Mesclat

Entre 2000 i 2001, Mesclat realitza vint-i-cinc concerts arreu de la geografia catalana. El gener 2002 publica el primer compacte: Mesclat. Està format per catorze cançons que combinen un estil musical folk-rock amb melodies populars i lletres revolucionàries. Segons Francesc Ribera, “pretén arribar a l'exhibició de força que demostren en els seus directes”. El disc incorpora versions de Coses (“Au jovent”), Esquirols (“Torna, Serrallonga"), Ovidi Montllor (Tot explota, pel cap o la pota) i Maria del Mar Bonet (“Què volen aquesta gent?”).

En els premis Enderrock de l'any 2002, Mesclat va obtenir el reconeixement a millor artista folk, millor disc folk de l'any, millor cançó folk de l'any pel tema Com goses?, i millor directe/concert de folk.^[1]

L'estiu de 2003, Mesclat presenta Xera!, un espectacle de més de tres hores de durada que incloïa “representacions teatrals, lectures de poemes, músiques de gralla i instruments de doble canya, cançons d'autor o projeccions d'imatges”.^[2] La paraula xera fa referència simultàniament al foc i a la festa.^[3]

Amb Manilla, Mesclat continua apostant pel so folk, així com per reivindicar artistes catalans contemporanis. El segon projecte de grup compta amb lletres dels literals Miquel Martí i Pol, Joan Oliver, els músics Jaume Arnella i Miquel Pujadó, i versions de les famoses “No és això, companys” de Lluís Llach, i “El burgès”, de Francesc Pi de la Segarra.^[4] Manilla va obtenir el premi Enderrock 2004 al millor disc de folk.

Segons Agnès Toda, “el seu objectiu musical era agafar música tradicional i tocar-la amb ritmes contemporanis a partir de cançons pròpies i adaptacions de folklore dels Països Catalans, o versions d'artistes que creien interessants reivindicar com Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet o Coses”.^[2] Els integrants de Mesclat aprofitaven els seus concerts per reivindicar la independència i la música dels Països Catalans.

• Marcel Casellas^[5] (La Principal de la Nit), baix i cors.
• Joan Reig (Els Pets), bateria i cors.
• Francesc Ribera "Titot" (Brams), veu.
• David Rosell (Dept.), guitarra i veu.
• Pep Toni Rubio (Música Nostra), flabiol i tamborí, grall i cors.
• Pau Vinyoles

També han format part de Mesclat Carles Belda (acordió diatònic i veu, 2000-2007, 2024) i Joan Aguiar (violí, madolina i cors).

Mesclat (Discmedi, 2002)

1. Tall de rel (4:15)
2. Com goses? (4:00)
3. Au, jovent (4:32)
4. Torna, Serrallonga (4:03)
5. No res (3:11)
6. Tot explota(pel cap o per la pota) (2:24)
7. Cànon de la terra (3:33)
8. Set cops (0:08)
9. Què volen aquesta gent? (3:43)
10. Mesclat (3:16)
11. Xauen (3:08)
12. El rei vol corona (5:12)
13. Correllengua (3:22)
14. No en volem cap (4:35)

Manilla (Discmedi, 2004)

1. Els funerals del porc (3:11)
2. Viure (3:07)
3. Prou fingir l'orgasme (2:49)
4. Serà cumbia o habanera? (3:40)
5. El burgès (3:06)
6. Com és possible? (3:49)
7. Fel (3:52)
8. També per tu (2:22)
9. Quatre cavallers (4:13)
10. Pastís de llima (3:14)
11. Cançoneta prescindible (4:25)
12. No és això, companys(4:06)
13. Manilla (2:42)

Cròniques colonials (Música Global, 2007)

1. Toc d'inici (3:15)
2. Crema catalana (3:27)
3. Corrandes colonials (4:37)
4. El carrer dels Teixidors (3:44)
5. No passareu! (3:14)
6. Torna-m'ho a dir (4:48)
7. Revolta permanent (3:50)
8. Rates (4:37)
9. Poll ressuscitat (3:33)
10. Permís per viure (3:56)
11. Foravilers (2:51)
12. El drac de Sant Llorenç del Munt (2:11)
13. Acte de Sobirania (4:07)