Nantes

ciutat de França

Nantes[1][2] (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.[3] L'any 2007 tenia 289.000 habitants. Limita al nord-oest amb Treillières i Orvault, al nord amb La Chapelle-sur-Erdre, al nord-est amb Carquefou, a l'oest amb Saint-Herblain, a l'est amb Sainte-Luce-sur-Loire, al sud-oest amb Bouguenais, al sud amb Rezé, al sud-est amb Saint-Sébastien-sur-Loire, Basse-Goulaine i Vertou.

Plantilla:Infotaula geografia políticaNantes
Imatge
Moll de la Fosse, a Nantes

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 47° 13′ 02″ N, 1° 33′ 14″ O / 47.2172°N,1.5539°O / 47.2172; -1.5539
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióPaís del Loira
DepartamentLoira Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població323.204 (2021) Modifica el valor a Wikidata (4.957,88 hab./km²)
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana de Nantes
unitat urbana de Nantes Modifica el valor a Wikidata
Superfície65,19 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiu Loira, Erdre, canal Saint-Félix, Chézine i Sèvre Nantaise Modifica el valor a Wikidata
Altitud12 m-52 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
novembre 1380setge de Nantes Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJohanna Rolland (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal44000, 44100, 44200 i 44300 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webmetropole.nantes.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: nantes.fr Twitter (X): nantesfr Instagram: nantesfr Youtube: NantesFr Modifica el valor a Wikidata
Situació de Nantes

Geografia

Està situada a l'estuari del riu Loira, entre el punt límit on arriben les marees i on els illots que divideixen el riu en sis braços en faciliten el pas i el punt on el Loira rep l'Erdre i el Sèvre. Històricament ha estat una ciutat portuària, complementada amb el port de Sant Nazer, actualment un municipi independent.

La planta urbana de la ciutat ha sofert un intens remodelatge, iniciat l'any 1920 i reforçat després de la Segona Guerra Mundial, ja que patí intensos bombardeigs. El centre comercial i de negocis radica en el nucli comprès entre el Cours des Cinquante Otages, el Cours Saint-Pierre i el Cours Franklin, amb dues principals artèries perpendiculars, la rue de Strasbourg i la de Verdun. Un dels edificis més característics és el de la catedral de Saint-Pierre (estil gòtic).

És un important centre industrial (hi radica metal·lúrgia pesant, construcció naval, producció alimentària, de sabates i química), amb sectors industrials que s'estenen cap al sud, però la ciutat conserva al voltant una àrea d'intensa producció hortícola. Des del 1962 és seu universitària.

Clima de Nantes

Divisió administrativa

Des de 1995 Nantes es divideix en 11 quartiers (barris), que alhora se sotdivideixen en micro-quartiers.

  • Centre-villa (Nantes 1)
  • Bellevue-Chantenay-Sainte-Anne (Nantes 2)
  • Dervallières-Zola (Nantes 3)
  • Hauts-Pavés-Saint-Félix (Nantes 4)
  • Malakoff-Saint-Donatien (Nantes 5)
  • Île de Nantes (Nantes 6)
  • Breil-Barberie (Nantes 7)
  • Nantes Nord (Nantes 8)
  • Nantes Erdre (Nantes 9)
  • Doulon-Bottière (Nantes 10)
  • Nantes-Sud (Nantes 11)

Història

Antiga capital del poble gal dels namnetes, fou residència dels reis i després dels ducs de Bretanya, fins a la unió d'aquest país amb França (1532). Obtingué una universitat el 1460.

Gràcies a la situació es convertí en una plaça fortificada i des del s. XV començà a desenvolupar-se la seva importància comercial. Al s. XVI el seu comerç s'estengué a la península Ibèrica, a Anglaterra i a la Bàltica.

L'apogeu del port, que fou el més important de l'estat francès del 1700 al 1730, anà lligat amb l'explotació d'Amèrica. A mitjan s. XVIII Nantes fou la ciutat dels negrers i proveïa un terç del tràfic francès. Aquest comerç condicionava altres activitats: fabricació de teixits i aiguardents i elaboració dels productes (fruits, sucre, cotó, oli i tint) que el règim d'exclusivitat reservava a la metròpoli. Aquests eren venuts a l'estat francès o reexportats. Aquesta prosperitat menà a l'ennobliment de les famílies de comerciants i a l'embelliment de la ciutat.

Històricament des del s. IX (any 851) ha format part de la Bretanya, però la divisió regional francesa del 1955 l'ha integrat en la de País del Loira. Des de finals dels anys vuitanta hi ha un important moviment polític que reclama la unió del departament del Loira Atlàntic a la Bretanya.

Demografia

L'any 2003, la seva àrea metropolitana tenia 715.358 habitants.

Evolució de la població Cassini i INSEE
179318001806182118311836184118461851
8000077162772266842777992-833899431096362
185618611866187218761881188618911896
108530113625111956118517122247124319127482122750123902
190119061911192119261931193619461954
132990133247170535183704184509187343195185200265222790
196219681975198219901999200620112016
240048260244256693240539244995270251---
2019--------
---------


Situació del bretó

A l'inici del curs 2007, l'1,1% dels alumnes del municipi eren matriculats a la primària bilingüe i l'1,6% al preescolar bilingüe.[4] El consell municipal ha aprovat la carta Ya d'ar brezhoneg.

Administració

Llista d'alcaldes
PeríodeNomPartitQualitat
1908-1910Gabriel Guist'hau
1910-1928Paul Bellamy
1928Gaston Veil
1928-1929Adolphe Moitié
1929-1935Léopold Cassegrain
1935-1940Auguste Pageot
1940-1941Edmond Prieur
1941-1942Gaëtan Rondeau
1942-1944Henry Orrion
1944-1945Clovis Constant
1945-1947Jean Philippot
1947-1965Henry Orrion
1965-1977André MoriceCRSenador
1977-1983Alain ChénardPS
1983-1989Michel ChautyRPRSenador
1989-2012Jean-Marc AyraultPSDiputat i Primer Ministre
2012-2014Patrick RimbertPS
2014-Johanna RollandPS

Personatges il·lustres

Galeria d'imatges

Educació

Referències


Precedit per:
Vitòria
Premi Capital Verda Europea

2013
Succeït per:
Copenhaguen
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica