Microclima urbà

• Disminució de la insolació: un 5 a 15% menys
• Augment de la temperatura mitjana anual: 0.5 a 1.0 °C més
• Augment de les temperatures mitjanes hivernals: 1 a 2 °C més
• Disminució del període amb glaçades: 2 a 3 setmanes menys
• Disminució de la humitat relativa a l'hivern: 2% menys
• Disminució de la humitat relativa a l'estiu: 8 a 10% menys
• Augment de la precipitació total: 5 a 10% més
• Augment del nombre de dies de pluja: 10% més
• Disminució de nombre de dies de neu: 14% menys
• Increment de la coberta de núvols 5 a 10% més
• Augment del dies de boira a l'hivern: 100% més
• Augment dels nuclis de condensació: 10 vegades més

Hi ha marcades diferències en la temperatura de l'aire entre les àrees rurals i urbanes. La diferència de temperatura normalment és més gran a la nit que durant el dia i també més gran a l'hivern que a l'estiu i és més aparent quan el vent és feble. La pluviometria mensual s'incrementa.^[2]

• L'emissió (i reflexió) de calor des d'edificis industrials i domèstics
• La impermeabilització del sòl que favoreix absorció pel formigó, maons i asfalt de calor durant el dia, i la seva emissió a la baixa atmosfera a la nit.
• La reflexió de radiació solar pels vidres dels edificis i les finestres. Els centres d'oficines d'algunes àrees urbanes poden tenir uns albedos (proporció de llum reflectida) bastant més alts.
• L'emissió de contaminants higroscòpics des dels cotxes i les indústries pesants actuen com nuclis de condensació que originen núvols i núvols baixos de contaminació (smog) que poden atrapar la radiació.
• L'absència relativa d'aigua en les àrees urbanes significa que s'ha de fer servir menys energia per evapotranspiració i per tant n'hi ha més per escalfar la baixa atmosfera.
• L'absència de vents forts fa d'una banda que no es dispersi gaire calor i de l'altra que no vingui aire més fresc de les àrees rurals i suburbanes adjacents.
• En el cas de les temperatures diürnes varien menys respecte les zones no urbanes que les nocturnes."^[3] Per exemple, Moreno-Garcia (Int. J. Climatology, 1994) va trobar que Barcelona era 0.2 °C més fresca per a les màximes diàries i 2.9 °C més càlida per les mínimes diàries que una estació meteorològica rural propera.

S'ha de tenir en compte la gran capacitat d'absorció de calor de les ciutats i que per exemple el ciment pot emmagatzemar 2.000 vegades més calor que un volum equivalent d'aire.

A la nit la situació és a la inversa. L'absència d'escalfament solar fa que davalli la convecció atmosfèrica i la capa de calor urbana comença a estabilitzar-se, si hi ha prou estabilització es forma una capa d'inversió de temperatura Això atrapa l'aire urbà prop de la superfície i permet que s'escalfi a través de les encara calentes superfícies urbanes formant l'illa de calor nocturna.^[4][5]

L'efecte de l'illa de calor és local i no ha portat a malinterpretar les dades d'augments globals de les temperatures, ja que aquest augment global es detecta tant en ciutats com en el món rural.^[6]