Piet Mondrian

Mondrian va néixer a Amersfoort, província d'Utrecht, als Països Baixos, el 7 de març de 1872 i va ser el segon fill dels seus pares.^[9]

Va estudiar Belles Arts a pesar de l'oposició familiar. Les seves primeres obres representen paisatges, pintats amb colors neutres: grisos, malves, verds foscos i més endavant va començar a treballar amb colors més brillants.El 1911 es va traslladar a París, i allà el seu estil s'aproximà al cubisme. D'aquesta època són els quadres Arbres (1912) i Andanes (1912-1913).

De mica en mica les seves obres van anar cap a l'abstracció arribant a pintar en moltes d'elles simplement línies verticals i horitzontals, o afegint blocs de colors primaris molt ben equilibrats i impactants. A aquesta forma artística la denominà "neoplasticisme". Opinava que sobre una superfície plana, com és la tela, només hi podien haver elements planers. Una obra representativa d'aquesta època és la Composició en vermell, groc i blau (1921).

Es va traslladar a Nova York el 1940, el seu estil va anar evolucionant cap a un ritme més viu, les línies van canviar el color negre per colors brillants com en Broadway Boogie-Woogie (1943-1944). Les seves teories sobre l'abstracció han influït en l'arquitectura i el disseny del segle xx.

Piet Mondrian va morir de pneumònia a Nova York l'1 de febrer de 1944 i va ser enterrat al cementiri de Cypress Hills a Brooklyn.^[10]

El 3 de febrer de 1944 es va celebrar un memorial per Mondrian a la capella universal de Lexington Avenue amb la 52nd Street, a Manhattan. Al servei van assistir prop de 200 persones, entre elles Alexander Archipenko, Marc Chagall, Marcel Duchamp, Fernand Léger, Alexander Calder i Robert Motherwell.^[11]

La seva obra es basa en l'art abstracte i sobretot en la plasmació de formes i colors molt bàsics.

Dues obres conegudes són Broadway Boogie-Woogie (1943-1944) i Gran composició A (1920). Aquestes dues obres es caracteritzen per la repetició constant i forta de la part greu contrarestada per la melodia de la part aguda. Petits blocs de colors primaris (groc, blau i vermell) reboten uns contra els altres, creant una pulsació vitalista que és pur ritme. Creen una espècie de vibració òptica, saltant d'una intersecció cap a una altra com els carrers de Nova York. Al mateix temps, però, quan ens fixem atentament ens adonem amb quina curiositat la totalitat de la pintura ha estat calibrada. Els colors entrellaçats amb blocs de gris i blanc acaben donant un extraordinari equilibri.

Piet Mondrian és, amb els russos Vassily Kandinsky i després Kasimir Malevitch, entre els primers pintors que s'han expressat amb un llenguatge abstracte. Alguns arriben a considerar-lo un dels fundadors de l'art abstracte.^[12] La recerca de Mondrian s'inicia als inicis de la seva carrera i s'orienta cap a una representació transcendental i essencialista de la imatge (en particular en el paisatge),^[13] a partir de la depuració radical de la pintura. Qualsevol rastre de referència al natural visible s'evacua gradualment en favor d'una visió de l'universal. Mondrian afavoreix l'economia de mitjans per intentar expressar l'essència de la realitat. El rigor del seu plantejament i la seva evolució és esmentat en els seus escrits teòrics. L'evolució de la seva obra és d'una complexitat rara i cal acceptar trobar-se amb una certa dificultat si es vol abordar-la.^[14][15]

El mètode de Mondrian està en constant desenvolupament: la seva recerca el va portar primer a renovar l'ús del color per anar més enllà dels límits de la figuració mimètica. Per la mateixa raó, a poc a poc es va prohibir utilitzar línies diagonals i corbes, suprimint així la il·lusió d'espai que permeten les lleis de la perspectiva lineal. Les formes i els colors es redueixen gradualment a la seva expressió més simple. Entre 1919 i 1920, la seva recerca va conduir a una forma abstracta que ja no deu res a la natura (almenys a nivell formal). Aquesta aproximació a la pintura s'ha d'entendre com un intent d'essencialitzar el món mitjançant processos abstractes, és a dir, un mode de representació alliberat de les limitacions de la figuració. En les últimes fases de la seva obra, la concepció de Mondrian implica que el projecte de la pintura pot anar més enllà del marc del llenç, per la qual cosa cada obra s'ha d'imaginar com el fragment d'una totalitat en què s'integra (i aquesta és precisament aquesta totalitat)., o l'essència del món, que constitueix el tema i l'objecte de l'obra de Mondrian).^[16]

Hubert Damisch indicava, ja l'any 1958, que “un quadre de Mondrian contradiu el món que és nostre i en suggereix un altre. [Se li assigna] una funció precisa: la d'imprimir a la memòria visual un esquema d'organització de l'espai que després funcionaria com una quadrícula, que només esperaria ser transferida al món per a la nova informació".^[17] I Éric de Chassey (2017), es basa en aquesta altra cita del mateix autor: la quadrícula, en Mondrian, té “el valor de la utopia, de la mateixa manera que les Ciutats Imaginàries i altres Ciutats Ideals dissenyades pels artistes del Quattrocento.".^[18] Segons Éric de Chassey, la quadrícula que estructura els quadres és un model estructural per al conjunt de la vida, des de la seva extensió fins a l'arquitectura en els tallers on Mondrian va incorporar els seus propis quadres.^[19] Mondrian fa de la pintura un model per a l'arquitectura, i més enllà, per als aspectes polítics del món: “Els plans rectangulars de dimensions variables i els colors demostren visiblement que internacionalisme no vol dir caos regit per la monotonia, sinó una unitat ordenada i clarament dividida [. ..] En l'ordre internacional del futur, els diferents països, tot i ser mútuament equivalents, tindran cadascun un valor únic i diferent.”^[20]

Mondrian és una de les grans figures de l'art del segle xx, en el món de l'art modern, tant per la seva contribució decisiva a la naixent pintura abstracta, com també per la influència de la seva obra en àmbits tan variats com l'arquitectura, les arts decoratives, el mobiliari., moda, disseny gràfic o fins i tot disseny industrial. “El neoplasticisme era el llenguatge comú al qual aspiraven els membres fundadors de la revista De Stijl, capaç de manifestar-se en tots els àmbits, des de la poesia -gràcies a Anthony Kok, que redueix el llenguatge als seus elements essencials, la paraula i la lletra- fins a l'arquitectura. i mobles: el cafè De Unie (Rotterdam, 1925) de J.J.P. Oud, la casa Schröder (Utrecht, 1923-24) de Gerrit Rietveld (arquitecte i dissenyador), o la seva cadira blava i vermella (1918), són dels més exemplars. ".^[21] La mateixa revista va ser el suport preferit per a les pràctiques neoplàstiques en l'àmbit del disseny gràfic.

Innombrables artistes, i no només pintors o arquitectes i dissenyadors sinó també directors, com Jean-Luc Godard (sobretot a Pierrot le Fou el 1965) o el gran modista Yves Saint Laurent i el seu vestit Mondrian, creat el 1965, es referien al Mondrian dels anys 1920-1940. El racionalisme intransigent de l'obra de Mondrian li va valer "la reivindicació de certs artistes actuals que treballen en el marc de l'art concret, l'art òptic, l'art minimalista, etc.)".^[22]

Els productes de disseny i de consum també s'inspiren en el treball de Mondrian. Quan es va crear l'any 1985, la línia de productes d'estil de L'Oréal Studio Line presentava embalatges molt inspirats en la pintura de Mondrian. Mantingué aquest disseny durant molt de temps i avui opta per un disseny simplificat.

Autoretrats

• 
  Autoretrat en 1900
• 
  Autoretrat el 1918

Primeres obres

• 
  Llebre morta, 1891
• 
  Retrat d'una nena amb flors, 1900

Arbres

Les pintures de pomeres de Mondrian mostren a poc a poc la seva evolució artística, influenciat pel viatge que va fer a París el 1911, on coneix l'obra cubista. S'hi pot veure com a poc a poc la seva obra es transforma i es fa cada cop més abstracta.

• 
  Pomera, versió puntillista
• 
  L'arbre vermell, 1909
• 
  L'arbre gris]', 1911
• 
  Arbre horitzontal
• 
  Pomera en flor

Bodegó amb gerra de gingebre

• 
  Bodegó amb gerra de gingebre I, 1911-1912
• 
  Bodegó amb gerra de gingebre II, 1911-1912,

Pintures abstractes del període entre 1911-1914

• 
  Composició arbres II, 1912-1913
• 
  Composició VII, 1913
• 
  Composició XI, 1913
• 
  Composició XIV, 1913
• 
  Composició IV, 1914
• 
  Composició VIII, 1914
• 
  Composició IX, 1914

Pintures abstractes del període entre 1914-1917

• 
  Composició 10 "moll i oceà", 1916-1917
• 
  Composició en línies, segon estat, 1916-1917
• 
  Composició en color A, 1917
• 
  Composició en color B, 1917
• 
  Composició en camps de color, 1917
• 
  Rombo amb línies grises, 1917