Junts per Catalunya (partit polític)

No ha finalitzat el període fundacional del partit ni s'han aprovat els seus estatuts^[14][15] però el seu Manifest fundacional fa referència a la defensa de «la justícia social i la igualtat efectiva d'oportunitats», la «llibertat individual i col·lectiva», el «dret a l'autodeterminació de les nacions» i el «mandat de l'1 d'octubre» i l'autoubicació mitjana de l'electorat de Junts per Catalunya es defineix de centreesquerra,^[16] si bé aquest posicionament ha estat qüestionat en diverses ocasions.^[17][18][19]

Antecedents

Després de la separació de la coalició Convergència i Unió el juny de 2015,^[20][21] Convergència Democràtica de Catalunya va formar part de la Coalició Junts pel Sí al costat de diversos partits catalans (entre els quals destaca ERC) per a concórrer a les eleccions catalanes de setembre de 2015,^[22][23] i el juliol de 2016, CDC va suspendre l'activitat política del partit,^[24][25] impulsant la formació del nou Partit Demòcrata Europeu Català aquest mateix mes.^[26] Existint formalment conformant amb el nou Partit Demòcrata la Coalició Junts per Catalunya, que concorreria a les eleccions catalanes de desembre de 2017.^[27][28]

Registre

L'11 de juliol de 2018, és registrat formalment en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior el partit Polític Junts per Catalunya, amb seu a la rambla de Catalunya sota la presidència de Laia Canet.^[29][30] De manera paral·lela el juliol de 2018, l'espai més pròxim a l'expresident Carles Puigdemont (establert a Bèlgica) decideix impulsar el moviment polític de la Crida Nacional per la República amb la finalitat d'atorgar una nova eina a la causa independentista,^[31][32] que es va registrar com a partit polític el 8 de gener de 2019).

Després del seu registre roman a l'ombra de la coalició homònima Junts per Catalunya, de la qual passa a formar part al costat dels partits CDC i Partit Demòcrata. Els seus dos primers anys d'existència no té actes propis, ni organigrama definit, ni simbologia o nomenclatura diferenciada a la coalició, que participa en les eleccions generals, eleccions municipals i europees de 2019, aquesta darrera sota la denominació Lliures per Europa (Junts).

Congrés fundacional

A inicis de juliol de 2020, les negociacions entre l'espai més pròxim a l'expresident Puigdemont (Crida Nacional) i el partit Partit Demòcrata entorn de la necessitat de reestructurar l'espai polític de la coalició Junts per Catalunya s'enquisten.^[33][34] Mentre el Partit Demòcrata apostava per la continuació del model de coalició, mantenint al Partit Demòcrata com a partit de centredreta independent, l'entorn de Puigdemont va advocar per la creació d'un nou partit polític unificat més progressista i netament unilateralista.^[15][34][35]

A conseqüència de la dificultat en les negociacions, l'entorn de Puigdemont va prendre el control del partit, canviant tant la seva seu (de la rambla de Catalunya a l'Avinguda Diagonal) i la presidència, que va passar de Laia Canet a Carles Valls (alcalde de Balenyà),^[36] acció criticada durament pel Partit Demòcrata, que considerava el partit «Junts per Catalunya» com una marca de la seva propietat.^[37][38]

El congrés fundacional tingué lloc, després de ser anunciat per al 18 de juliol, amb la presentació pública de la imatgeria i la identitat corporativa per Elsa Artadi i Marta Madrenas,^[39][40] entre el 25 de juliol de 2020, amb una sessió en línia en la qual van participar nombrosos alts càrrecs de la coalició Junts per Catalunya com Marta Madrenas, Elsa Artadi, Laura Borràs, Meritxell Budó o el mateix Carles Puigdemont, fins al 3 d'octubre de 2020. Durant el Procés Congressual, el Partit va permetre als seus membres la doble militància amb altres partits,^[41] havent de resoldre organigrama, estatuts i la seva relació amb el Partit Demòcrata.^[14][42] El partit va renovar l'Executiva mitjançant una consulta en línia als seus afiliats, resultant electes Carles Puigdemont com a president del partit (amb el 99,3% dels vots), i Jordi Sànchez com el seu secretari general (amb el 94,2% dels vots).^[43][44] Els vicepresidents escollits han sigut Jordi Turull, Elsa Artadi, Josep Rius i Anna Erra.

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

El partit va començar el 27 de desembre de 2020 el procés per recollir els avals necessaris per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, ja que és la primera vegada que es presenta en una votació al Parlament i tenint en compte que el Partit Demòcrata tenia els drets electorals.^[45] Durant el mes de novembre es va dur a terme un procés d'eleccions primàries per escollir la candidatura a la presidència de la Generalitat, sent-ne escollida Laura Borràs.

El 29 de desembre, el partit va anunciar un acord amb Demòcrates de Catalunya, a través del qual els seus candidats s'incorporaven a la llista de Junts.^[46] El 31 de desembre Moviment d'Esquerres també va avalar unir-se llista de Junts per Catalunya i els militants del partit van validar la composició final de les llistes electorals.^[47] Les van validar 2.644 persones, un 51,56% d'un total de 5.128 militants.^[48] La llista electoral per Barcelona fou encapçalada per Carles Puigdemont, amb Laura Borràs de número 2. La llista electoral per Girona fou encapçalada per Gemma Geis. La llista electoral per Lleida fou encapçalada per Ramon Tremosa. La llista electoral per Tarragona fou encapçalada per Albert Batet. El partit va obtenir 568.002 vots, un 20,04%, quedant en tercera posició per darrere del PSC i ERC, i sent el primer a Girona i Lleida.^[49]

Crisi de govern

El 7 d'octubre de 2022, després d'una crisi de govern arran de la destitució de Jordi Puigneró, Junts va deixar el Govern de la Generalitat de Catalunya d'acord amb el resultat d'una consulta entre la militància del partit.^[50] La consulta es va dur a terme entre els dies 6 i 7 d'octubre i va comptar amb la participació del 79,18% dels militants. Els resultats van ser 55,73% a favor de sortir del Govern, 42,39% en contra i 1,88% en blanc.^[51]

Eleccions generals espanyoles

Els resultats de les generals espanyoles, on van obtenir 7 escons, però claus per la governabilitat de l'Estat, van tornar a donar a Junts per Catalunya un protagonisme polític. El 9 de novembre de 2023 Carles Puigdemont va anunciar que donaria suport a la investidura de Pedro Sánchez, a canvi d'un acord pactat que promovia una llei d'amnistia i el reconeixement dels posicionaments de cadascuna de les parts.

Parlament de Catalunya

Congrés dels Diputats

Ajuntaments

Parlament Europeu