Organització del Tractat de Cooperació Amazònica

L'Organització del Tractat de Cooperació Amazònica (abreujat OTCA) és un organisme intergovernamental constituït per vuit països membres: Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, Perú, Surinam i Veneçuela i és l'únic bloc sòcioambiental de països dedicat a l'Amazònia.[1]

Infotaula d'organitzacióOrganització del Tractat de Cooperació Amazònica
(pt) Organição do Tratado de Cooperação Amazônica
(es) Organización del Tratado de Cooperación Amazónica
(nl) Organisatie van de Overeenkomst voor Amazonische Samenwerking
(en) Amazon Cooperation Treaty Organization Modifica el valor a Wikidata

Epònimriu Amazones Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtACTO, OTCA, OTCA i OOAS Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització internacional
grup ecologista Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballconservació de la natura Modifica el valor a Wikidata
Objectiusdeforestation of the Amazon Rainforest (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1995
Activitat
ÀmbitAmèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc webotca.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: OTCAoficial Twitter (X): OTCAnews Instagram: otca.oficial LinkedIn: organizacao-do-tratado-de-cooperacao-amazonica---otca Youtube: UC3YyqHTvESPMI14gAGs2d-g Flickr: otca_amazonia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Història

L'OTCA és instituïda com a conseqüència del Tractat de Cooperació Amazònica (TCA) signat el 3 de juliol de 1978. Els objectius del tractat són la preservació del medi ambient i l'ús racional dels recursos naturals de l'Amazònia. El 1995, els vuit països membres van decidir crear l'OTCA i el 2003 van establir a Brasília la Secretaria Permanent de l'OTCA per a enfortir i implementar els objectius del Tractat.[2][3]

L'OTCA té la convicció que l'Amazònia constitueix una reserva estratègica i que les seves particularitats la fan única i una de les més riques del planeta. Un dels objectius fonamentals de l'OTCA, és impulsar el desenvolupament harmònic de la Regió Amazònica, per mitjà de la coordinació, desenvolupament, promoció i execució de programes, projectes i activitats. Les àrees d'acció que els països han definit per a treballar, van íntimament lligades als tresors que l'Amazònia posseeix i la necessitat de conservar-los i procurar la seva gestió integral.[1][4]

Eixos de treball

IV Cimera de l'OCTA, celebrada a Belém (2023).

Entre els seus principals eixos de treball es troben:[4][5]

  • La protecció, conservació i gestió sostenible dels boscos i de la biodiversitat.
  • La inclusió i participació dels pobles indígenes i comunitats tribals en la gestió dels seus recursos i en la protecció dels seus coneixements tradicionals.
  • El maneig integrat i l'ús sostenible dels recursos hídrics com a recurs estratègic.
  • Millorar la qualitat de vida de les poblacions amazòniques i promoure-hi accions inclusives que millorin la salut a la regió.
  • Gestió del coneixement i intercanvi d'informació.
  • Accions conjuntes per a fer front als impactes del canvi climàtic a la regió.

Per a aquest treball i execució conjunta d'accions, els països estan compromesos financerament, no obstant això, per poder ampliar i millorar l'abast de les seves actuacions, l'OTCA busca finançament amb aliats i socis estratègics, per a generar un impacte major amb efectes multiplicadors per als seus habitants i per a la naturalesa.[6]

L'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, entre altres acords internacionals, són elements que s'integren en les accions definides com a part de l'estratègia en el treball de l'OTCA.[7]

Estats membres

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització del Tractat de Cooperació Amazònica
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García