Llengües malaiopolinèsies

Les llengües malaiopolinèsies són un subgrup de llengües de la família austronèsia. El subgrup està molt expandit per les illes del sud-est asiàtic i el Pacífic, amb alguns parlants a l'Àsia continental. El malgaix, parlat en Madagascar, n'és una excepció.

Infotaula de família lingüísticaLlengües malaiopolinèsies
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües austrotai
llengües austronèsiques Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottologmala1545 Modifica el valor a Wikidata
Principals branques de les llengües malaiopolinèsies.
  Borneu-Filipines (no apareix Yami al sud-est de Taiwan)
  Sonda-Célebes (no apareix Chamorro al nord-est de Yap)
  Malaio-Polinesi Central
  Halmahera-Geelvink Bay
  les llengües oceàniques més occidentals

Les llengües malaiopolinèsies tendeixen a la reduplicació (repetició de tot o part d'una paraula) per a expressar el plural i tenen una entropia baixa, és a dir, els textos són bastant repetitius quant a la freqüència dels sons. La majoria no posseïx grups de consonants (com [str] o [mpl]) i té un nombre de vocals limitat, cinc en la majoria dels casos.

Es divideix en dos grups

Descobriment i estudi

Sens dubte fou el viatger italià Antonio Pigafetta, que va acompanyar Fernando Magallanes en la seva expedició de 1519-1522, qui va recollir els lèxics més antics de dues llengües malaiopolinèsies: el malai i el malgaix. Pigafetta es va adonar immediatament de la similitud entre els dos idiomes.

Des de 1706, el filòleg neerlandès Hadrian Reland observà similituds entre llengües tan distants com el malgaix, el malai i el futunià, a partir de llistes de paraules recollides a Futuna per l'holandès Jacob Le Maire. L'existència d'una família que més tard va ser anomenat malaiopolinèsia s'estableix per Lorenzo Hervás y Panduro, al seu Catalogo delle lingue. El 1834 Wilhelm von Humboldt va batejar la futura família de les llengües austronèsies, estesa des de l'Illa de Pasqua, com a malaiopolinèsia a Über die Kawi-Sprache auf der Insel Java (1836 - 1839). El kawi era l'antiga llengua literària de Java. Aquesta obra és considerada com a innovadora en matèria lingüística.

Llista general de les llengües malaiopolinèsies

ethnologue.com compta 1.248 llengües malaiopolinèsies (sobre un total de 1.268 llengües austronèsies), que es reparteixen entre els grups següents:

GrupNombre de llengüesRegió
Balinès-Sasak3Bali i Lombok
Gran Barito33Borneo, Madagascar, Filipines (*)
Central-oriental708Indonèsia oriental, Oceania
Chamorro1Guam
Gayo1Nord de Sumatra
Javanès5Java, Nova Caledònia, Suriname
Kayan-murik17Borneo
Lampung9Sud de Sumatra
Land Dayak16Borneo
Madurès2Bawean, Kangean, Madura
Malai70Brunei, Indonèsia, Malàisia, Singapur
Mesofilipí61Filipines
Nordfilipí72Filipines
Nord-oest84Borneo
Palauès1República de Palau
Punan-nibong2Borneo
Sud Mindanao5Mindanao
Filipí meridional23Filipines
Sondanès2Java
Sulawesí114Célèbes
Sumatrià12Enggano, illes Mentawai, Nias, Sumatra
Gorap (no classificat)1Moluques
Hukumina (no classificat)1Moluques
Katabaga (no classificat)1Filipines
Rejang (no classificat)1Sud de Sumatra.

(*) Les Llengües Gran Barito inclouen el grup de les Llengües sama-bajaw

Taula comparativa de les diferents llengües malaiopolinèsies

Exemples de vocabulari de base d'algunes llengües malaiopolinèsies

CatalàMerina

(Madagascar)

Ma'anyan

(Indonèsia)

malai

(Indonèsia, Malàisia)

Antic javanès

(Indonèsia)

Cebuà o visaya

(Filipines)

Tagàlog

(Filipines)

Futunià

(Polinèsia)

Protollengua

comuna

Unisa, irayisa, eraisatu-sa, tunggalusaisatasi*esa, *isa
Dosroaruehduarwa, roduhadalawarua*duha
Trestelotelutigatelutulotatlotolu, toru*telu
Jo, meu(iz)aho, -koaku, -kuaku, -kuako, -koako, -ko-akô, akinau, avau, -ku*i-aku
Tu, teu, tevaianao, -naohanyu, -nyuengkau, -kauko, ngko, koweikaw, -kawikaw, iyoakoe, kee*i-kahu
Ell, seuizy, -nyhanye, -nyeia, dia, -nyasirasiyasiya, niyao-ia, ia*si-ia
Cellanitralangitlangitlangitlangitidemrangi*langit
Lluna, mesvolanawulanbulanwulanbulanbuwanmirama*bulan
Solmasoandromateandraumatahariariadlawarâwla*ha(n)daw
Diaandroandrauharidinaadlawarawao, aso*qalejaw
Nitalina(ka)malemmalamwengigab’igabibo, poo’uli*bengi
Anytaonatauntahuntahuntu'igtaôntau*taqun
Terratanytanetanahtanahyutalupakere, kele*tanaq, *taneq
Aigua, (llac)rano, (farihy)ranu, (danaw)air, (danau)wway, (ranu)tubig, (lanaw)tubig, (ilog)wvai, (namo)*danum,

(*wai)

Plujaoranauranhujanudanulanùlanua*quzan
Pedravatowatubatuwatubatobatôfatu*batu
Terrenyafoapuyapiapuykalayoapôyafi*hapuy
Fusta, boschazo, -kazo, alakakaw, jumpunkayu, hutanalaslasangkahôy, gubatla’au, 'ara*kayuh, *alas
Fullaravinarawendaunrondahondahonrau, lau*dahun
Fruitavoawuabuahwwahbungabûngafua*buaq
Cordatadytaditalitalipisilubidtaula, vava*talih
Ocellvoronawurungburungmanuklanggamibonmanu*manuk
Nomanaranangaran(nama) ngaranjenengngalanpangalaningoa*ngayan
Humàolonaulunorang, (ulun)uwongtawotaòtangata*tau
Home(lehi)lahyupulaki-lakilananglalakilalaketane*laki
Dona(vehi)vavywaweybini (épouse)wadon, wedokbabayebabaefafine*bahi
Nen(z)anaka, zazaiaanakanakbatabatàtama*anak
Caplohaulu'huluhuluuloulôuru, ulu*qulu
Pèl, cabellsvolowulubulubulubuhôkbalahibo, buhokfulu, furu*buhek
Pellhoditrakuditkulitkulitpanitbalâtkili, kiri*kulit
Casatrano, (levo), valalewubalai (pavillon)balebalaybahayfale*humaq,*balay
Sostretafohapauatapatepatupbùbôngato, inaki*qatep
Camílalanalalanjalandalandalandaânala, retu*zalan
Menjar(mi)hinana, homanakumanmakanmanganmokaonkàinkai, omaki*kaen
Beuremisotro, (minona)ngo’otminumngombemoinuminòminu*inum
Cuinar(ma)handronandruk(me)masakmasak(mag)lutolutòhkavi*tanek,*zakan
Rostir(mi)tononutung(mem)bakartunusunugonihawtungia, tutu*tunu
Dormir(ma)tory, mandrymandretidurturukaturogtulogmoe, moerua*tidu(r)
Viure, viuvelonabelumhidupuripmabuhimabuhay, buhaymouri*ma-hudip
Morir, mortmatymateymatimatimamataymamatay, pataymate*matay
Matarmamonomanuh(mem)bunuhmatenimopataypumatayjiaka mate*bunuq
Calent(ma)fanamalaingpanasmapanasinit, alimuotinit, banasmafana*ma-panas
Blancfotsymahilakputihputihbutipùtihkengo, tea*ma-putiq
Negremaintymaintemhitamirengitumitimuli, uri*ma-qitem
Nouvaowa’ubaruanyarbag'ôbagofou*ma-baqu
Això, allòity, iny, iryiti, iruini, ituiki, ikukini, kanaito, ètotenei, tena*i-ni, *i-na

Remarques

a) Aquests exemples han estat donats a títol indicatiu i requereixen una major investigació en cada llengua per a un ús veritablement científica.
b) Així malgrat que l'ortografia utilitzada per a cada llengua és globalment aquella de l'ús corrent i que no reflecteix a vegades la veritable pronunciació, des d'un punt de vista fonètic.
c) S'han posat entre parèntesis totes les manifestacions particulars, indicant, amb un afix, amb una forma prèviament documentada, amb un terme de significat semblant però no idèntic a l'entrada indicada, o si el terme no té res a veure amb el terme indicat.
d) L'“antic javanès” correspon aquí a les antigues manifestacions de la llengua, mostrades en els antics manuscrits anteriors al segle xix. Les formes modernes són sovint un xic diferents.
e) El proto-malaiopolinesi correspon a una reconstrucció hipotètica (*) obtinguda comparant les diferents llengües integrades en aquesta subdivisió, amb l'exclusió de les llengües més arcaiques del nivell “austronesi” com les del nord de Taïwan-Formosa. L'escriptura és aquí més fonètica (la ‘q’ correspon per exemple al “cop de glotis”) però sense estar veritablement homogeneitzada.

Bibliografia

  • Tryon, Darrell T., ed. 1995. Comparative Austronesian Dictionary. An Introduction to Austronesian Studies. Berlin: Mouton de Gruyter, 1995.
  • Dahl, Otto Christian. 1951. Malgache et Maanjan. Une comparaison linguistique. Oslo: Egede Instituttet.
  • "La subdivision du Barito et la place du malgache." Acta Orientalia, 38.77-134. 1977
  • Wittmann, Henri (1972). "Le caractère génétiquement composite des changements phonétiques du malgache." Actes du Congrès international des sciences phonétiques 7.807-10. La Haye: Mouton.«PDF». Arxivat de l'original el 2008-09-10. [Consulta: 16 gener 2010].

Vegeu també

  • Aklanon, llengua asiàtica de la província d'Aklan, a l'illa de Panay; a l'arxipèlag de les Visayas, una regió de les Filipines

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües malaiopolinèsies