Neoconfucianisme
El neoconfucianisme o daoxuejia (en xinès: 道學, en pinyin: dàoxué, '[escola de] l'estudi del Tao') designa un corrent del pensament xinès que es va desenvolupar principalment durant la dinastia Song (960-1279) i que encara continua vigent avui dia. Més tard se l'anomenà igualment Sòng-Míng lǐxué (en xinès 宋明理學, que vol dir 'idealisme racionalista de les dinasties Song-Ming').
Aquest corrent va ser essencialment una resposta dels confucianistes al domini creixent del daoisme i del budisme. Filòsofs com Zhu Xi reconeixien que el pensament confucià no incloïa cap veritable sistema metafísic i el varen crear. Nombroses visions coexistien al si de la comunitat neoconfucianista, però un sistema global va acabar emergint, assemblant-se a la vegada al budisme i al daoisme. El neoconfucianisme ensenya que un principi universal presideix totes les coses de l'univers i afirma que el seu coneixement uneix l'ésser humà amb l'univers i el guia en les seves relacions personals, socials i polítiques.
A banda de la Xina, on va dominar fins a inicis del segle xx, aquest corrent ha influït de manera molt important tot el pensament de l'Àsia oriental, especialment a Corea, al Japó i al Vietnam.
Escoles neoconfucianes
Corrents fundacionals
Encara que el neoconfucianisme s'iniciï realment sota els Song per convertir-se en un corrent important gràcies a Zhu Xi, els seus filòsofs citen de vegades com a precursors dues personalitats de la dinastia Tang, Han Yu (768-824) i Li Ao (772-841).
Branques principals (s. XII)
- Escola dels principis formals (Lixue) (en xinès 理學, pinyin Lǐxué) va ser una de les dues escoles principals del neoconfucianisme que van prendre forma a partir del segle xii. Iniciada per Cheng Yi, defensava la idea que el txi (energia, matèria) i el li (principi formal) es combinen per a donar forma a totes les coses, inclosa la ment i les relacions socials. Aquesta la unitat de tot, inclòs el món social i la vida pública, permetrien trobar el camí d'il·luminació de l'individu sense deixar de participar en aquests dos darrers àmbits. Això els diferenciava de les concepcions taoistes i budistes, que també predicaven la unitat de tot però veien en el món social i la vida pública impediments per a aquesta il·luminació individual.[1]
- Escola de la ment (Xinxue) va ser un corrent idealista important del que Cheng Hao n'és considerat el fundador. Els principals representants van ser-ne Lu Jiuyuan i Wang Yangming.
Escoles tardanes
- Yangmingxue (vers 1500)
- Hanxue (vers 1700)
- Xin Lixue (1895)
Principals pensadors
Xinesos
| Japonesos
| Coreans | Vietnamites
|
Bibliografia
- Yi Hwang, Etudes de la sagesse en dix diagramme, trad. i presentat per Tcho Hye-young amb el concurs de Jean Golfin. París, Éditions du Cerf, 2005.
- Sasoon Yun, trad. Michael C. Kalton, Critical Issues in Neo-Confucian Thought: The Philosophy of Yi T'Oegye, Korea Univ Press, 1992.
Enllaços externs
- Escritos de la escuela ortodoxa (castellà) (xinès).