Marta gibelina
La marta gibelina[1][2] o el mart gibelí[3][4][5] (Martes zibellina) és una espècie de mamífer pertanyent a la família dels mustèlids.[6]
Martes zibellina  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 32,5 dies |
| Longevitat màxima | 18,4 anys |
| Hàbitat | bosc |
| Pes | 27,5 g (pes al naixement) |
| Nombre de cries | 3 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 41652 |
| Taxonomia | |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Mustelidae |
| Gènere | Martes |
| Espècie | Martes zibellina (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Mustela zibellina |
| Distribució | |
 | |
Es nodreix principalment de ratolins, esquirols, ous d'ocells, aus petites, peixos i baies.[7] Es troba a la Xina (des de Xinjiang fins al nord-est), el Japó (Hokkaido), Mongòlia, Corea i Rússia (des dels Urals fins a Sibèria, Kamtxatka i Sakhalín). En el passat també se'n trobava al nord d'Escandinàvia i l'oest de Polònia.[8][9][10] Les seves principals amenaces són la caça comercial i la tala de coníferes en els seus hàbitats de Sibèria i l'Extrem Orient. A més, la introducció de Martes melampus a Hokkaido ha suposat un seriós contratemps per a la supervivència de Martes zibellina brachyura, la subespècie endèmica del país.[11]
Subespècies
- M. z. angarensis (Timoféiev i Nadéiev, 1955).[12] Vall del riu Angarà (conca del riu Ienissei, Rússia)[13]
- M. z. arsenjevi (Kuznetsov, 1944).[14] Rússia[15]
- M. z. averini (Bashanov, 1943).[16] Kazakhstan i massís de l'Altai[13]
- Marta gibelina del Japó o mart gibelí del Japó,[17] M. z. brachyura (Temminck, 1844).[18] Hokkaido (Japó)[13]
- M. z. ilimpiensis (Timoféiev i Nadéiev, 1955).[19] Sibèria[13]
- M. z. jakutensis (Novikov, 1956).[20] Euràsia[15]
- M. z. kamtschadalica (Birula, 1919).[21] Àsia[15]
- M. z. linkouensis (Ma i Wu, 1981).[22]
- M. z. obscura (Timoféiev i Nadéiev, 1955).[23] Sibèria central[13]
- M. z. princeps (Birula, 1922).[24] Iakútia (Sibèria central, Rússia)[13]
- M. z. sahalinensis (Ogniov, 1925).[25] Sakhalín[13]
- M. z. sajanensis (Ogniov, 1925).[26] Euràsia[15]
- M. z. schantaricus (Kuznetsov, 1941).[27] Euràsia[15]
- M. z. tomensis (Timoféiev i Nadéiev, 1955).[28] Oest de Sibèria[13]
- M. z. tungussensis (Kuznetsov, 1944).[29] Sibèria[13]
- M. z. yeniseensis (Ogniov, 1925).[30] Euràsia[15]
- M. z. zibellina (Linnaeus, 1758).[31] Euràsia[15][32]
Referències
Bibliografia
- Buskirk, S. W., Yiqing, M., Li, X. i Zhaowen, J., 1996. Winter habitat ecology of sables (Martes zibellina) in relation to forest management in China. Ecological Applications 6(1): 318–325.
- Miyoshi, K. i Higashi, S., 2005. Home range and habitat use by the sable Martes zibellina brachyura in a Japanese cool-temperate mixed forest. Ecological Research 20: 95–101.
- Monakhov, V. G., 2001. Spatial distribution of sables in the Middle Ob Region. Russian Journal of Ecology 32: 352–357.
- Murakami, T. i Ohtaishi, N., 2000. Current distribution of the endemic sable and introduced Japanese marten in Hokkaido. Mammal Study 25(2): 149–152.
Enllaços externs
- Arctos Specimen Database (anglès)