Predrag Matvejević

Predrag Matvejević (Mostar 7 octubre 1932 - Zagreb 2 de febrer 2017) fou professor titular del Departament de Llengua i Literatura Eslaves a la Universitat La Sapienza de Roma. També fou president del Consell de la Fundació Laboratori Mediterrani de Nàpols, vicepresident internacional del PEN club de Londres, membre del «grup de savis» de la Comissió Europea a Brussel·les i membre fundador de l'Associació Sarajevo de París i de Roma.

Predrag Matvejević

Biografia
Naixement	7 octubre 1932 Mostar (Bòsnia i Hercegovina)
Mort	2 febrer 2017 (84 anys) Zagreb (Croàcia)
Sepultura	Mirogoj, Division GI, site 121, #20 45° 50′ 30″ N, 15° 59′ 02″ E / 45.84176°N,15.98388°E / 45.84176; 15.98388
Dades personals
Formació	Universitat de Sarajevo Facultat d'Art de París Facultat d'Humanitats i Ciències Socials de la Universitat de Zagreb Universitat de la Sorbona Nova
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional, periodisme d'opinió, literatura francesa, activitat traductora i història de la literatura
Lloc de treball	Roma Zagreb París
Ocupació	assagista, traductor, professor d'universitat, scholar of French literature (en) , periodista d'opinió, escriptor
Ocupador	Universitat de Zagreb Universitat de Roma La Sapienza Universitat de la Sorbona Nova
Interessat en	Simone de Beauvoir
Premis (2014)  Oficial de la Legió d'Honor (2003)  Premi Strega (30 maig 2000)  docteur honoris causa de l'université de Perpignan (fr) (1993)  Premi al Millor Llibre estranger de França, per l'obra Bréviaire méditerranéen (fr) (1992)  premi Europeu d'assaig Charles Veillon, per l'obra Bréviaire méditerranéen (fr) (1975)  Premi Vladimir Nazor  Comendador de l'Orde de l'Estel de la Solidaritat Italiana  ciutadà d'honor de Sarajevo  Orde de la Llibertat  Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya  Orde de Danica Hrvatska

Va estudiar Filosofia Romana i Clàssica a les universitats de Sarajevo i de Zagreb. Doctor en Estètica Comparada per la Universitat de París III. Va dirigir la Càtedra de Literatura Francesa a la Universitat de Zagreb.

Les seves obres, escrites en croat i en francès, són una denúncia a la guerra fratricida i a la depuració ètnica a l'ex Iugoslàvia; entre les més conegudes trobem: Ces moulins à vent (1977), Lettres ouvertes-exercices de morale (1985), La Yougoslavité d'aujourd'hui (1982), Bréviaire méditerranéen (1987) -edició francesa el 1993, i guanyadora del premi Millor Llibre Estranger 1999 (França), Premi europeu Ch. Veillon (Suïssa), Premi Malaparte (Itàlia)-, Entre asile et exil (1995), Le miroir de la mer Méditerranéenne (2002) i L'autre Venise (2003), Premi Strega europeu (Itàlia). Fou condecorat pel govern francès amb la Legió d'Honor.^[1]