1887

Països Catalans

• 23 de juny - Reus: es crea la societat del Tramvia Econòmic de Reus a Salou.

Resta del món

• 11 de gener - França: El metge Joseph Grancher defensa el tractament creat per Louis Pasteur contra la ràbia en l'Acadèmia Nacional de Medicina.
• 20 de gener - Començament d'una expedició en Àfrica per Stanley i Stairs destinada a aportar de l'ajuda a Mehmed Emin Pasha.
• 27 de gener - París (França): hi comencen les obres de la Torre Eiffel.
• 5 de febrer - Milà (Itàlia): s'hi estrena l'òpera Otello, de Giuseppe Verdi.
• 4 de març - Gottlieb Daimler presenta el seu primer automòbil.
• Abril - Sortida de Bamako de l'expedició de Binger a l'Elevat Níger i a Costa d'Ivori (1887-1889).
• 6 de juny - Dipòsit de la marca Coca-Cola en els Estats Units.
• 21 de juny - Celebració del Jubileu d'Or del regnat de Victoria del Regne Unit.
• 26 de juliol - Polònia: Zamenhof hi publica la primera gramàtica de l'esperanto.
• 1 d'octubre: L'imperi Britànic ocupa la regió del Balutxistan.
• 11 de novembre - Estats Units: en Chicago executen a 4 obrers anarquistes que lluitaven per la jornada de 8 hores (Crim de Chicago).
• 31 de desembre - El govern de Colòmbia signe un concordat amb l'Església. Aquesta signatura revela l'orientació nova i conservadora de la Colòmbia: el liberalisme i el federalisme són a poc a poc abandonats mentre que s'augmenten els poders presidencials.
• Iemen - Aden es converteix en protectorat anglès.
• Es crea la Unió Indoxina.
• Japó annexa Iwo Jima.

Països Catalans

• 18 de febrer, Paterna, Horta Oest: Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en els anys 20 i Ministre d'Indústria durant la II República.
• 19 de febrer, Ciutadella de Menorca: Margarita Florit Anglada, mestra i pedagoga menorquina (m. 1956).^[1]
• 6 de març, Barcelonaː Consol Pastor Martínez, bibliotecària catalana, de la primera promoció de l'Escola de Bibliotecàries (m. 1973).^[2]
• 16 de maig - Barcelona: Maria Rusiñol i Denís, pintora, poeta i novel·lista catalana (m. 1972).^[3]
• 27 de maig, Girona: Fidel Roig Matons, pintor i músic
• 4 de juny, Westminsterː Ray Strachey, sufragista i assagista anglesa que lluità per la igualtat de drets de les dones (m.1940).^[4]
• 5 de juny, Cervera, la Segarra: Agustí Duran i Sanpere, historiador, arxiver i arqueòleg català (m. 1975).
• 6 de juny, Barcelonaː Rosa Hernáez i Esquirol, ballarina clàssica, cantant de sarsuela i actriu (m. 1964).^[5]
• 10 de juliol, Cornellanaː Maria Majoral, coneguda com la Tamastima, trementinaire de la Vall de la Vansa (m.1976).^[6]
• 31 d'agost, Malgrat de Mar (Maresme): Zenòbia Camprubí i Aymar, escriptora i traductora (m. 1956).^[7]
• 7 d'octubre, Sant Feliu de Guíxols: Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual, escriptor i periodista català (m. 1964).^[8]
• 23 de setembre, Lleida: Salvador Seguí (el Noi del Sucre), pintor, sindicalista de la CNT (m.1923)
• 24 d'octubre, Els Guiamets: Neus Català i Pallejà, supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i activista de la memòria històrica.^[9]
• 24 de desembre, València: Lucrezia Bori, cèlebre cantant valenciana d'òpera, soprano lírica (m. 1960).
• 28 de desembre, Campos, Mallorca: Coloma Abrines Vidal –Madò Coloma Solera–, cuinera mallorquina (m. 1987).^[10]
• Cocentaina, Comtat: Antoni Torró, filòsof i assagista franciscà (m. 1937).
• Barcelona: Jordi Rubió i Balaguer, eminent filòleg, professor i historiador de la literatura catalana, va organitzar la xarxa de Biblioteques Populars durant la Guerra civil espanyola, guardonat amb el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1969.
• Crevillent: Francisco Mas Aznar, soldat d'artilleria condecorat

• 
  Arthur Cravan (d. 1918)

Resta del món

• 3 de gener, Riga, Imperi Rus: Harriet von Rathlef, escultora russa
• 28 de gener, Łódź, Polònia: Arthur Rubinstein, pianista polonès d'origen jueu (m. 1982).
• 2 de febrer, Tudela, Navarra: María Francés, actriu espanyola (m. 1987).^[11]
• 5 de març, Rio de Janeiro, Brasil: Heitor Villa-Lobos, compositor brasiler (m. 1959).^[12]
• 7 de març, Durand, Wisconsinː Helen Parkhurst, pedagoga estatunidenca creadora d'un mètode d'ensenyament individualitzat (m.1973).^[13]
• 11 de març, Nova York, Estats Units: Raoul Walsh, director de cinema estatunidenc (m. 1980).^[14]
• 14 de març, Baltimore, Estats Units: Sylvia Beach, llibretera i editora nord-americana (m. 1962).^[15]
• 21 de març, Lynn, Massachusettsː Ruth Law Oliver, pionera de l'aviació estatunidenca (m. 1970).^[16]
• 23 de març, Madrid: Juan Gris, pintor cubista espanyol (m. 1927).
• 24 de març, Smith Center, Kansas: Roscoe Arbuckle, Fatty, actor i director cinematogràfic nord-americà (m. 1933).
• 10 d'abril, Buenos Aires, Argentina: Bernardo Alberto Houssay, farmacèutic i metge argentí, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (m. 1971).^[17]
• 18 de maig, Boston, Massachusettsː Jeanie MacPherson, actriu i després guionista estatunidenca (m. 1946).^[18]
• 31 de maig, Pointe-à-Pitre, Guadalupe (Petites Antilles): Saint-John Perse, poeta i diplomàtic francès Premi Nobel de Literatura de l'any 1960 (m. 1975).^[19]
• 5 de juny:
  • Nova York: Ruth Benedict, antropòloga estatunidenca (m.1948).^[20]
  • Otto Friedrich Conrad Rudnik, músic alemany.
• 6 de juny, Nova Yorkː Ruth Benedict, antropòloga nord-americana (m. 1948).^[20]
• 20 de juny, Hannover (Alemanya): Kurt Schwitters, artista alemany, pintor, escultor, poeta sonor i grafista (m. 1948).^[21]
• 6 de juliol, Sydneyː Annette Kellermann, nedadora professional que lluità per la modernització del banyador esportiu per a dona (m. 1975).^[22]
• 7 de juliol, Vítsiebsk, Belarús: Marc Chagall, pintor (m. 1985).^[23]
• 9 de juliol, Placetas, Villa Clara, Cuba: Emilio Mola Vidal, militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola (m. 1937).^[24]
• 18 de juliol, Fyresdal (Noruega): Vidkun Quisling, polític noruec, conegut pel seu col·laboracionisme amb els invasors nazis durant la Segona Guerra Mundial (m. 1945).^[25]
• 22 de juliol, Hamburg, Alemanya: Gustav Ludwig Hertz, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1925 (m. 1975).^[26]
• 28 de juliol, Blainville-Crevon, França: Marcel Duchamp, pintor i escultor francès.^[21]
• 12 d'agost, Viena (Imperi austrohongarès): Erwin Schrödinger, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1933 (m. 1961).^[27]
• 17 d'agost, St. Ann's Bay, Jamaica: Marcus Garvey, editor, periodista, i empresari jamaicà, panafricanista (m. 1940).^[28]
• 7 de setembre, Scarboroughː Edith Sitwell, poeta modernista anglesa molt influent (m. 1964).^[29]
• 16 de setembre,
  • París, França: Nadia Boulanger, professora de música, directora d'orquestra i compositora francesa (m. 1979).^[30]
  • San Rafael, EEUUː Louise Arner Boyd, exploradora americana de Groenlàndia i l'Àrtic, fotògrafa i escriptora (m. 1972).^[31]
• 5 d'octubre, Baiona, França: René Cassin, jurista i jutge francès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1968 (m. 1976).
• 6 d'octubre, La Chaux-de-Fonds, Suïssa: Le Corbusier, arquitecte suís (m. 1965).^[32]
• 24 d'octubre, Lausana, Suïssa: Victòria Eugènia de Battenberg, reina consort d'Espanya.^[33]
• 31 d'octubre, Xicou (Xina): Chiang Kai-shek o Jiang Jieshi, militar i estadista xinès. Va succeir Sun Yat-sen com a líder del Partit Nacionalista Xinès Guomindang, i fou el líder màxim, sota diversos càrrecs, de la República de la Xinaestablerta a Nanjing el 1927 (m. 1975).
• 1 de novembre, Stretford, Gran Manchester (Anglaterra): L.S. Lowry, pintor modernista anglès (m. 1976).^[34]
• 10 de novembre, Galați: Elisa Leonida Zamfirescu, enginyera i investigadora romanesa.^[35]
• 15 de novembre, Sun Prairie, Wisconsin: Georgia O'Keeffe, artista estatunidenca d'art abstracte (m. 1986).^[36]
• 17 de novembre, Kennington, Surrey (Anglaterra): Bernard Law Montgomery, primer vescomte d'el Alamein, militar britànic, que va destacar durant la Segona Guerra Mundial (m. 1976).^[37]
• 23 de novembre, Londres, Regne Unit: Boris Karloff, actor britànic (m. 1969).
• 28 de novembre, Múnic, Imperi Alemany: Ernst Röhm, polític i militar alemany (m. 1934).
• 14 de desembre, San Fernando, Argentina: Xul Solar, pintor, escultor i escriptor argentí (m. 1963).
• 18 de desembre, Parísː Madeleine Martenot, pianista francesa, creadora del Mètode Martenot (m. 1982).^[38]
• 22 de desembre, Erode (Raj Britànic):  Srinivasa Ramanujan (en tàmil: ஸ்ரீனிவாஸ ஐயங்கார் ராமானுஜன்), matemàticindi (m. 1920).^[39]
  • Londres o Radzanw, Polònia: Morris Abraham Cohen, aventurer
  • Medellín: María de los Ángeles Cano Márquez, política

Països Catalans

• 4 d'abril - Barcelona: Caterina Mas i Porcell, soprano catalana (n. 1820).^[40]
• 1 de juliol - Barcelona: Maria Josepa Massanés i Dalmau, escriptora i poeta tarragonina (n. 1811).^[41]

Resta del món

• 9 de gener, Lisboa: Josephine Amann-Weinlich, pianista, violinista, directora d'orquestra i compositora austríaca, fundadora de la primera orquestra femenina d'Europa (n. 1848).^[42]
• 1 de maig - Wiesbaden: Ferdinand Möhring, compositor, director d'orquestra i organista alemany.
• 8 de maig - Montevideo, Uruguai: Lorenzo Batlle y Grau, president de l'Uruguai (n. 1810).
• 17 de juliol - Trenton, Nova Jerseyː Dorothea Dix, educadora, reformadora social americana (n. 1802).^[43]
• 15 d'agost - San Lurinç, Udine: Catarine Percût, escriptora italiana en friülès.^[44]