1925

Països Catalans

• 20 de març - Catalunya: malgrat haver promés a la Lliga Regionalista que no ho faria (a canvi del seu suport), Primo de Rivera dissol la Mancomunitat de Catalunya (Dictadura de Primo de Rivera).
• 6 de juny - Catalunya: hi detenen diversos membres de Bandera Negra acusats d'un atemptat frustrat contra Alfons XIII (complot del Garraf).
• 29 de novembre - València: inauguració de l'Estadi de Vallejo, camp de futbol del Llevant UE.
• 17 de desembre - Barcelona: el Capità general de Catalunya, Milans del Bosch ordena el tancament del camp de les Corts del Barça: Gamper presenta la dimissió irrevocable com a president del club.

Resta del món

• 14 de desembre, Berlín, Alemanya: estrena de l'òpera Wozzeck d'Alban Berg a la Staatsoper.^[1]

Premis Nobel

Països Catalans

• 1 de gener - Ripoll: Pepeta Planas i Capdevila, esquiadora catalana, pionera de l'esquí alpí a Catalunya i a l'estat.^[2]
• 9 de febrer - Barcelona: Ermengol Passola i Badia, empresari i promotor cultural català (m. 2009).
• 11 de febrer - Madrid: María Amparo Rivelles, actriu espanyola (m. 2013).^[3]
• 15 de març - Sabadell, Vallès Occidental: Carme Obradors i Domènech, assistenta social sabadellenca.
• 12 de maig - Barcelona: Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i dirigent de l'escoltisme català (m. 2022).
• 14 de maig - Valènciaː Maria Beneyto Cuñat, poeta valenciana.^[4]
• 22 de maig - l'Hospitalet de Llobregat, Eduard Kucharski i Gonzàlez, jugador de bàsquet català de les dècades dels 40 i 50 ^[5]
• 23 de maig:
  • Tàrrega: Lluís Trepat i Padró, pintor català (m. 2022).
  • Palma, Mallorca: Josep Maria Llompart de la Peña, poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí ^[6]
• 31 de maig - Cases Altes, Racó d'Ademús: Francesc Candel Tortajada, escriptor i periodista valencià.^[7]
• 22 de juny - Benassal, Alt Maestrat: Sofia Salvador i Monferrer, escriptora i mestra valenciana.^[8]
• 6 de juliol - Barcelona Maria Lluïsa Oliveda, actriu, directora i empresària teatral catalana, lluitadora pels drets de les dones.^[9]
• 14 de juliol:
  • Barcelona: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica catalana.^[10]
  • Vilanova i la Geltrú: Ventureta Mestres i Gras, actriu i soprano catalana.^[11]
• 26 de juliol - Barcelona: Ana María Matute Ausejo, novel·lista catalana en llengua castellana.^[12]
• 6 d'agost - Espui: Conxita Grangé i Beleta, resistent antifeixista, supervivent del camp de concentració de Ravensbrück.^[13]
• 15 de setembre - Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i polític català, President del Parlament de Catalunya.
• 2 de novembre - Barcelona: Modest Cuixart i Tàpies, pintor català.
• 8 de novembre - Manresa: Maria Assumpció Balaguer i Golobart, actriu catalana.^[14]
• 11 de novembre - València: Pilar Faus Sevilla, escriptora, investigadora i bibliotecària.^[15]
• 25 de desembre - Barcelonaː Nadala Batiste i Llorens, actriu catalana.^[16]
• Barcelona - Barcelonès: Nuria Parés, poeta, assagista i traductora d'origen espanyol.

Resta del món

• 12 de gener, Argentinaː Mirta Acuña de Baravalle, activista, membre de Madres i Àvies de la Plaza de Mayo.^[17]
• 26 de gener, Shaker Heights, EUA: Paul Newman, actor i director de cinema estatunidenc.
• 11 de febrer,
  • Madrid, Espanya: María Amparo Rivelles, actriu espanyola.^[18]
  • Springfieldː Virginia Eshelman Johnson, va ser una sexòloga nord-americana pionera ^[19]
• 24 de febrer, Beirut, Líban francès: Etel Adnan, poeta, assagista i artista visual libanesa.^[20]
• 8 de març, Buenos Aires, Argentina: Marta Lynch, escriptora argentina.^[21]
• 11 de març, Filadèlfia, Estats Units: Margaret Oakley Dayhoff, fisicoquímica pionera en el camp de la bioinformàtica ^[22]
• 12 de març:
  • Osaka, Japó: Leo Esaki, físic japonès, Premi Nobel de Física de 1973.
  • Roubaix, Nord, França: Georges Delerue, compositor francès
• 21 de març, Lima, Perú: Hilda Gadea Acosta, economista peruana, primera companya del Che ^[23]
• 25 de març, Savannah: Flannery O'Connor, escriptora i assagista nord-americana^[24]
• 26 de març, Montbrison, França: Pierre Boulez, compositor, pedagog i director d'orquestra francès^[25]
• 29 de març:
  • París: Françoise Choay, professora d'urbanisme, art i arquitectura a les Universitats de París; crítica d'art, assagista.^[26]
  • Sverdlovsk: Liudmila Liàdova, compositora, pianista i cantant soviètica i russa.^[27]
• 10 d'abril, Parkersburg, EUA: Linda Goodman, astròloga i escriptora estatunidenca.
• 12 d'abril, Bronx: Evelyn Berezin, enginyera informàtica americana coneguda per dissenyar un dels primers processadors de text (m. 2018).^[28]
• 24 d'abril, Wisner, Nebraska: Virginia Huston, actriu cinematogràfica estatunidenca.^[29]
• 4 de maig, Johannesburg: Ruth First, activista anti-apartheid sud-africana^[30]
• 8 de maig, Kivure, Tanzània: Ali Hassan Mwinyi, advocat i polític tanzà, va ser president del seu país entre 1985 i 1995.^[31]
• 19 de maig:
  • Omaha, EUA: Malcolm X, orador, ministre religiós i activista estatunidenc.^[31]
  • Prek Sbauv, Cambodja: Pol Pot, general i polític cambodjà, 29è primer ministre de Cambodja.^[31]
• 23 de maig, Montclair, Nova Jersey, EUA: Joshua Lederberg, microbiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 ^[32]
• 24 de maig, Västerås, Suèciaː Mai Zetterling, actriu i directora de cinema sueca^[33]
• 25 de maig:
  • Barstow, Califòrniaː Jeanne Crain, actriu estatunidenca^[34]
  • Catània, Itàlia: Aldo Clementi, fou un compositor italià de la segona meitat de segle^[35]
• 31 de maig:
  • Nova York: Raymond L. Acosta, jutge
  • Siegmar, avui Chemnitz, Saxònia, Stuttgart: Frei Otto, arquitecte, enginyer estructural alemany ^[36]
• 15 de juny, Menemen, İzmir: Attila İlhan, poeta^[37]
• 16 de juny,
  • París, França: Jean d'Ormesson, filòsof, periodista i escriptor francès, membre de l'Acadèmia Francesa^[38]
  • Minneapolisː Bebe Barron, compositora i enginyera de so nord-americana de música electrònica^[39]
• 21 de juny, Troy, Nova Yorkː Maureen Stapleton, actriu, directora i compositora de músiques de pel·lícules estatunidenca^[40]
• 28 de juny, Mannheim, (Alemanya: Giselher Klebe, compositor alemany^[25]
• 2 de juliol, Decatur, Mississipi, EUA: Medgar Evers, activista estatunidenc, defensor dels drets humans^[41]
  • Katako-Kombe, Congo Belga: Patrice Lumumba, líder independentista congolès.
• 4 de juliol, Durban, Sud-àfricaː Olive Mary Hilliard, botànica i taxònoma sud-africana; ha donat nom a 372 espècies de plantes.^[42]
• 6 de juliol, Highland Park, Michigan, EUA: Bill Haley, cantant de rock and roll estatunidenc, líder del grup Bill Haley & His Comets.
• 7 de juliol, Montevideo: Blanca París Corcoll, historiadora i acadèmica uruguaiana (m. 2008).^[43]
• 10 de juliol, Malàisia: Mahathir bin Mohamad, Primer ministre.
• 16 de juliol, Buenos Aires, Argentina: Rosita Quintana, actriu, cantant i compositora argentina.^[44]
• 17 de juliol, Breslau, actual Polònia: Anita Lasker-Wallfisch, violoncelista, membre supervivent de l'Orquestra de Dones d'Auschwitz.^[45]
• 20 de juliol:
  • Fort-de-France, Martinica: Frantz Fanon, teòric marxista
  • París, França: Jacques Delors, polític francès, president de la Comissió Europea. Premi Internacional Catalunya de l'any^[46] (m. 2023).
• 23 de juliol:
  • Halifax, West Yorkshire, Anglaterra: Oliver Smithies, genetista estatunidenc d'origen anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2007.
  • Kanye, Botswana: Quett Joni Masire, professor i polític, va ser president de Botswana entre 1980 i 1998 ^[31]
• 28 de juliol, Nova York, EUA: Baruch Samuel Blumberg, metge i biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1976 ^[47]
• 29 de juliol, Quios, Grècia: Mikis Theodorakis, compositor i intel·lectual grec, conegut també per la seva militància política.^[48]
• 30 de juliol, Valmondois, França: Antoine Duhamel, compositor, director d'orquestra i professor de música francès ^[25]
• 2 d'agost, Mercedes, Buenos Aires, Argentina: Jorge Rafael Videla, militar i polític argentí, president de l'Argentina.
• 25 d'agost, Sevilla: Juanita Reina, cantant de tonades i actriu de cinema espanyola^[49]
• 1 de setembre:
  • Nova York, EUA: Roy J. Glauber, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 2005 ^[50]
  • Mülhausen, França: Christiane Scrivener, política francesa, membre de la Comissió Delors entre 1989 i 1995.^[51]
• 5 de setembre, Madrid, Espanya: Manuel Sacristán Luzón, escriptor i pensador marxista espanyol.
• 6 de setembre,
  • Oviedo, Espanya: Ángel González, poeta espanyol.
  • Portu Empedocli, Sicília: Andrea Camilleri, guionista, director teatral i televisiu, i novel·lista italià ^[52]
• 9 de setembre, Praga, Tecoslovàquia: Soňa Červená, mezzosoprano operística txeca amb una carrera internacional.^[53]
• 16 de setembre, Itta Bena, EUA: B.B. King, guitarrista de blues i compositor estatunidenc^[54]
• 27 de setembre, Manchester, Anglaterra: Robert Edwards, fisiologista britànic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2010 (m. 2013)^[55]
• 28 de setembre, Chippewa Falls, EUA: Seymour Cray, matemàtic, enginyer electrònic i informàtic estatunidenc.
• 13 d'octubre, Grantham, Anglaterra: Margaret Thatcher, política anglesa, Primera Ministra del Regne Unit^[31]
• 16 d'octubre, Londres, Anglaterra: Angela Lansbury, actriu britànica.^[56]
• 21 d'octubre, l'Havana, Cuba: Celia Cruz, una de les cantants de salsa més famoses; obtingué 23 discos d'or ^[57]
• 23 d'octubre, Corning, Iowa, EUA: Johnny Carson, comediant i escriptor nord-americà ^[58]
• 24 d'octubre, Imperia, Itàlia: Luciano Berio, compositor italià ^[59]
• 31 d'octubre, Burnham-on-Sea, Somerset, Anglaterra: John Pople, matemàtic i químic anglès, Premi Nobel de Química de 1998.
• 17 de novembre, Schenectady, EUA: Charles MacKerras, director d'orquestra australià.
• 19 de novembre, Poznań, Polònia: Zygmunt Bauman, sociòleg polonès
• 20 de novembre:
  • Moscou, Unió Soviètica: Maia Plissétskaia, ballarina de dansa clàssica d'origen rus i nacionalitzada espanyola.^[60]
  • Brookline, Massachusetts, EUA): Robert Francis Kennedy, també anomenat "RFK", era el segon germà més jove del President John F. Kennedy, i va ser designat pel seu germà com a fiscal general.^[61]
• 23 de novembre, San Salvador: José Napoleón Duarte Fuentes, president d'El Salvador entre 1980 i 1982, i entre 1984 i 1989 ^[31]
• 24 de novembre, La Haia, Països Baixos: Simon van der Meer, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de 1984.
• 1 de desembre, Baltimore, Maryland, EUA: Martin Rodbell, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1994.
• 11 de desembre, Nova York (EUA): Paul Greengard, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2000
• 27 de desembre:
  • Buenos Aires: Martha Boto, artista argentina i co-fundadora del Grupo de Artistas no Figurativos.^[62]
  • Huai'an, Jiangsu, Xina: Xie Tieli, guionista i director de cinema xinès.^[63]
• 28 de desembre, Ulm: Hildegard Knef, actriu alemanya, dobladora, cantant.^[64]
• 31 de desembre, Devizes, Anglaterraː Daphne Oram, compositora i intèrpret de música electrònica, pionera de la música concreta.^[65]

Països Catalans

• 14 de gener - Sabadell: Josep Gorina i Pujol, industrial tèxtil català.
• 9 de febrer - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Amanci Amorós Sirvent, músic i compositor valencià (n. 1854).
• 8 de setembre - Sabadell: Narcís Giralt i Sallarès, professor de teoria de teixits i pintor català.
• 2 de desembre - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà: Juli Garreta i Arboix, compositor de sardanes (50 anys).
• 13 de desembre - Torrelodones, Madrid: Antoni Maura, polític espanyol.
• 21 de desembre - Sabadell, Vallès Occidental: Manuel Ribot i Serra, bibliotecari, arxiver, historiador, dramaturg i poeta català.
• La Garriga: Visitació Ubach, pintora catalana (n. 1850).^[66]

Resta del món

• 24 de febrer:
• - Møre og Romsdal: Oskar Emil Schiøtz, físic i geòleg noruec.
• - Estocolm (Suècia): Hjalmar Branting, Primer Ministre de Suècia, Premi Nobel de la Pau 1921 (n. 1860).
• 1 de març - París, França: Ramon Pichot, pintor català (n. 1871).
• 8 de març - Brussel·les: Juliette Wytsman, pintora impressionista i gravadora belga (n. 1866).^[67]
• 12 de març - Pequín (Xina): Sun Yat-sen, conegut habitualment a la Xina com a Sun Zhongshan, fou un estadista, líder revolucionari i políticxinès. És considerat el pare de la Xina moderna tant a la República Popular de la Xina, com a Taiwan (n. 1866)^[68]
• 13 de maig - Canterbury (Anglaterra): Alfred Milner ,primer Vescomte Milner estadista i administrador colonialbritànic (n. 1854).^[69]
• 14 de maig - Norfolk, Anglaterra: Henry Rider Haggard, escriptor britànic (n. 1856).^[70]
• 6 de juny - París (França): Pierre Louÿs, escriptor francès (n. 1870).^[71]
• 1 de juliol, París, França: Erik Satie, compositir francès (n. 1866).^[72]
• 2 de juliol, Onalua, Sankuru, Kasai, Congo Belga: Patrice Lumumba ,polític congolès (m. 1961).^[31]
• 26 de juliol - Pont-Aven, Bretanya: Théodore Botrel, poeta i cançoner bretó.
• 6 d'agost - Bolonya: Gregorio Ricci-Curbastro, matemàtic italià (n. 1853).^[73]
• 20 d'agost - Canton (Xina):: Liao Zhongkai (xinès simplificat: 廖仲恺)) polític i financer xinès. Va ser un dels fundadors del la Tongmenghui i líder destacat del Guomintang (n.1877).^[74]
• 25 de setembre - Épernay (França): Léon Bourgeois, polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1920 (n. 1851).
• 5 de desembre - Varsòvia (Polònia): Władisław Reymont, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura de 1924 (n. 1867).
• 9 de desembre - Madrid: Pablo Iglesias Posse, socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors (n. 1850).