3 de juliol

Països Catalans

• 1965,
  • Barcelona: Els Beatles actuen a Barcelona.^[1]
  • Barcelona: Obre la Cova del Drac, local musical que serà referent de la Nova Cançó.
• 1970: Accident aeri del Montseny de 1970, un avió de la companya anglesa Dan Air procedent de Manchester, es va estavellar al Massís del Montseny amb 112 passatgers a bord.^[2]
• 2006, València: L'Accident de metro a València del 2006 causat pel descarrilament d'un comboi a l'estació de Jesús, provoca més d'una quarantena de morts i ferits.
• 2015, El Govern balear aprova la derogació de la Llei de Símbols i l'amnistia dels expedientats per aquesta llei. El Parlament balear ho va confirmar el 6 d'octubre.^[3]

Resta del món

• 1620 - Ulm: la Unió Protestant, una coalició d'estats alemanys protestants, signa el Tractat d'Ulm amb l'emperador Ferran II.
• 1710 - Hannover (Alemanya): Rússia i el ducat de Brunswick-Lüneburg s'alien en el Tractat de Hannover de 1710 durant la Gran Guerra del Nord.
• 1720 - Castell de Frederiksborg (Dinamarca): Suècia i el Regne de Dinamarca i Noruega signen el Tractat de Frederiksborg que representà el final de la Gran Guerra del Nord entre aquests països. Dinamarca va guanyar el control del ducat de Slesvig.
• 1754 - Farmington (Pennsilvània, EUA): George Washington va patir la seva única derrota a la batalla de Great Meadows durant la Guerra Franco-Índia.
• 1850, Regne Unit: La Reina Victòria rep el cèlebre diamant Koh-i-Noor.^[4]
• 1880: Es publica el primer número de la revista Science.
• 1940 - Atac a Mers-el-Kébir, també conegut com a Operació Catapulta va ser un atac realitzat a l'Algèria francesa quan un grup de la Royal Navy britànica destruí gran part de la flota francesa allà ancorada.^[5]
• 1953 - Pakistan: Hermann Buhl aconsegueix fer la primera ascensió al Nanga Parbat.
• 1973: Hèlsinki (Finlàndia):Inici de la Conferència de Hèlsinki, o Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa (CSCE), celebrada a Hèlsinki entre el 1972 i el 1975, era hereva del Tractat de Seguretat Col·lectiva a Europa, firmat a Moscou el 1954.^[5]
• 1988: és abatut el vol 655 d'Iran Air al sud de l'illa de Qeshm, a l'estret d'Ormuz, per un creuer llançamíssils estatunidenc provocant l'anorreament dels passatgers i la tripulació.

Països Catalans

• 1754 - Carlet: Antoni Montesinos i Millo, mestre de capella i compositor valencià (m. 1822).^[6]
• 1903 - Els Hostalets d'en Bas: Mercè Bayona i Codina, poetessa catalana (m. 1972).^[7]
• 1911 - Gandesa: Joan Grijalbo, editor català (m. 2002).
• 1914 - Barcelona: Joan Vinyoli i Pladevall, poeta català (m. 1984).^[8]
• 1918 - Barcelona: Josep Rahola i d'Espona, enginyer industrial i polític català (m. 2023).
• 1933 - Barcelona: Carme Barbarà i Geniés, dibuixant de còmic i il·lustradora.^[9]
• 1940 - Barcelonaː Laura Almerich, guitarrista catalana, coneguda per la seva relació artística amb Lluís Llach (m. 2019).^[10]
• 1970 - Barcelona: Lolita Bosch, escriptora catalana.^[11]
• 1976 - Santpedorː Laura Vilagrà, politòloga i política catalana; ha estat alcaldessa de Santpedor i diputada al Parlament.^[12]

Resta del món

• 1517 - Huanggang, Hubei (Xina): Li Shizhen, metge, farmacòleg i erudit xinès de la Dinastia Ming (m. 1593).^[13]
• 1550 - Reifnitz, Eslovènia: Jacobus Gallus Carniolus, Jacob Handl o Jacob Handl-Gallus, compositor txec del Renaixement (m. 1591).^[14]
• 1590 - Bolonyaː Lucrezia Orsina Vizzana, important compositora del Renaixement, cantant i organista (m. 1662).^[15]

• 1842 - Hall in Tirol, Àustria: Otto Stolz, matemàtic austríac.
• 1854 - Hukvaldy, Moràvia, República Txeca: Leoš Janáček, compositor txec (m. 1928).^[16]
• 1860 - Hartford: Charlotte Perkins Gilman, escriptora, sociòloga i activista política estatunidenca (m. 1935).^[17]
• 1861 - Lowell, Massachusetts: Frederick Stark Pearson, enginyer i empresari nord-americà, fundador de la Barcelona Traction, Light and Power i dels Ferrocarrils de Catalunya (m. 1915).
• 1880 - Danzig, Imperi Alemany: Carl Schuricht, director d'orquestra alemany.
• 1883 - Praga, Imperi Austrohongarès: Franz Kafka, escriptor txec en llengua alemanya.^[18]
• 1888 - Madrid, Espanya: Ramón Gómez de la Serna, escriptor espanyol.
• 1897 - Surat, Índia: Hansa Jivraj Mehta, política i activista feminista (m. 1995).
• 1901 - East Liverpool, Ohio: Ruth Crawford Seeger, compositora nord-americana, especialista en música popular (m. 1953).^[19]
• 1927 - Teuven, Voeren, Bèlgica: Charles Vandenhove, arquitecte belga.
• 1930 - San Cristóbal de la Laguna, Canàries, Espanya: Antonio Cubillo, polític independentista canari.
• 1937 - Zlín, Txecoslovàquia: Tom Stoppard, dramaturg britànic d'origen txec.
• 1938 - Durham, Anglaterra: Jean Aitchison, lingüista, professora i investigadora britànica.^[20]
• 1939 - Berlín (Alemanya): Brigitte Fassbaender, mezzosoprano alemanya.^[21]
• 1950 - Hangzhou, Zheijiang (Xina): Zhang Kangkang (en xinès tradicional: 張抗抗; en xinès simplificat: 张抗抗; en pinyin: Zhāng Kàngkàng) és una de les escriptores més destacats del panorama literari xinès contemporani. Una de les principals representants del moviment literari anomenat "literatura de les cicatrius.^[22]
• 1951 - Port-au-Prince (Haití): Jean-Claude Duvalier, anomenat Bébé Doc o Baby Doc, polític haitià. Fou president d'Haití (m. 2014).^[5]
• 1959 - London (Ontario), Canadà: David Shore, guionista de sèries televisives.
• 1962 - Siracusa, Nova York, Estats Units: Tom Cruise, actor de cinema estatunidenc.
• 1965 - Elling, Frederikshavn, Dinamarca: Connie Nielsen, actriu danesa.
• 1987 - Heppenheim, Hessen, Alemanya: Sebastian Vettel, pilot de fórmula 1.
• 1973 - Davao, Filipines: Mimi Miyagi, actriu porno.

Països Catalans

• 1431 - Bellesguard, Barcelonaː Violant de Bar, reina consort d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Còrsega, duquessa de Girona, Atenes i Neopàtria i comtessa de Barcelona, Rosselló, Cervera i Cerdanya (n. ca. 1365).^[23]
• 1977 - Mafet (Urgell): Josep Maria Benet i de Caparà, advocat i militar català, primer president de la Unió Excursionista de Catalunya (n. 1905).
• 2000 - Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental): Enric Miralles i Moya, arquitecte català (n. 1955).^[24]
• 2009 - Barcelona: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica (n. 1925).^[25]
• 2018 - Barcelona: Eva Serra i Puig, historiadora i activista política catalana, militant en favor de l'independentisme català.^[26]

Resta del món

• 683 - Roma: Lleó II, papa.
• 710 - Xi'an (Xina): Emperador Zhongzong de Tang (xinès: 唐中宗) 4t emperador de la Dinastia Tang (n. 656).^[27]
• 1904 - Budapest (Hongria): Theodor Herzl, en hongarès: Tivadar Herzl, en hebreu Benjamin Ze'ev (בנימין זאב), escriptor, dramaturg i periodista hongarès (n. 1860).^[28]
• 1964 - Londres, Regne Unit: Gertrud Bing, historiadora de l'art, acadèmica, bibliotecària i directora del Warburg Institute (n.1892).
• 1969 - Hartfield, Sussex, Anglaterra: Brian Jones, músic anglès de rock, membre dels Rolling Stones.
• 1971 - París, França: James Douglas Morrison, conegut com a Jim Morrison, músic estatunidenc, cantant de The Doors.
• 1977 - Chicagoː Gertrude Abercrombie, artista pintora americana, adscrita al corrent surrealista (n. 1909).^[29]
• 1985, Wetzlar (Alemanya): Germaine Krull, fotògrafa alemanya, figura essencial de la Nova Visió (n.1897).^[30]
• 2001 - Northamptonː Delia Derbyshire, compositora de música concreta, pionera en l'àmbit de la música electrònica (n. 1937).^[31]
• 2013 - Bucarest, Romania: Radu Vasile, polític, economista, poeta i historiador romanès.

Santoral^[32]

Església Catòlica^[33]

• Sants al Martirologi romà: Tomàs apòstol; Memnó i Sever de Wiza, màrtirs; Anatoli de Laodicea, bisbe (280); Marc, Mucià i Pau de Mèsia, màrtirs (s. IV); Heliodor d'Altino, bisbe (405); Anatoli de Constantinoble, patriarca (458); Lleó II papa; sant Raimon Gairard, mestre; Josep Nguyen Dinh Uyen, màrtir (1838); Felip Phan Van Minh, màrtir (1853); Pere Zhao Mingzhen, Joan Baptista Zhao Mingxi, màrtirs (1900).
  • Beats: Anna Maria Mogas, fundadora de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor.
• Sants: Jacint de Capadòcia, màrtir (ca. 120); Dàtus de Ravenna, bisbe (190); Ireneu i Mustiola de Chiusi, màrtirs (270); Pau, màrtir (s. IV); Trifó i dotze màrtirs d'Alexandria; Eulogi i companys màrtirs de Constantinoble (ca. 365); Germà de Man, bisbe (ca. 474); Byblig o Públic de Gal·les (s. V); Bladus de Man, bisbe; Gunthiern de Bretanya, abat de Kemperle (ca. 500); Cil·leni de Iona, abat (ca. 752); Gutagó de Oostkerk, reclòs (s. VIII); Maelmuire O'Gorman, abat de Knock (1167).
• Venerable Joseph Lenzel, màrtir (1942).

Església Copta

• Gabriel arcàngel: consagració de l'església a el-Nakloun, Fajjum; Josuè, cabdill d'Israel.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 16 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (calendari gregorià)

Corresponen als sants del 20 de juny del calendari julià.

• Sants Inna, Pinna i Rimma d'Escítia, màrtirs (s. I-II); Leuci de Brindisi, bisbe (180); Africà, monjo; Pau, Ciríac, Paula, Feliciana, Tomàs, Fèlix, Martiri, Vatali, Crispí i Emili de Tomi, màrtirs (290); Arístocles, Demetrià i Atanasi de Xipre, màrtirs (306); Metodi de Patara, màrtir (312); Crescenci, màrtir; Estudi de Constantinoble, fundador del monestir de Studion (s. V); Adalbert de Magdeburg, arquebisbe (981); translació (956-970) de les restes dels apòstols Andreu, Tomàs i Joan, de Lluc l'Evangelista, d'Eliseu i Llàtzer de Betània a l'església dels Sants Apòstols de Constantinoble; Mina de Polotsk (1116); Gleb de Vladímir, príncep (1175); Calixt de Constantinoble, patriarca (ca. 1363); Nicolau Cabàsilas, teòleg (1371); Rafael de Lesbos, monjo i màrtir (1463); Gurias de Kazan (1630, translació de les relíquies); Tots els Sants del Mont Atos; a Ohrid: Naüm d'Ocrida, missioner.

Esglésies luteranes

• Sant Tomàs apòstol; Església Evangèlica d'Alemanya: Aoni Paleari, humanista (1570).

Esglésies anglicanes

• Sant Tomàs apòstol.