, Anglaterra: Douglas Adams, escriptor anglès
• 18 de març, París: Salomé Zourabichvili, política nascuda a França, Presidenta de Geòrgia des del 16 de desembre de 2018.^[37]
• 24 de març,
  • Salem, Oregonː Dolora Zajick, mezzosoprano estatunidenca especialitzada en el repertori verdià.^[38]
  • Lima, Perúː Eda Rivas Franchini, advocada i política, que va ser cancellera del Perú.^[39]
• 27 de març, París: Maria Schneider, actriu francesa (m. 2011).^[40]
• 30 de març, Rio de Janeiro, Brasil: Ada Chaseliov, actriu brasilera.^[41]
• 22 d'abril, Siparia, Trinitat i Tobago: Kamla Persad-Bissessar, primera ministra de Trinitat i Tobago, primera dona a ocupar el càrrec.^[42]
• 24 d'abril, Arcueil, França: Jean-Paul Gaultier, dissenyador francès.^[43]
• 26 d'abril, Varsòvia: Ewa Podleś, contralt polonesa, considerada una de les poquíssimes "contralts pures".^{[cal citació]}
• 27 d'abril, Tuupovaara, (Finlàndia)ː Ai Vatanen, ex corredor de ral·lis i polític.^[44]
• 14 de maig, Dumbarton (Escòcia): David Byrne, cantant, compositor, músic, productor, escriptor, actor i cineasta escocès-americà, fundador dels Talking Heads.^[45]
• 21 de maig, Chicago (EUA): Mister T., actor i lluitador de lluita llire.^[46]
• 22 de maig - Montevideo: Waldemar Victorino, futbolista uruguaià (m. 2023)
• 7 de juny, Istanbul, Turquia: Orhan Pamuk, escriptor turc, Premi Nobel de Literatura de l'any 2006.^[47]
• 18 de juny, Cleveland, Ohio, USA: Carol Kane, actriu estatunidenca; prové del teatre i ha fet cinema, teatre musical i televisió.^[48]
• 28 de juny, Bourges (França): Jean-Christophe Rufin, metge, diplomàtic i escriptor francès. Premi Goncourt 2001.^[49]
• 6 de juliol, Glossop, Derbyshire: Hilary Mantel, escriptora anglesa.^[50]
• 12 de juliol,
  • Pontevedraː Rosario Álvarez Blanco, filòloga gallega, professora universitària i acadèmica.^[51]
  • Sofiaː Irina Bokova, política socialista, directora de la UNESCO de 2009 a 2017 i delegada de la Francofonia.^[52]
• 2 de setembre, East Saint Louis, Illinois, Estats Units: Jimmy Connors, campió de tennis nord-americà retirat.^[53]
• 18 de setembre, Fort Lee, Virgínia, EUA: Douglas Colvin, conegut com a Dee Dee Ramone, músic de rock estatunidenc, baixista de The Ramones (m. 2002).^[54]
• 25 de setembre,
  • Nova York, EUA: Christopher Reeve, actor estatunidenc, director, productor, guionista i autor. Representà el famós super heroi Superman.
  • Hopkinsville, Kentucky: bell hooks, intel·lectual, feminista, i militant estatunidenca (m. 2021).^[55]
• 7 d'octubre, Leningrad (Unió Soviètica): Vladímir Putin, polític rus, president de Rússia.^[56]
• 13 d'octubre, Motilla del Palancar, Conca, Espanya: José Luis Olivas Martínez, polític i advocat, 3r president de la Generalitat Valenciana, 2002-2003) i president de Bancaixa (2004-11)
• 14 d'octubre, Hèlsinkiː Kaija Saariaho, compositora finlandesa.^[57]
• 27 d'octubre:
  • Castiglion Fiorentino, Itàlia): Roberto Benigni, actor i director de cinema i televisió italià.
  • Chicago, Illinois (EUA): Francis Fukuyama politòleg estatunidenc d'origen japonès.^[58]
• 4 de novembre, Mansura (Egipte): Tauadros II, 118è papa copte.
• 9 de novembre, Londres, Anglaterra: Jack W. Szostak, biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2009.
• 13 de desembre, Campbon (França): Jean Rouaud, escriptor i periodista francès, Premi Goncourt 1990.^[59]
• 18 de desembre,
  • Neuilly-sur-Seine: Bettina Rheims, fotògrafa francesa.^[60]
  • Xangai (Xina): Jin Yucheng, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2015.^[61]
• 24 de desembre, Jurva, Finlàndia: Hilkka Riihivuori, esquiadora de fons finlandesa.^[62]
• Ramón Flecha, sociòleg espanyol.
• Boston: David Rieff, analista polític, periodista i crític cultural.
• Hildesheim, Alemanya: Jutta Burggraf, teòloga, escriptor i professora universitària
• l'Havana, Cuba: Beatriz del Cueto López, arquitecta
• Pere Pinyol, actor i director català
• Beirut: Huda Barakat, escriptora

Països Catalans

• 27 de gener - Barcelona: Maria Domènech i Escoté, escriptora catalana (n. 1874).^[63]
• 15 de febrer - Barcelona, Barcelonès: Josep Pous i Pagès, escriptor català. (n. 1873)
• 10 de maig - Villenaː Lola Vitoria Tarruella, compositora i escriptora teatral valenciana (n. 1880).^[64]
• 19 de maig - València: Agustín Trigo Mezquita, farmacèutic, industrial i polític valencià, alcalde de València el 1931 (n. 1863).
• 14 d'agost -
  • La Vall de Bianya: Josep Baburés i Grabulosa, sacerdot escolapi i meteoròleg català.
  • Perpinyà: Gustau Violet, escultor i escriptor nord-català (n. 1873).^[65]
• 9 de novembre - Madrid: Maria Francesca Clar Margarit, escriptora i dramaturga palmesana de la Generació del 27.^[66]

Resta del món

• 3 de gener - Viña del Mar, Xile: Luigi Stefano Giarda, violoncel·lista, director d'orquestra i compositor.
• 8 de gener - Dobbs Ferry, Nova Yorkː Antonia Maury, astrònoma nord-americana que treballà en sistemes de classificació d'estels (n. 1866).^[67]
• 19 de febrer - Grimstad, Aust-Adger (Noruega): Knut Hamsun, escriptor noruec, Premi Nobel de Literatura de 1920 (n. 1859).
• 4 de març - Eastbourne, Sussex, Anglaterra: Charles Scott Sherrington, fisiòleg anglès, premi Nobel de Medicina o Fisiologia del 1932 (n. 1857).^[68]
• 9 de març - Moscou: Aleksandra Kol·lontai, revolucionària comunista russa, d'origen cosac (n. 1872).
• 29 de març - Madrid: Antonia Plana, actriu espanyola fonamentalment teatral (n. 1889).^[69]
• 5 de maig - Roma (Itàlia): Alberto Savinio, pseudònim d'en Andrea de Chirico, escriptor, pintor i compositor italià, germà del Giorgio de Chirico. També va formar part del moviment artístic de pintura metafísica (n. 1891).^[70]
• 6 de maig - Països Baixos: Maria Montessori, pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.
• 16 de maig - Nova Orleans, EUAː Frances Benjamin Johnston, fotògrafa pionera estatunidenca, primera dona fotoperiodista (n.1864).^[71]
• 13 de juny - Nova Yorkː Emma Eames, soprano estatunidenca (n. 1865).^[72]
• 5 de juliol - İstanbulː Safiye Ali, primera metgessa turca (n. 1894).^[73]
• 26 de juliol - Buenos Aires, Argentina: María Eva Duarte Ibarguren, coneguda com a Eva Perón (Evita), política argentina, primera dama del país (n. 1919).^[74]
• 31 de juliol - Berlínː Clara Viebig, escriptora alemanya (n. 1860).^[75]
• 6 de setembre - Nova York: Gertrude Lawrence, actriu, cantant i ballarina anglesa (n. 1898).^[76]
• 26 d'octubre - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Hattie McDaniel actriu i cantant estatunidenca (n. 1895).^[77]
• 29 de desembre - Nova York, EUA: Fletcher Henderson, pianista de jazz estatunidenc (n. 1897).