Aquesta és una llista de pintures atribuïdes a Leonardo da Vinci, (15 d'abril de 1452 – 2 de maig de 1519), un dels grans artistes del Renaixement. En general, quinze obres són atribuïts a Leonardo, o en la totalitat o en gran part; la majoria són pintures en plafó però també hi ha un mural, un gran dibuix en paper i dos esbossos de preparació d'escenes. Estan en discussió sis pintures més, hi ha quatre obres que darrerament li han estat atribuïdes, i dues són còpies de treball perduts. Cap de les pintures de Leonardo no està signada, i aquesta llista recull les opinions de diversos estudiosos.[1]
El nombre petit de pintures que han sobreviscut és, en part, a causa de la constant experimentació amb tècniques noves per part de Leonardo, i la seva procrastinació crònica. Tot i així, aquests pocs treballs i també les seves llibretes, que contenen dibuixos, diagrames científics, i les seves idees sobre la natura de pintar, comprenen una contribució a les generacions posteriors d'artistes igualats només pel llegat del seu contemporani Michelangelo.
El paràmetres d'ordenació {{Ntsh}} van de l'1 al 21 a partir de la classificació cronològica. El segon nivell de paràmetres {{Ntsh}} ordena les pintures d'acord amb el grau d'atribució de l'obra a Leonardo, segons els següents descriptors:
Acceptada per tothom
Pràcticament acceptada
Ginebra de Benci i Dama amb un ermini (cada una, depenent de l'altra)
Pintat per Andrea del Verrocchio, però l'àngel del costat esquerre està fet per Leonardo.[3] Es reconeix, en general, que Leonardo també pintà una gran part del paisatge de fons i el tronc de Crist. És un dels primers treballs que existeixen de Leonardo. La declaració de Vasari que l'àngel de l'esquerra és obra de Leonardo està confirmada per estudis per Bode, Seidlitz i Guthman, i acceptada per McCurdy, Wasserman i altres.
En general, es creu que és la primera obra completa existent de Leonardo. Fins al 1869, l'obra s'havia atribuït a Verrocchio. Actualment hi ha fora consens en l'atribució a Leonardo, proposada per Liphhart, i acceptada per Bode, Lubke, Muller-Walde, Berenson, Clark, Goldscheider i altres.[1]
Obra prèviament atribuïda a Verrocchio o a Lorenzo di Credi. Per la majoria dels crítics, l'anatomia de l'infant Jesús és tan pobra que descoratja una possible atribució, mentre que d'altres creuen que és un treball de la joventut de Leonardo. Aquesta atribució va ser feta per Suida, el 1929. Uns altres historiadors d'art com Shearman i Morelli l'atribueixen a Verrocchio.[1] Daniel Arasse (1997) considera aquesta pintura com un treball de joventut de Leonardo.[4]
Waagen, el 1866, proposà l'atribució de l'obra a Leonardo, i rebé el suport de Bode. Els primers estudiosos del segle XX mostraren el seu desacord, però la majoria dels crítics actuals accepten tant l'autoria com la seva identitat.[1]
Que la pintés Leonardo ha estat subjecte d'un llarg debat des que, el 1889, es proposà que ell n'era l'autor. L'atribució del quadre Ginebra de Benci ha donat suport al fet que aquesta obra també és de Leonardo.[1]
Pastel i tinta sobre vitel·la, muntada després sobre fusta
33 x 22 cm
Col·lecció particular, Canadà?
&0000000000000006.000000
Discutida
Atribuïda a Leonardo per Martin Kemp, a partir de l'estil i d'una empremta digital; altres autors, com Pedretti, hi estan d'acord. Sembla haver estat un frontispici d'un còdex imprès en vitel·la i conservat a Varsòvia, amb l'obra La Sforziada.
Generalment acceptada com una versió posterior a la del Louvre. Realitzada amb la col·laboració d'Ambrogio de Predis i potser d'altres. Mentre la data no és acceptada per tothom, la col·laboració del taller de Leonardo sembla indiscutible.[1]
Acceptat per alguns autors.[6] Es pensava que era una còpia d'un original perdut. Després de la restauració de 2011, ha guanyat acceptació la idea que és original: presenta pentimenti a les mans de Crist i característiques pròpies de l'estil del pintor.
&0000000000000018.000000
Retrat d'Isabel d'Este
c. 1513-1516
Oli sobre tela
61 x 46,5 cm;a una
Incautada per la policia italiana a Lugano (Suïssa) per tornar-la a Itàlia[7]
&0000000000000002.000000
Pràcticament acceptada; signat. Posteriorment s'hi van afegir una corona i la palma de martiri, convertint el retrat en una pintura de Santa Caterina d'Alexandria. Redescoberta en 2013, Carlo Pedretti l'atribueix a Leonardo amb seguretat.
Oli en fusta (traspassat a tela i després recol·locat en una fusta)
50,2 × 36,4 cm
Col·lecció privada, Nova York
Madonna Buccleuch
c. 1501
Oli en fusta
48,9 × 36,8 cm
Scottish National Gallery, Edimburg (dipòsit de la Buccleuch Collection)
&0000000000000007.000000
Discutida
N'existeixen tres versions, aparentment fetes per artistes diferents, potser còpies d'un treball perdut que s'ha descrit que pertanyia a Leonardo. El més conegut, propietat del Duc de Buccleuch, va ser robat el 2003, i recuperat el 2007.[8]
"Anonimo Gaddiano" va escriure que Leonardo pintà un sant Joan. És considerada la darrera gran obra de Leonardo.[1]
Atribucions més recents
Fitxer
Detalls
Estatus d'atribució
Tobies i l'àngel
1470–80
Pintura al tremp d'ou en pollancre
National Gallery, Londres
Andrea del Verrochio i el seu taller (incloent Leonardo?)
Una pintura de Verrocchio mentre Leonardo treballava al seu taller. Martin Kemp suggereix que Leonardo Leonardo pot haver pintat alguna part d'aquest treball, probablement el peix. David Alan Brown, de la National Gallery de Washington, també li atribueix el gos.
Els sants infants abraçant-se
c. 1486–1490
Diverses versions en col·leccions privades.
La Mare de Déu i l'Infant amb sant Josep o Adoració de l'Infant
Atribuïda prèviament a Fra Bartolomeo. Després d'una neteja recent, la Galeria Borghese proposa l'atribució com una obra de joventut de Leonardo, basada en la presència d'una empremta digital similar a un que apareix a la Dama amb un ermini. No hi ha accés al resultat de la investigació.[9]
Maria Magdalena
Recentment ha estat atribuïda a Leonardo per Carlo Pedretti. Amb anterioritat, es considerava que era una obra de Giampietrino, artista que havia pintat un cert nombre de magdalenes.[10] Esta atribución a Leonardo no es aceptada por algunos especialistas como, por ejemplo, Carlo Bertelli, ex director de la Galería Brera de Arte en Milán, que además de opinar que no es de Leonardo, cree que el tema podría ser una Lucrecia sin el cuchillo.[11]
Atribuït prèviament per Sotheby's a Gian Francesco de Maineri.[12][13] Atribuït a Leonardo pel seu actual propietari.[12] Reconeixement basat en la similitud dels botxins de Crist als dibuixos realitzats per Rubens de la Batalla d'Anghiari. Segons la revista Forbes, l'expert en pintura de Leonardo, Carlo Pedretti va dir que: «sabia de tres quadres similars i que els quatre quadres, a la seva opinió, són probablement del treball dels ajudants del taller de Leonardo i potser fins i tot el propi mestre».
Aquesta pintura va ser descrita per Vasari. Un dibuix sobreviu entre els estudis per a la Batalla d'Anghiari (vegeu més avall), i una còpia existeix al Kunstmuseum Basel.[14]