Perlòdids

• Moltes de les seues espècies presenten un aspecte molt similar a les dels pèrlids (d'ací que comparteixin el mateix nom vulgar), tot i que són una mica més petites i no depassen els dos centímetres i mig de llargària total.
• No presenten mai brànquies a les bases de les coxes.
• Les larves tenen un cos aplanat, una llarga cua, elements de subjecció per a resistir els corrents i manquen de brànquies ramificades al tòrax.
• Les nimfes presenten patrons contrastats de coloracions clares i fosques.^[2][3][4]

Es reprodueixen a raó d'una generació per any. En general, els adults emergeixen a partir de l'abril fins al juny. Moltes espècies tenen una diapausa durant els mesos càlids i això els permet de viure en ambients hostils com rierols que només tenen aigua de forma temporal.^[4]

Com els pèrlids, són també depredadors actius de petits invertebrats, encara que menys agressius que aquells. També mengen matèria vegetal, especialment quan són joves.^[2][4]

Viuen des dels petits rierols fins als grans rius de fons rocallosos i d'aigües netes amb sediments, plantes vasculars i detritus de les zones neàrtica, paleàrtica i indomalaia. Es troben a sota de les roques i també entre la matèria orgànica car hi troben moltes preses.^[3][5][4]

Té una alta proporció de gèneres amb una única o unes poques espècies.

• Afroperlodes
  • Afroperlodes lecerfi
• Arcynopteryx
• Baumannella
  • Baumannella alameda
• Besdolus
• Bulgaroperla
  • Bulgaroperla mirabilis
    • Bulgaroperla mirabilis mirabilis
    • Bulgaroperla mirabilis nigrita
• Calliperla
  • Calliperla luctuosa
• Cascadoperla
  • Cascadoperla trictura
• Chernokrilus
  • Chernokrilus misnomus
• Clioperla
  • Clioperla clio
• Cosumnoperla
• Cultus
• Dictyo
• Diploperla
• Diura
• Filchneria
• Frisonia
  • Frisonia picticeps
• Guadalgenus
  • Guadalgenus franzi
• Hedinia
  • Hedinia implexa
• Helopicus
• Hemimelaena
  • Hemimelaena flaviventris
• Hydroperla
• Isogenoides
• Isogenus
  • Isogenus nubecula
• Isoperla
• Kaszabia
• Kogotus
• Levanidovia
  • Levanidovia mirabilis
• Malirekus
• Megarcys
• Mesoperlina
• Neofilchneria
• Oconoperla
  • Oconoperla innubila
• Oroperla
  • Oroperla barbara
• Osobenus
  • Osobenus yakimae
• Ostrovus
• Perlinodes
  • Perlinodes aurea
• Perlodes
• Perlodinella
• Pictetiella
• Protarcys
• Pseudomegarcys
  • Pseudomegarcys japonicus
• Rauserodes
  • Rauserodes epiproctalis
• Remenus
• Rickera
  • Rickera sorpta
• Salmoperla
  • Salmoperla sylvanica
• Setvena
• Skwala
• Sopkalia
  • Sopkalia yamadae
• Stavsolus
• Susulus
  • Susulus venustus
• Tadamus
• Yugus
• Zhiltzovaia
  • Zhiltzovaia cachemirica^[6][7]

En general, són una mica més resistents al dèficit d'oxigen que els pèrlids i poden viure perfectament en cursos fluvials amb poca o escassa turbulència, però són igualment molt sensibles a la contaminació i reben la puntuació màxima com a indicadors de la qualitat de l'aigua.^[2]