Odiló de Baviera

Odiló de Baviera (? - 18 de gener del 748) fou duc de Baviera vers 737 fins a la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings. Es va casar (741) amb Hiltruda (o Khiltruda), filla de Carles Martell i germana de Pipí el Breu i de Carloman. Era fill del duc Hugobert de Baviera el qual era cosí germà de Suanaquilda, la segona esposa de Carles Martell i mare de Gripó, germanastre doncs de Pipí i Carloman; la seva mare era Ratruda de Friül. No obstant algunes fonts pensen que el matrimoni d'Hugobert i Ratruda no va tenir fills i que Odiló era fill de Ragnetruda (germana de Teodó II de Baviera) i de Godofreu d'Alamània; a la mort de Godofreu el 708 o 709 els seus fills Odiló i Huching s'haurien repartit el domini patern, rebent el primer Turgòvia i el segon Rètia. Odiló hauria recollit la successió del seu oncle Hugobert a la mort d'aquest el 736.

Odiló de Baviera

Biografia
Naixement	valor desconegut valor desconegut
Mort	18 gener 748 valor desconegut
Duc de Baviera
Activitat
Ocupació	sobirà
Altres
Títol	Duc
Família	Dinastia Agilolfinga
Cònjuge	Hiltruda
Fills	Tassiló III
Pare	Gotfrid (en)
Germans	Theudebald, Lantfrid (en) i Huoching (en)

Odilo va presidir l'establiment dels bisbats de Baviera el 739, quan Bonifaci de Fulda va establir les diòcesis de Regensburg/Ratisbona, Freising, Passau i Salzburg, seguides el 741 de la diòcesi de Würzburg.

El 742 els germanastres de Gripó es van repartir l'herència paterna a Vell Poitiers (al costat de Poitiers)^[1] i el van excloure i només li van deixar alguns dominis dispersos. La seva mare Suanaquilda el va incitar a la revolta per obtenir tot el regne. El jove es va refugiar a Laon, ciutat fortificada, i es va declarar en guerra contra els seus germans. Aquestos van mobilitzar l'exèrcit i van assetjar Laon i el van obligar a rendir-se sent internat al castell de Novum Castellum (l'actual Vaux-sous-Chèvremont prop de Lieja a les Ardenes de Bèlgica), mentre Suanaquilda fou tancada a l'abadia de Chelles a Seine-et-Marne on va restar de per vida. Odiló va donar suport al seu parent en la revolta. El 743 els rebels van formar una lliga i Hunald I d'Aquitània es va aliar amb el duc Odiló de Baviera, defensor dels drets de Gripó, que tenia el suport dels saxons i els alamans. Odiló fou el primer que va patir els atacs dels seus cunyats. Pipí i Carloman van passar el Rin i van entrar al ducat de Baviera, derrotant i posant en fuita al duc. La campanya de Baviera havia durat només 52 dies. Odiló va haver de reconèixer l'autoritat de Pipí i Carloman i va poder conservar el ducat.

Pipí el Breu va alliberar a Gripó el 747^[2] i li va concedir alguns territoris; però Gripó que no oblidava els maltractes que havia patit i aspirava a la meitat del regne, es va escapar, va passar el Rin i es va refugiar amb els saxons, als que va incitar a la revolta. Pipí va anar a Saxònia a dominar l'aixecament el que va aconseguir amb certa facilitat. Gripó va fugir llavors a Baviera amb el seu oncle el duc Odiló, que encara que estava casat amb Hiltruda, germana de Carloman i Pipí, era de la sang de Gripó per la mare d'aquest i per aquestos llaços de sang li donava suport.

A la mort d'Odiló el 748, Gripó va assolir el ducat en perjudici de l'infant de 7 anys Tassiló, fill d'Odiló, que per tant era nebot de Pipí i Carloman per la mare. Pipí va anar a Baviera amb un exèrcit i Gripó va demanar la pau. El rei va restablir al seu nebot i per evitar més guerres amb Gripó li va cedir el Maine i fins a dotze comtats a Nèustria.

Odiló és considerat el fundador de les abadies de Niederaltaich, Mondsee, i altres. Va ordenar posar per escrit les Lex Baiuvariorum, les lleis tribals del bavarii. Fou enterrat a l'abadia de Gengenbach.