Patrícia Gabancho i Ghielmetti

Patrícia Gabancho era filla de l'intel·lectual argentí Abelardo F. Gabancho.^[3] Va estudiar la llengua catalana a l'Obra Cultural Catalana de Buenos Aires,^[4] i es va relacionar amb dissidents del Casal de Catalunya, que eren independentistes i d'esquerres. Va estudiar periodisme i es va traslladar a Catalunya un dia abans de complir vint-i-dos anys, el 1974, per conèixer Barcelona i comprendre una nació sense estat.^[5]

Va publicar llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet metropolità. Va estar vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista. Va col·laborar en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural i va participar en les principals tertúlies mediàtiques catalanes.^[6] Col·laborava habitualment en els diaris Ara,^[7] Nació Digital^[8] i el País. És també un dels personatges del llibre Nosaltres, els catalans, de Víctor Alexandre,^[9] en el qual explica les raons que la van dur a Catalunya, com va néixer el seu amor pel país, i reflexiona sobre el nacionalisme espanyol i sobre el present i el futur de la llengua i la nació catalanes.

Patrícia Gabancho, amb l'assaig Crònica de la independència, va ser l'autora catalana en la categoria de no-ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi de 2009.^[10] El setembre de 2012 va rebre el Premi Prudenci Bertrana amb la seva novel·la semiautobiogràfica La neta d'Adam.^[11]

Va ser membre del Cercle d'Estudis Sobiranistes. El 2011, després de la Conferència Nacional per l'Estat Propi del 30 d'abril, va comprometre's activament amb l'Assemblea Nacional Catalana.^[12]

Des del 2014 va formar part, com a vicepresidenta primera, de la junta de l'Ateneu Barcelonès presidida per Jordi Casassas i Ymbert.^[13] Era membre del Consell Editorial del diari Nació Digital.^[8]

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documentació política i escrits diversos donats per ella mateixa.^[14]

Entre els llibres publicats, destaquen:^[15]

• Amalia i els esperits (2017)
• Les dones del 1714 (2014)
• La neta d'Adam (2012)
• L'autonomia que ens cal és la de Portugal (2012)
• A la intempèrie. Una memòria cruel de la Transició catalana (1976-1978). Barcelona: Columna, 2011
• El retorn dels catalans (2010)^[16]
• La batalla de l'Estatut (2010)
• Crònica de la independència (2009)
• Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets (2008)
• El fil secret de la història (2007)
• El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció (2007)^[17] on pronostica que la desaparició de la llengua i la cultura catalanes pot ser cosa de dues generacions.
• La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959) (2005)
• Sobre la immigració (2001), tom 5, col·lecció «Carta a la Societat Catalana»
• El Besòs. El riu que mirava passar els trens (1999)
• El segle XX vist per les àvies (1999)
• Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona (1998)
• El sol hi era alegre. La reforma urbanística i social de Ciutat Vella (1991)
• Barcelona, tercera pàtria del tango (1990)
• La rateta encara escombra l'escaleta. Cop d'ull a l'actual literatura catalana de dona (1982)
• Cultura rima amb confitura, bases per a un debat sobre la literatura catalana (1980)