Poliamor
El poliamor (del grec poli —'molts' o 'diversos'— i del llatí amor) és la pràctica, el desig i/o l'acceptació de tenir més d'una relació íntima simultàniament amb el ple consentiment i coneixement de les diverses persones involucrades. Cal no confondre'l amb la polisexualitat (atracció cap a molts gèneres) ni amb la poligàmia (pràctica o condició d'esposar-se amb més d'una persona).[1][2]
El poliamor ha arribat a ser un terme genèric per a diverses formes de relacions no monògames o relacions sexuals o romàntiques no exclusives. El seu ús reflecteix les opcions i filosofies dels individus implicats en la relació, sovint fent ús de valors com: l'amor, la intimitat, la integritat, la igualtat, la comunicació i el compromís.[3][4]
Valors
Un gran percentatge de poliamoristes defineixen la fidelitat no com a exclusivitat sexual, sinó com a fidelitat a les promeses i acords fets sobre dins la relació. En la pràctica, una relació poliamorosa pot prendre diferents formes, com ara la d'una tríada de tres persones en una relació íntima o una persona en una relació entre dues persones que mantenen altres relacions per si mateixos. Aíxí mateix, relacions on els individus realitzin intercanvis de parelles.[5][6]
Com relata la psicoterapeuta Amanda Luterman, una família poliamorosa pot prendre forma de "Kitchen Table Polyamory" (traduït com a Poliamor de taula de cuina).[7] Un estil de poliamoria en el qual tots els membres d'un polícul poden particular són còmodes i connectats entre si, ja que poden passar dinars, vacances, aniversaris o esdeveniments importants junts com un gran grup.[8] Aquest estil posa èmfasi en les connexions d'estil familiar, i no tots els membres estan necessàriament sexualment o romànticament involucrats amb qualsevol altra persona del grup. Altres estils de poliamor inclouen el poliamor paral·lel,[9] una pràctica on els membres de les relacions individuals prefereixen no conèixer detalls de les altres relacions íntimes de les seves parelles i el poliamor solista, on l'individu té o està còmode amb relacions íntimes múltiples (romàntiques o sexuals) sense voler cohabitar amb cap de les parelles.[10]
Totes aquestes formes concreten els seus propis valors i acords previs, sobrepassar aquests limits es veuria com una violació de la fidelitat. En un article a Men's Health, Zachary Zane afirma que el compromís en una relació poliamorosa significa que "estareu allà per a aquesta persona", donant-los suport, cuidant-los, i estimant-los.[11]
Formes
Algunes formes de poliamor són les següents:
Polifidelitat
Involucra múltiples relacions romàntiques on el contacte sexual es restringeix als membres específics del grup.
Relacions jeràrquiques
Distingeix entre relació «primària» i «secundària» (per exemple la majoria dels matrimonis oberts).
Relació grupal i matrimoni grupal
On es considera que tots els membres estan igualment associats els uns entre altres. El terme va ser popularitzat per alguns novel·listes com Robert Heinlein (en Foraster en terra estranya i La lluna és una cruel amant), Robert Rimmer i Valentine Starhawk.
Xarxes de relacions connexes ponderades
On cada persona pot tenir diverses relacions, en diversos graus d'importància, amb diverses persones.
Relacions bufó-poliamorosas
On un dels integrants és monògam però accepta que l'altre no ho sigui i sostingui relacions externes.
Arranjaments geomètrics
Es descriu pel nombre de persones involucrades i la seva relació de connexió. Per exemple, «tríada» o «quadra» on el vèrtex (anomenat «pivoti») correspon a l'individu que té dues o més connexions. Quan mantenen relacions tots entre tots es denomina triangle o trieja en cas de ser tres, cuadreja en cas de ser quatre i així successivament.
Clan o tribu
On les relacions d'amistat, amor i sexualitat obeeixen a xarxes complexes entre els seus membres, mantenint entre tots una identitat i cura comuna.
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Poliamor |