Núria Balada i Cardona
Núria Balada i Cardona (Barcelona, 1978) és una advocada i política catalana. Va ser presidenta de l'Institut Català de les Dones entre el 2017 i el 2019.[1]
.jpg) (2017)  | |||||||||
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1978 (45/46 anys) Barcelona | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Ideologia política | Independentisme català i feminisme | ||||||||
| Formació | Escola d'Administració Pública de Catalunya - màster (2014–2015) Universitat Autònoma de Barcelona - postgrau (2006–2006) Universitat Pompeu Fabra - llicenciatura en Dret (1998–2004) | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | política, advocada | ||||||||
| Activitat | 2003 – | ||||||||
| Ocupador | Generalitat de Catalunya (2010–) | ||||||||
| Partit | Junts per Catalunya (2020–) Partit Demòcrata Europeu Català (2016–2020) Joventut Nacionalista de Catalunya (2006–2011) Convergència Democràtica de Catalunya (–2016) | ||||||||
| Membre de | |||||||||
    | |||||||||
És llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i té un màster en Alta Funció Directiva per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.[1] Des del 2005, és membre de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.[2] Especialitzada en dret societari,[3] va exercir professionalment d'advocada fins al 2011,[4] quan va esdevenir directora executiva de l'Institut Català de les Dones i de vicepresidenta del Consell Nacional de Dones de Catalunya. El 12 de juny del 2017, arran de la destitució de Teresa Pitarch, va ser elegida la presidenta de l'organisme.[1] Finalment, se'n va desvincular el 3 de setembre del 2019.[5] Poc després, va ser nomenada adjunta al gabinet de Meritxell Budó.[4] Aleshores presidia el Consell Nacional de les Dones de Catalunya.[2]
Algunes de les seves actuacions més destacables són l'impuls del Pla de Polítiques de Dones del Govern de Catalunya 2012-2015 i el Programa d’intervenció integral contra la violència masclista 2012-2015. A més, ha col·laborat en tant que jurista en l'elaboració el Pla de Polítiques de Dones del Govern de la Generalitat 2008-2011 en la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes del 2015.[3][6]
Marcadament independentista, va militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya del 2006 al 2011. Del 2016 al 2020, va formar part del Partit Demòcrata Europeu Català i va presidir la divisió de Gràcia, però després va abandonar la formació per Junts per Catalunya.[7] Va deixar el càrrec a Carme Lleó, que també era la portaveu del districte.[8] Anteriorment, també ha pertangut a Convergència Democràtica de Catalunya.[4]