Marie François Sadi Carnot

Marie François Sadi Carnot (Llemotges 11 d'agost de 1837 - Lió 25 de juny de 1894) fou un polític francès, fill de Lazare Hippolyte Carnot. Estudià la carrera d'enginyer de ponts i camins, i fou elegit diputat en diverses legislatures de la Tercera República francesa. El 1880 fou nomenat ministre d'obres públiques i, el 1885, ministre de finances.

Marie François Sadi Carnot

(1897)
Biografia
Naixement	11 agost 1837 Llemotges (França)
Mort	25 juny 1894 (56 anys) 3r districte de Lió (França)
Causa de mort	Homicidi  (Ferida d'arma blanca )
Sepultura	Panteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E / 48.846198; 2.3461054
President de la República francesa
3 desembre 1887 – 25 juny 1894 ← Jules Grévy – Jean Paul Pierre Casimir-Périer →
26è Copríncep laic d'Andorra
3 desembre 1887 – 25 juny 1894 ← Jules Grévy – Jean Paul Pierre Casimir-Périer → Juntament amb: Salvador Casañas i Pagès
Prefect of Seine-Maritime (en)
gener 1871 – febrer 1871
Diputat a l'Assemblea Nacional
Dades personals
Formació	Liceu Condorcet École Polytechnique École des ponts ParisTech
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, enginyer, enginyer civil, alt càrrec
Partit	Esquerra Republicana
Carrera militar
Conflicte	Guerra franco-prussiana
Obra
Obres destacables pont Carnot
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ F/1bI/157/7]
Família
Cònjuge	Cécile Carnot
Fills	Lazare-Hippolyte-Sadi Carnot, Ernest Carnot, François Carnot
Pare	Lazare Hippolyte Carnot
Germans	Marie Adolphe Carnot
Premis (16 març 1892)  Cavaller Gran Creu de l'Orde del Lleó Neerlandès (1891)  Cavaller de l'Orde de l'Elefant  Gran Creu de la Legió d'Honor  Orde de l'Elefant  Orde del Drac d'Annam  gran mestre de la Legió d'Honor  Reial orde de Cambodja  Orde de Sant Andreu  Orde del Crisantem

Fou elegit per a la presidència de la república com a solució de compromís per a succeir Jules Grévy. qui dimití el 1887 per un escàndol en unes condecoracions, i ocupà el càrrec del 1887 al 1894 mercè el suport. Durant el seu mandat tingué lloc l'actuació del general Georges Boulanger (1886-89), l'escàndol del canal de Panamà (1892) —la seva integritat, però, no fou mai posada en dubte— i l'agreujament dels problemes socials. Morí assassinat a Lió per l'anarquista italià Sante Caserio.