Àzeri

L'àzeri o azerbaidjanès o azerbaidjanés^[4] és una llengua turquesa parlada per uns 9.000.000 de persones a l'estat de l'Azerbaidjan, incloent-n'hi 414.900 a la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan)^[5] i altres 20.000.000 aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan meridional).^{[6][7][8][9][10]}

Àzeri

Azərbaycan dili
Tipus	llengua, macrollengua i llengua viva
Ús
Parlants	30.000.000[1]
Parlants nadius	23.000.000  (2007 )
Parlat a	Kvemo Kartli i Derbent
Oficial a	Azerbaidjan
Autòcton de	Àsia
Estat	Azerbaidjan, Iran, Geòrgia, Rússia, Turquia, Ucraïna, Kazakhstan, Armènia (fins a 1988)[2][3]
Distribució de l'àzeri
Classificació lingüística
llengua humana llengües nostràtiques llengües altaiques llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües oguz llengües oguz occidentals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí, alfabet persa, alfabet ciríl·lic i alfabet àrab
Institució de normalització	Acadèmia Nacional de Ciències de l'Azerbaidjan
Codis
ISO 639-1	az
ISO 639-2	aze
ISO 639-3	aze
SIL	azj
Glottolog	mode1262
Ethnologue	aze
ASCL	4302
IETF	az

La llengua té dos grans dialectes, l'àzeri del nord, parlat a la República de l'Azerbaidjan i el Daguestan, on és oficial, i l'àzeri del sud, parlat a la regió iraniana de l'Azerbaidjan, on és la llengua majoritària, tot i que no hi és oficial. Encara que hi ha un grau molt alt d'intel·ligibilitat mútua entre ambdues formes d'àzeri, hi ha diferències significatives en fonologia, lèxic, morfologia, sintaxi i fonts de préstecs. També es parla en menor grau a les comunitats àzeris de Geòrgia i Turquia i a les comunitats de la diàspora, principalment a Europa i Amèrica del Nord.

La seva literatura és molt rica. Dintre de la seva família, només és superada per la uzbeka. Els primers textos àzeris daten del segle xiv i estaven escrits amb alfabet àrab. Quan les llengües turqueses van canviar a la grafia llatina, el 1924 ho feu l'àzeri del nord, però en 1939 la Unió Soviètica va imposar l'alfabet ciríl·lic, que va ser el d'ús fins a la independència de l'Azerbaidjan. Els àzeris iranians van intentar recuperar el 1991 la grafia àrab, que a l'Iran s'havia mantingut sempre,^[11] però finalment es va imposar l'ús dels caràcters llatins.^[12]

L'idioma té moltes paraules provinents del mongol i de l'àrab clàssic, per influència de l'islam. És una llengua aglutinant, com la resta de llengües turqueses. No té articles ni gènere i acostuma a col·locar el verb al final de la frase.

L'àzeri és mútuament intel·ligible amb el turc i el turcman, fins al punt que en diferents moments han estat considerats la mateixa llengua.

Exemple d'àzeri amb traducció al català: «Ey göylərdə olan Atamız, adın müqəddəs tutulsun…», «Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom…».