Organització Internacional per a les Migracions

L'OIM va néixer l'any 1951 del caos i el desplaçament d'Europa occidental després de la Segona Guerra Mundial. Primer es va conèixer com a Comitè Intergovernamental Provisional per al Moviment de Migrants d'Europa (PICMME). Amb l'encàrrec d'ajudar els governs europeus a identificar països de reassentament per als 11 milions de persones desarrelades per la guerra, l'OIM va organitzar el transport per a gairebé un milió de migrants durant la dècada de 1950.

La Constitució de l'Organització Internacional per a les Migracions es va produir el 19 d'octubre de 1953 a Venècia com a Constitució del Comitè Intergovernamental per a les Migracions Europees. La Constitució va entrar en vigor el 30 de novembre de 1954 i l'organització es va constituir formalment.

L'organització va patir una successió de canvis de nom de PICMME al Comitè Intergovernamental per a les Migracions Europees (ICEM) el 1952, al Comitè Intergovernamental per a les Migracions (ICM) el 1980 i, finalment, al seu nom actual, Organització Internacional per a les Migracions (OIM) el 1989; aquests canvis reflecteixen la transició de l'organització durant mig segle d'una agència operativa a una agència de migració.

Mentre que la història de l'OIM fa un seguiment dels desastres naturals i provocats per l'home de l'últim mig segle: Hongria (1956), Txecoslovàquia (1968), Xile (1973), crisi dels refugiats vietnamites (1975), Kuwait (1990), Kosovo i Timor (1999), el tsunami asiàtic (2004), la invasió de l'Iraq (2003), el terratrèmol del Pakistan (2004/2005), el terratrèmol d'Haití (2010) i la crisi migratòria europea en curs: el seu credo que la migració humana i ordenada beneficia els migrants i la societat ha guanyat constantment acceptació internacional.

Des de les seves arrels com a agència logística operativa, l'OIM ha ampliat el seu abast per convertir-se en l'agència internacional líder que treballa amb governs i societats civils per avançar en la comprensió dels problemes migratoris, fomentar el desenvolupament social i econòmic mitjançant la migració i defensar la dignitat humana i el benestar dels migrants.

L'abast més ampli d'activitats s'ha acompanyat d'una ràpida expansió d'una agència relativament petita a una amb un pressupost operatiu anual de 1.800 milions de dòlars i uns 11.500 empleats ^[5] que treballen en més de 150 països d'arreu del món.

Com a "agència de migració de les Nacions Unides", l'OIM s'ha convertit en un punt de referència principal en el debat global sobre les implicacions socials, econòmiques i polítiques de la migració al segle xxi.^[6] L'OIM va donar suport a la creació del Pacte Mundial per a les Migracions, el primer acord intergovernamental sobre migració internacional que es va adoptar a Marràqueix, al Marroc, el desembre de 2018.^[7] Per donar suport a la implementació, seguiment i revisió del Pacte Mundial sobre Migració, el secretari general de l'ONU, António Guterres, va establir la Xarxa de les Nacions Unides sobre Migració. El secretariat de la Xarxa de les Nacions Unides sobre Migració es troba a l'OIM i el Director General de l'OIM, Antonio Vitorino, actua com a coordinador de la Xarxa.^[8]

A partir del 2021, l'Organització Internacional per a les Migracions compta amb 174 estats membres i 8 estats observadors.^[2]

Estats membres

Estats observadors