| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Moviments | 1.Cf3 d5 2.c4 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
ECO | A04–A09 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Naixement | Réti–Rubinstein, Carlsbad, 1923 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Origen del nom | Richard Réti | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació | Obertura de flanc | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sinònim(s) | Sistema Réti Obertura Réti–Zukertort | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Chessgames.com | Fitxa |
L'obertura Réti és una obertura d'escacs hipermoderna, classificada com a obertura de flanc, el mètode tradicional o clàssic de la qual comença amb els moviments:
Les blanques planegen de situar el peó-d5 sota atac des del flanc, o provocar-lo per tal que avanci a d4 i poder-lo minar més tard. El blanc associarà aquest pla amb un fianchetto al flanc de rei (g3 i Ag2) per crear pressió sobre les caselles clares del centre.
L'obertura té aquest nom en honor de Richard Réti (1889-1929), un Gran Mestre sense el títol de Txecoslovàquia. L'obertura és en l'esperit del moviment de hipermodernisme que Réti defensava, amb el centre que essent dominat des dels flancs més que no pas per ocupació directa.
1.Cf3 desenvolupa el cavall a una bona casella, es prepara per a un ràpid enroc, i impedeix a les negres d'ocupar el centre amb 1...e5. El blanc manté la flexibilitat sense comprometre's a una particular estructura de peons, mentre espera a veure què farà el negre. Però la Réti no s'hauria de considerar com una seqüència d'obertura única, i naturalment no com un moviment d'obertura únic, sinó com un complex amb moltes variants que comparteixen temes comuns.
A l'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs (ECO), la Réti es classifica amb els codis A04–A09.
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
Segons Réti l'obertura s'introduí en el joc magistral en la primera part de 1923.[1] Réti va fer servir l'obertura per derrotar José Raúl Capablanca, el Campió del món regnant, en una partida del Torneig de Nova York de 1924.[2] Aleksandr Alekhin jugava la Réti durant els anys 1920, però en aquell temps gairebé qualsevol partida que comencés amb Cf3 i c4 per les blanques era considerava que una Réti. Réti popularitzà aquests moviments en contra de totes les defenses, en l'esperit de l'hipermodernisme, i mentre l'obertura s'anava desenvolupant, guanyava estructura i una distinció més clara entre aquesta i les altres obertures.
Hans Kmoch anomenà el sistema d'atac emprat per Réti a la partida Réti-Rubinstein, Carlsbad 1923,"[3] l'obertura Réti" o "el sistema Réti". Savielly Tartakower anomenà l'obertura com a la "Réti-Zukertort", i deia d'1.Cf3: "Una obertura del passat, que es convertí, cap a 1923, en l'obertura del futur".[4]
En temps moderns la Réti es refereix només a la configuració Cf3 i c4 per a les blanques, amb ...d5 per a les negres, quan les blanques fianqueten com a mínim un alfil, i no juguen d4 aviat.[5]
Després de 2.c4 (Codi ECO A09), les respostes de les negres són:
Si les negres prenen el peó, llavors de la mateixa manera com al gambit de dama acceptat, 3.e3 o 3.e4 recuperen el peó amb un avantatge lleuger de les blanques, mentre les negres queden amb un cert retard en el desenvolupament. 3.Ca3 i 3.Da4+ són també bones, i comunament jugades. Aquesta varietat d'opcions blanques limita la popularitat de 2...dxc4.
Segons ChessBase, d'entre els vint moviments d'obertura possibles 1.Cf3 és el tercer en popularitat. 1.Cf3 és abundant en possibilitats transposicionals, així és incorrecte inferir que qualsevol partida que comenci amb aquest moviment és un exemple de l'obertura Réti. Per exemple:
Potser la resposta més comuna últimament és la simètrica 1...Cf6, després de la qual les transposicions a unes altres obertures són freqüents.
Obertures obertes (simètriques: 1. e4 e5) |
| ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Obertures semiobertes (Defenses assimètriques contra 1. e4) |
| ||||||||
Gambit de dama (1. d4 d5 2. c4) (obertures tancades) | Gambit de dama · Contragambit Albin · Defensa bàltica · Defensa Cambridge Springs · Gambit de dama · Gambit de dama acceptat · Gambit de dama refusat · Gambit de dama refusat, variant del canvi · Parany de l'elefant · Defensa Marshall · Defensa Merano · Defensa ortodoxa · Defensa semieslava · Defensa semi-Tarrasch · Defensa eslava · Defensa Tarrasch · Defensa simètrica · Variant Tartakover · Defensa Txigorin · Variant anti-Tartakover · Gambit de dama refusat, variant Lasker | ||||||||
Defenses índies (obertures semitancades) | |||||||||
Altres defenses contra 1. d4 (Obertures semitancades) | Defensa anglesa · Atac Barry · Gambit Blackmar-Diemer · Obertura catalana · Sistema Colle · Defensa holandesa 1. d4 f5 · Defensa Keres · Defensa polonesa 1. d4 b5 · Atac Richter-Veressov · Gambit Staunton 1. d4 f5 2. e4 · Sistema Stonewall · Sistema Londres · Atac Torre · Obertura Trompowsky · Obertura del peó de dama · Gambit Englund | ||||||||
Obertures de flanc | |||||||||
Obertures de flanc menors | |||||||||
Obertures irregulars | Obertura París 1. Ch3 · Obertura Anderssen 1. a3 · Obertura Barnes 1. f3 · Obertura Clemenz 1. h3 · Obertura Desprez 1. h4 · Obertura Durkin 1. Ca3 · Obertura Grob 1. g4 · Obertura Mieses 1. d3 · Obertura saragossana 1. c3 · Obertura Sokolski 1. b4 · Obertura Dunst 1. Cc3 · Obertura Van 't Kruijs 1. e3 · Obertura Ware 1. a4 | ||||||||
Lèxic |