Pangasinan

El pangasinan pertany a la branca de les llengües malaiopolinèsies de la família de les llengües austronèsies.^[7][8]Pangasinan és similar als idiomes tagal i Ilocano que es parlen a les Filipines, indonesi d'Indonèsia, malai de Malàisia, i malgaix de Madagascar.^[9] El pangasinan està molt estretament relacionat amb la llengua ibaloi que es parla a la província veïna de Benguet i Baguio, que es troba al nord de Pangasinan. El pangasinan es classifica en el grup de llengües pangasinianeses. Aquestes llengües són:

• Pangasinan
• Ibaloi
• Karao
• I-Wak
• Kalanguya
• Keley-I
• Kallahan
• Kayapa
• Tinoc

El pangasinan es parla principalment a les províncies de Pangasinan i Benguet, i en algunes zones de les províncies veïnes de Zambales, Tarlac, Nueva Ecija, Aurora, Nueva Vizcaya i Ifugao.

El pangasinan és un llengua aglutinant.

Parlants de llengües austronèsies es va establir al sud-est asiàtic marítim durant èpoques prehistòriques, potser fa més de 5.000 anys. Els parlants indígenes de pangasinan són descendents d'aquests colons, que eren probablement part d'una onada de migració humana prehistòrica que es creu àmpliament que es va originar a partir del sud de la Xina a través de Taiwan fa entre 10.000 i 6.000 anys.

El mot pangasinan significa 'terra de sal' (derivat d'asin 'sal'); pangasinan també podria referir-se a un "contenidor de sal o productes salats"; es refereix a la gerra de ceràmica per a l'emmagatzematge de sal o productes salats o el seu contingut.

Estructura de l'oració

Com altres llengües malaiopolinèsies, el pangasinan és una llengua VSO. El pangasinan és a més una llengua aglutinant

Pronoms

Personal

Afixos

a:-UM-

MAKAN-, AKAN-

PINAGKA-

INKA-

KA

KA-AN

-AN

SAN-

SANKA-

SANKA-AN

MA-

MAY-

MAY-EN

MANKA-, ANKA-, MANGA-

KI-AN

INKI-

KI-

NA-AN, A-AN

NI-AN

EN-

-IN-

I-

I-AN

IN-

INY-

IN-AN

Nombres

Llista de nombres de l'u al deu en català, tagal, ilocano i pangasinan.

Nombres cardinals:

Nombres ordinals:

Els nombres ordinals es formen amb el prefix KUMA- (KA- més infix -UM). Example: kumadua, segon.

Nombres associatius:

Els nombres associatius es formen amb el prefix ka-. Exemple: katlo , la tercera part d'un grup de tres.

Fraccions:

Els nombres fraccionaris es formen amb prefix ka- i un nombre associatiu. Exemple: kakatlo , tercera part.

Multiplicatius:

Nombres ordinals multiplicadors es formen amb el prefix PI- i un nombre cardinal de dos a quatre o PIN- per mostrar altres nombres, excepte per al número u. Exemple: Kaisa, la primera vegada; Pidua, segona vegada; Pinlima, cinquena vegada.

Els nombres cardinals multiplicadors es formen amb prefix MAN- (MAMI- o MAMIN- per a temps present o futur, i AMI- or AMIN- per al temps passat) amb el nombre ordinal corresponent multiplicador. Exemple: aminsan, un cop; amidua, dues vegades; mamitlo, tres vegades.

Distributius:

Els nombres cardinals distributius estan formats amb els prefixos SAN-, TAG-, o TUNGGAL i un nombre cardinal. Exemple: sansakey, un cada un; Sanderua, dos cadascun.

Els nombres multiplicadors distributius es formen amb els prefixos MAGSI-, TUNGGAL, o BALANGSAKEY i un nombre cardinal multiplicador. Exemple: Tunggal pamidua, dues vegades cada un; Magsi-pamidua, cadascun dues vegades.

Consonants

Vocals

El pangasinan modern té 27 lletres, que inclouen les 26 lletres de l'alfabet llatí bàsic i el dígraf pangasinanès ng:

L'antic poble de Pangasinan utilitzava un sistema d'escriptura indígena. L'antiga escriptura de Pangasinan, que està relacionada amb l'escriptura baybayin del tagal, es deriva de l'alfabet kawi javanès d'Indonèsia i l'alfabet vatteluttu o Pal·lava del sud de l'Índia.

L'alfabet llatí es va introduir durant el període colonial espanyol. La literatura en pangasinan, utilitzant el sil·labari indígena i l'alfabet llatí, va continuar florint durant els períodes colonials espanyol i nord-americà. El pangasinan va adquirir moltes paraules del castellà i l'anglès i algunes paraules indígenes es va espanyolitzar o anglicitzar. No obstant això, l'ús de l'antic sil·labari ha disminuït, i no és molta la literatura escrita en ell que ha sobreviscut.

Ama mi wala ka'd tawen
Nagalang so ngaran Mo
Onsabi'd sikami panarian Mo
Onorey linawam diad dalin onung ed tawen.
Say kanen min inagew-agew
Iter mo'd sikami ed agew aya
Tan paandien Mo ray utang mi
Onung na panamaandi mi'y utang day akautang ed sikami
Tan ag Mo kami iter ya onabuloy ed tukso
Ilaban Mo kami ed mauges.
amen

Molts dels manlleus lingüístics provenen del castellà, atès que Filipines fou governada per Espanya durant més de 300 anys. Alguns exemples són lugar (lloc), podir (poder), kontra (contra), birdi ("verde", verd), ispiritu ("espíritu", esperit), i santo (sant).

• Marià Pellicer