Ortus

Un astre, i el Sol en particular, està en l'ortus^[1] quan travessa el pla de l'horitzó i passa al nostre hemisferi visible. És a dir, quan la seva altura és zero passant de negativa a positiva. Per al Sol, això determina el començament del dia.Les estrelles circumpolars no tenen ortus ni ocàs.Amb el transcurs de l'any, el Sol va canviant el lloc per on ix i es pon. Així, en els equinoccis, ix per l'est i per a l'hemisferi nord en primavera i estiu (declinació positiva) ix entre el nord i l'est, mentre que a la tardor i l'hivern (declinació negativa) ix entre el sud i l'est.

La refracció per l'atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matutí. Aquesta difusió allarga el dia.Mesurat des del migdia, l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, en què:
cos(H) = −tan(F) * tan(D)

en què F és la latitud del lloc i D la declinació solar. L'ocàs ocorre en un angle horari H.