2000

Enguany entrà en servici l'Hospital de la Ribera, el primer centre públic de construcció i gestió privada, revertida el 2018.

• 14 d'abril, Escaldes-Engordany, Andorra: Es comet el brutal assassinat homòfob de Nuno Ribeiro, que suposà un terratrèmol pel col·lectiu LGBT al país.^[1]

• 30 de novembre, París, França: la UNESCO declara la ciutat de Tarragona i el Palmeral d'Elx Patrimoni de la Humanitat.
• 12 de desembre, Girona: la Universitat de Girona inaugura el campus esportiu de Montilivi.^[2]
• Neix el projecte Com sona l'ESO
• 175 aniversari de la Església Evangèlica de Poblenou.
• Barcelona: es publica Cap al cel obert, novel·la de Carme Riera.^[3]

Resta del món

• 3 de març, Santiago de Xile: Augusto Pinochet hi arriba després de ser retingut a Londres acusat de crims contra la humanitat.
• 12 de març, Espanya: Se celebren eleccions generals, guanya el PP amb una majoria absoluta de 183 escons, el PSOE n'obté 125.
• 26 de març, Rússia: Vladímir Putin n'és elegit president després de guanyar les eleccions presidencials.
• 11 de maig, Londresː S'inaugura oficialment el museu d'art contemporani Tate Modern, amb seu a l'antiga central elèctrica de Bankside.^[4]
• 31 de maig, Nova York: Miltos Manetas presenta el moviment cultural Neen.
• 20 de juny, Nova York: L'assassinat d'Amanda Milan provoca protestes de la comunitat transgènere.
• 22 de juliol, Madrid, Espanya: El 35è Congrés Federal del PSOE elegeix secretari general José Luis Rodríguez Zapatero.
• 25 de juliol, París, França: 113 persones moren en estavellar-se un Concorde d'Air France quan s'enlairava de l'aeroport de París-Charles de Gaulle.
• 13 de setembre, Jakarta, Indonèsia: Un atemptat a la Borsa de Jakarta deixa 15 morts.^[5]
• 28 de setembre, Palestina: Hi comença la segona intifada després que Ariel Xaron visités l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem.
• 30 d'octubre, Tadjikistan: Canvia la moneda de Tadjikistan de Ruble tadjik a Somoni a raó d'1 Somoni = 1000 rubles.^[6]
• 30 de desembre, Manila, les Filipines: hi esclaten una sèrie de bombes que hi causen 22 morts i un centenar de ferits.^[7]

Cinema i televisió

Estrenes cinematogràfiques

(ordenades per defecte pel cognom del director)

M/d	Direcció	Títol	Gènere
05/14	Alejandro González Iñárritu	Amores perros	drama
01/21	Mary Harron	American Psycho	suspens
	Baltasar Kormákur	101 Reykjavík	comèdia
10/08	Lloyd Kaufman	Citizen Toxie: The Toxic Avenger IV	superheroic
04/19	Patrice Leconte	La viuda de Saint Pierre	històrica
03/17	Steven Soderbergh	Erin Brockovich	biopic

Categoria principal: Pel·lícules del 2000

Dansa i esport

• 27 de maig, València: A l'estadi de Mestalla, l'Espanyol derrota l'Atlètic de Madrid i hi guanya la Copa del Rei de futbol.
• 14 d'octubre, Marl, Alemanya: Espanya guanya el Campionat del Món d'hoquei patins femení.

Música i ràdio

Categoria principal: Discs del 2000

Enguany es fundaren els grups El Corredor Polonés i VerdCel.

Premis Nobel

• 
  VII Mar de Bicorp

Naixements

• 4 de juliol - Edogawa, Japó: Rikako Ikee, nedadora japonesa.^[8]
• 23 de febrer - Amersfoort, Països Baixos: Femke Bol, atleta neerlandesa.^[9]

Defuncions

Defuncions

M/d	Nom i cognoms	Activitat	Origen	E
05/08	Dédé Fortin	cantautor	quebequés	37
08/05	Alec Guinness	actor	londinenc	86
01/05	Goseki Kojima	mangaka	japonés	71

Entre les morts destacades de l'any hi ha les dels actors Antonio Ferrandis i Joan Capri, el dibuixant Charles Schulz, el flautiste Jean-Pierre Rampal o el lexicògraf Ferrer i Pastor.

• 
  7/V Tísner
• 
  Alec Guinnes (n. 1914)
• 
  12/II Charles M. Schulz
• 
  6/IV Ḥabīb Būrqība
• 
  Jean-Pierre Rampal
• 
  21/V Barbara Cartland

Països Catalans

• 1 de gener - Montblanc: Maties Palau Ferré, pintor, escultor i ceramista (n.1921)
• 2 de gener - Santpedor, Bages: Anna Maria Martínez Sagi, poetessa, sindicalista, periodista, feminista i atleta catalana (n. 1907).^[10]
• 12 de gener - Ciutat de Mèxicː Emma Alonso, actriu catalana exiliada a Mèxic després de la guerra civil espanyola (n. 1912).
• 18 de gener - Barcelona: Francesc Masclans i Girvès, mestre i botànic català (n. 1905).
• 22 de gener - Barcelona: Xavier Turull i Creixell, compositor i violinista català (n. 1922).
• 4 de febrer - Barcelona: Joan Capri, actor i monologuista català (82 anys).
• 16 de febrer - Barcelona: Enric Casassas i Simó, químic català.
• 23 de febrer - Rossellóː Margarida de Descatllar, propietària rural, mecenes i activista cultural nord-catalana (n. 1906).^[11]
• 2 de maig -
  • Sabadell: Mercè Sorribas i Elias, locutora de ràdio i actriu catalana.
  • Barcelona, Gretel Ammann, filòsofa, assagista, activista, feminista radical i lesbiana separatista basca (n. 1947).^[12]
• 7 de maig - Barcelona: Tísner, escriptor, periodista i militar català (n. 1912).^[13]
• 8 de juny - Barcelonaː Maria Lluïsa Oliveras i Andreu, atleta catalana, pionera de l'atletisme català (n. 1914).^[14]
• 25 de juny - Filadèlfiaː Josefa Barba-Gosé Flexner –Pepita Barba– científica catalana que el 1937 exiliada als EEUU (n. 1903 o 1904).^[15]
• 3 de juliol - Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental): Enric Miralles i Moya, arquitecte català (n. 1955).^[16]
• 11 de juliol - València: Francesc Ferrer Pastor, lexicògraf valencià.
• 10 de setembre - Abadia de Montserrat: Maur Maria Boix i Selva, monjo de Montserrat, director de la revista Serra d'Or i responsable de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
• 16 d'octubre - València: Antoni Ferrandis Monrabal, actor valencià (n. 1921).
• 11 de novembre - Sagunt, Camp de Morvedre: Jaume Bru i Vidal, historiador i poeta valencià (n. 1921).
• 21 de novembre - Barcelona: Ernest Lluch, polític i economista català, assassinat per ETA (n. 1937).
• 24 de novembre - Barcelona: Teresa Calafell, titellaire, actriu, figurinista, escenògrafa, dramaturga i directora escènica (n. 1946).
• 28 de novembre - Berga (Berguedà): Antoní Massaguer i Mas, independentista català (n. 1947).
• 18 de desembre - Zarautz (País Basc): Luis Claramunt, pintor, dibuixant i gravador català.
• Barcelona: Agapito Fernández, dirigent esportiu del barri del Poblenou de Barcelona.
• Roses: Àngels Carbona i Balaguer, pintora i dibuixant catalana (n. 1908).^[17]

Resta del món

• 3 de gener - Mèxic DFː Gabriela Brimmer, activista pels drets de les persones amb discapacitat, i escriptora (n. 1947).^[18]
• 12 de gener - Weston, Massachusetts: Margaret Hutchinson Rousseau, enginyera química (n. 1910).^[19]
• 18 de gener - Viena: Margarete Schütte-Lihotzky, primera arquitecta austríaca, creadora de la «cuina de Frankfurt» (n. 1897).^[20]
• 19 de gener - Casselberry: Hedy Lamarr, actriu, productora i inventora estatunidenca (n. 1914).
• 2 de febrer - Pequín (Xina): Li Zhun, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1985. (n. 1928)
• 10 de febrer - Ciutat de Mèxic: Elvira Gascón, pintora i professora de l'exili republicà espanyol (n. 1911).^[21]

• 12 de febrer - Santa Rosa (Califòrnia) (els EUA): Charles Monroe Schulz, autor de còmics nord-americà (n. 1922).
• 17 de febrer - Samedan, Suïssa: Selina Chönz, autora suïssa de llibres infantils en romanx engiadinès (n. 1910).^[22]
• 28 de març - Frome, Somerset (Anglaterra): Anthony Powell, escriptor, editor i crític anglès (n. 1905).^[23]
• 29 de març - Manhattan: Anna Sokolow, ballarina i coreògrafa nord-americana (n. 1910).^[24]
• 6 d'abril - Tunis (Tunísia): Habib Burguiba, primer president de Tunísia (n. 1903).^[25]
• 15 d'abril - Hyannis, Massachusetts (EUA): Edward Gorey, escriptor i artista estatunidenc reconegut pels seus llibres il·lustrats d'un to macabre però amb cert sentit de l'humor (n. 1925).^[23]
• 20 de maig - París, França: Jean-Pierre Rampal, flautista francès (n. 1922).^[26]
• 21 de maig - Camfield Place, prop de Hatfield, Hertfordshire, Anglaterra: Barbara Cartland, escriptora anglesa (n. 1901).^[27]
• 31 de maig -Nova York: Tito Puente, El rey de los timbales, músic (n. 1923).^[28]
• 3 de juny, Chicago, Illinois (EUA): Merton Howard Miller, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1990 (n. 1923).^[29]
• 15 de juny, Vézelay (França): Jules Roy, escriptor i militar francès (n. 1907).^[30]
• 29 de juny, Roma: Vittorio Gassman, actor teatral i cinematogràfic i director de cinema italià (n. 1922).^[31]
• 31 de maig - París: Gisèle Freund, fotògrafa francesa nascuda a Alemanya (n. 1908).^[32]
• 5 de juliol - Madrid, Blanca Álvarez, periodista espanyola, pionera de Televisió Espanyola des de la seva creació (n.1931).^[33]
• 10 de juliol, Darmstadt: Gertrud Arndt, fotògrafa i artista associada a la Bauhaus (n. 1903).^[34]
• 23 de juliol - Madrid: Carmen Santonja, compositora i cantant, pintora i escriptora (n. 1934).^[35]
• 7 d'agost, Sevilla: Pina López-Gay, historiadora i dirigent política i sindical espanyola.^[36]
• 4 d'octubre, Vancouver (Canadà): Michael Smith, químic i bioiquímic canadenc, Premi Nobel de Química de l'any 1993 (n. 1932).
• 10 d'octubre - Gampaha, Kandy (Ceilan): Sirimavo Bandaranaike, primera dona en la història moderna que arribà a cap d'estat (Sri Lanka) (n. 1916)^[37]
• 15 d'octubre - Lexington, Massachusetts (EUA): Konrad Bloch, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964 (n. 1912)
• 19 d'octubre - Ciutat de Mèxicː Kati Horna, fotògrafa anarquista que treballà com a artista surrealista i com a fotoperiodista (n. 1912).^[38]
• 8 de novembre - Pas de Karni, Palestina: Faris Odeh, nen palestí que va esdevenir un símbol popular a causa d'una cèlebre fotografia, feta durant la Segona Intifada, on se'l veu llançant una pedra a un tanc israelià (n. 1985).^[39]
• 17 de novembre - Brive-Corrèze (França): Louis Eugène Félix Néel, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1970 (n. 1904).
• 3 de desembre - Chicagoː Gwendolyn Brooks, escriptora i professora estatunidenca, guanyadora del Premi Pulitzer (n. 1917).^[40]
• 29 de desembre: París (França): Jacques Laurent, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1971 (n. 1919).^[41]

Anno Domini 2000, or, Woman's Destiny (1889), del primer ministre neozelandés Julius Vogel, presenta una ginecotopia en la qual l'Imperi Britànic entra en guerra amb els EUA.