Nogai
Nogai (també nogay o tàtar nogai) és una llengua parlada al sud-oest de Rússia pels nogais.[1] S'hi distingeixen tres dialectes: qara-nogay (nogai negre o del Nord), parlat a Daguestan; nogai propi,[2] al krai de Stàvropol; i aqnogay (nogai blanc o occidental), als marges del riu Kuban, a la República de Karatxai-Txerkèssia, i al districte Mineralnye Vody.[3] El qara-nogay i el nogai propi són molt similars, mentre que l'aqnogay mostra algunes diferències.
| Ногай | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants nadius | 87.119 (2010 ) |
| Parlat a | Daguestan, krai de Stàvropol, Karatxai-Txerkèssia i óblast d'Astracan |
| Autòcton de | Daguestan, Txetxènia, Karatxai-Txerkèssia |
| Estat | Rússia i Turquia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nostràtiques llengües altaiques llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües kiptxak llengües kiptxak-nogai | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic i alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | nog |
| ISO 639-3 | nog |
| Glottolog | noga1249 |
| Ethnologue | nog |
| UNESCO | 348 |
| IETF | nog |
| Endangered languages | 2897 |
Parlants
Les últimes referències, les trobem al darrer cens soviètic del 1989:
- Al krai de Stàvropol, hi havia 28.562 nogais, dels quals 27.415 (el 95,98%) parlaven nogai, 885 (el 3,10%) parlaven rus i 262 (0,92%) parlaven altres llengües.
- Al Daguestan, hi havia 28.294, dels quals 23.803 (el 84,13%) parlaven nogai, 148 (el 0,52%) parlaven rus i 4.343 (el 15,35%) parlaven altres llengües.
- A Karatxai-Txerkèssia, hi havia 12.993, dels quals12.598 (el 96,96%) parlaven nogai, 226 (1,74%) parlaven rus i 169 (1,30%) parlaven altres llengües.
- A Txetxènia, hi havia 6.884, dels quals 6.808 (el 98,90%) parlaven nogai, 49 (0,71%) parlaven rus i 27 (0,39%) altres llengües
A banda de parlar-se al sud-est de la Rússia europea, també hi ha parlants al Kazakhstan, Uzbekistan, Ucraïna, Bulgària, Romania i Turquia.[4]
Malgrat ser un poble tan dispers i sense una regió autònoma pròpia, mantenen una taxa de retenció lingüística força alta.
Desenvolupament literari
Són famosos els cicles èpics Ithega, Musa, Mamai, Orak, Shura batyr, Gathel soltan, Kazy Togan, Er Targyn, Koblandy Batyr i Gaysa uly Amat. Des del segle xvi, s'ha intentat donar-los llengua escrita en alfabet corànic. El 1928, s'hi introduïren dos sistemes d'escriptura diferenciats utilitzant l'alfabet llatí, però que el 1938 foren substituïts pel ciríl·lic i una llengua unificada basada en l'aqnogai. El 1938, es fundà el diari Lenin Yoli (Camí de Lenin) i destacaren els autors Khasan Bulatukov (1907-1937) autor d’Azrat (1937) i Fatimat (1932), A. Kh. Dzhanibekov (1879-1936) i F. Abdukzhailov (1913).
Actualment, s'editen dos diaris en nogai, Nogaj Davysy a Txerkessk i Golos Stepi a Daguestan.
Referències
Enllaços externs
| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
