Miàlgia
Les miàlgies o dolors musculars consisteixen en dolors o molèsties que poden afectar a un o diversos músculs del cos. També hi poden estar implicats lligaments, tendons i fàscies. Les causes poden ser molt variades. Entre les més corrents hi ha les sobrecàrregues, i les tensions o lesions musculars per exercicis o treballs físics intensos. Així mateix, el dolor muscular pot ser un símptoma de certes malalties que afecten a tot el cos, entre les quals destaca la fibromiàlgia[1]
  | |
| Tipus | dolor musculoesquelètic, dolor i símptoma muscular |
|---|---|
| Especialitat | reumatologia, medicina esportiva, traumatologia i neurologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | FB56.2 |
| CIM-10 | M79.1 |
| CIM-9 | 729.1 |
| CIAP | L18 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 22895 |
| MedlinePlus | 003178 |
| MeSH | D063806 |
| UMLS CUI | C0231528 i C0575064 |
Causes
La causes més freqüents de miàlgies són el sobreesforç muscular, especialment quan es realitzen contraccions molt ràpides sense escalfament previ o molt repetitives, i les lesions o els traumatismes sobre els músculs, incloent esquinços i distensions. La tensió i l'estrès també poden ocasionar dolor muscular.[1]
Així mateix, el dolor muscular és un símptoma freqüent en diverses malalties, entre les quals cal destacar:
- Malalties infeccioses, com la grip, abscessos en el múscul, la malaltia de Lyme, la malària, la triquinosis o la poliomielitis.[1]
- Malalties autoimmunes, com la malaltia celíaca, el lupus eritematós sistèmic, la síndrome de Sjögren o la polimiositis.[2][3] La malaltia celíaca amb freqüència cursa sense símptomes digestius o aquests són molt lleus, i els símptomes no digestius, com el dolor muscular o musculoesquelètic, poden ser els únics indicis de la seva presència.[2]
- Malalties gastrointestinals, com la sensibilitat al gluten no celíaca (que també pot cursar sense símptomes digestius) i la malaltia inflamatòria intestinal (incloent la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa).[4][5]
- Malalties reumàtiques, com la fibromiàlgia o la polimiàlgia reumàtica.[6]
- Malalties del teixit connectiu, com la síndrome de Ehlers-Danlos.[7]
- Medicaments, com els IECA, utilitzats per baixar la pressió arterial, i els derivats de les estatines i els fibrats, que s'empren per al tractament de les dislipidèmies. Altres medicaments que poden produir miàlgies són certs hipotensors, com la doxazosina.
- Drogues, com la cocaïna.
- Desequilibris d'electròlits, com quan els nivells de potassi o calci estan molt baixos.
Referències
Bibliografia
- Kasper DL, Braunwald I, Fauci AS, Hauser SL. Harrison. Principis de Medicina Interna (16ª ed). Mèxic: McGraw-Hill Interamericana Editors; 2006.
Vegeu també
Enllaços externs
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miàlgia |
- «Fibromiàlgia». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
- Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia
- Fibromiàlgia Arxivat 2005-05-16 a Wayback Machine. al Projecte de Directori Obert
- Biorritmes, publicació de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica
- Descubierta la causa real de la Fibromialgia Arxivat 2019-01-20 a Wayback Machine. article a Medciencia, 2 de gener de 2014 (castellà)
- Valoració de possibilitat de fibromiàlgia a través d'una enquesta Arxivat 2019-05-23 a Wayback Machine.