Comissió Europea

Amb seu a la ciutat de Brussel·les (Bèlgica),^[4] la Comissió està composta per comissaris, mínim un i màxim dos per cada país membre de la UE.^[5] El terme Comissió fa referència als membres de la Comissió, anomenats sense caràcter oficial comissaris, designats pels Estats membres i el Parlament europeu, però també es refereix a la mateixa institució i al seu personal. Generalment, el càrrec de comissari l'ocupa un alt càrrec de cada un dels estats membres, però que com a membres de la Comissió es comprometen a actuar en interès de la Unió i sense pressió dels estats membres. Cada quatre anys es renova la comissió pel procediment següent:

• El Consell Europeu, reunit en la seva formació de caps d'estat o de govern, i per majoria qualificada, designa, tenint en compte els resultats de les eleccions al Parlament Europeu, la persona que es proposa per ocupar el càrrec de President de la Comissió Europea que ha de ser aprovat pel Parlament. No s'ha de confondre amb el Consell de la Unió Europea.
• El president designat adopta amb el consell la llista de la resta de comissaris, establerta d'acord amb les propostes dels estats membres.
• El Parlament s'entrevista amb aquestes persones i emet el seu dictamen sobre tot l'òrgan col·legiat. Si el dictamen és positiu, la nova comissió és nomenada pel Consell per majoria qualificada.

La Comissió és responsable políticament davant el Parlament, que té el poder de substituir-la mitjançant l'adopció d'una moció de censura. Tanmateix, la comissió assisteix a les sessions del parlament per respondre de les seves actuacions.^[3] A pesar de tenir la seu a Brussel·les, també té oficines a Luxemburg i representacions en tots els països de la unió i delegacions en moltes capitals per tot el món.^[6]

Cada cinc anys,^[5] i en un termini de sis mesos des de les eleccions europees es designa una nova comissió. L'actual Comissió Europea està presidida per Ursula von der Leyen, que va accedir al càrrec el desembre de 2019.

Les principals funcions de la comissió són:^[3]

• Proposar legislació al Parlament i al Consell mitjançant el dret d'iniciativa. És l'única que pot elaborar propostes d'una nova legislació europea, tot i que ha de consultar, obligatòriament tant al Comitè Econòmic i Social com al Comitè de les Regions.
• Gestionar i aplicar les polítiques de la UE i el seu pressupost com a òrgan executiu. De totes maneres són les autoritats nacionals les que desenvolupen la major part de la tasca sota la seva supervisió. Per gestionar el pressupost es coordina amb el Tribunal de Comptes Europeu
• Fer complir la legislació europea actuant com a guardiana dels tractats i juntament amb el Tribunal de justícia europeu.
• Representar a la Unió en l'escena internacional permetent actuar amb una sola veu als fòrums internacionals. La Comissió elabora propostes per a les noves lleis europees, que presenta al PE així com al CUE. La Comissió garanteix que les decisions de la UE s'apliquin correctament i supervisa la manera que s'utilitzen els fons de la Unió, vigilant tanmateix perquè es respectin els tractats europeus i el dret comunitari.

La Comissió Europea està composta actualment per 27 membres, tants membres com estats membres de la Unió, assistits per uns 24.000 funcionaris. El President de la Comissió és escollit pels Governs dels Estats membres de la UE i ha de ser aprovat pel Parlament Europeu. La resta de membres són nomenats pels governs dels Estats membres en consulta amb el President entrant i també han de ser acceptats pel Parlament. La Comissió es nomena per un període de cinc anys, però pot ser destituïda pel parlament.

Entre els Comissaris regeix el Principi de responsabilitat solidària i aquests són aprovats pel parlament en bloc, no obstant això, correspon al President de la Comissió distribuir les àrees de responsabilitat política entre els Comissaris i pot fins i tot, si compta amb l'aprovació de la Comissió, exigir també la dimissió d'un Comissari.

De ratificar-se el Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, les competències de la Comissió i especialment del seu president, es veuran substancialment enfortides.

Al contrari que el Consell de la Unió Europea, la Comissió està pensada per ser un ens independent dels estats membres i els comissaris no poden rebre instruccions dels governs que els han proposat sinó que han de defensar els interessos dels ciutadans de la UE en conjunt.

Les competències de la Comissió Europea es poden agrupar en 6 seccions:

• Poder decisori de naturalesa reglamentària: en el sentit que només existeix si està prevista en un tractat o norma dictada pel consell. Pot classificar-se de dues maneres:
  • Propi o autònom: Deriva dels tractats constitutius i es manifesta especialment en:
    • Establiment de les clàusules de salvaguarda (excepcions a la lliure circulació de mercaderies, per exemple)
    • Formulació de recomanacions i/o dictàmens, informes, i de reglaments, directives europees i decisions establerts en nombroses parts dels tractats.
  • Per atribució del Consell: Derivat d'una norma dictada pel Consell. Es tracta d'una veritable atribució translativa de poders i facultats, ja que les competències no es deleguen, sinó que se cedeixen i no poden recuperar-se.

• Control d'aplicació del dret comunitari
  • Vetlla per l'aplicació de les disposicions del tractat i les adoptades per les institucions europees en virtut d'aquests.
  • Disposa d'un poder general d'investigació i informació que vincula a tots els estats membres.
  • És l'encarregada de perseguir, per la via administrativa o judicial, les violacions del dret comunitari.
  • Si un estat incompleix la normativa europea, podrà primerament comunicar-l'hi perquè hi posi remei (procediment precontenciós europeu), i pot recórrer, en darrera instància, al Tribunal de justícia europeu) en funció del que diu l'article 226 del Tractat Constitucional de la Comunitat Europea i successives modificacions.^[7]

• Iniciativa legislativa: Té en monopoli i gairebé en exclusiva la iniciativa legislativa, és l'única que pot fer propostes legislatives.

• Poder de negociació internacional: Els tractats internacionals que signa la Unió europea, són negociats per la Comissió i ratificats pel Consell.

• Poder d'execució: Exerceix les competències que el Consell li atribueixi per executar les normes establertes, d'altra banda és l'encarregada d'executar el Pressupost comunitari.

• Poder de gestió: Gestiona els diferents serveis administratius i els fons estructurals de la Unió.

La Comissió Europea és el fruit de la unificació de l'Alta Autoritat de la CECA, de la Comissió de la CEE i de la Comissió de l'Euratom, en entrar en vigor l'1 de juliol de 1967 el Tractat de Brussel·les de 8 d'abril de 1965 d'unificació dels executius comunitaris.

Al llarg de la història, els seus presidents han estat:

Núm	President	Commissió	Inici	Fi	Estat membre	Partit	Fotografia
1	Walter Hallstein	Comissió Hallstein	1 de gener de 1958	30 de juny de 1967	Alemanya	Demòcrata Cristians Nacional: CDU
-	Vacant	Cap	30 de juny de 1967	2 de juliol de 1967	-	-	-
2	Jean Rey	Comissió Rey	2 de juliol de 1967	1 de juliol de 1970	Bèlgica	Liberal Demòcrates Nacional: PRL
-	Vacant	Cap	1 de juliol de 1970	2 de juliol de 1970	-	-	-
3	Franco Maria Malfatti	Comissió Malfatti	2 de juliol de 1970	1 de març de 1972	Itàlia	Demòcrata Cristians Nacional: DC
-	Vacant	Cap	1 de març de 1972	22 de març de 1972	-	-	-
4	Sicco Leendert Mansholt	Comissió Mansholt	22 de març de 1972	5 de gener de 1973	Països Baixos	Socialistes Nacional: PvdA
-	Vacant	Cap	5 de gener de 1973	6 de gener de 1973	-	-	-
5	François-Xavier Ortoli	Comissió Ortoli	6 de gener de 1973	5 de gener de 1977	França	Demòcrates Cristians Nacional: RPR
-	Vacant	Cap	5 de gener de 1977	6 de gener de 1977	-	-	-
6	Roy Jenkins	Comissió Jenkins	6 de gener de 1977	19 de gener de 1981	Regne Unit	Socialistes Nacional: Labour
-	Vacant	Cap	19 de gener de 1981	20 de gener de 1981	-	-	-
7	Gaston Thorn	Comissió Thorn	20 de gener de 1981	6 de gener de 1985	Luxemburg	Liberal Demòcrates Nacional: DP
-	Vacant	Cap	6 de gener de 1985	7 de gener de 1985	-	-	-
8	Jacques Delors	Comissió Delors	7 de gener de 1985	24 de gener de 1995	França	Partit Socialista Europeu Nacional: PS
-	Vacant	Cap	24 de gener de 1995	25 de gener de 1995	-	-	-
9	Jacques Santer	Comissió Santer	25 de gener de 1995	15 de març de 1999	Luxemburg	Partit Popular Europeu Nacional: CSV
-	Manuel Marín (Interinament)	Comissió Marín	15 de març de 1999	17 de setembre de 1999	Espanya	Partit Socialista Europeu Nacional: PSOE
10	Romano Prodi	Comissió Prodi	17 de setembre de 1999	22 de novembre de 2004	Itàlia	Partit Socialista Europeu/Ind. Nacional: L'Olivera
11	José Manuel Durão Barroso	Comissió Barroso	22 de novembre de 2004	1 de novembre de 2014	Portugal	Partit Popular Europeu Nacional: PSD
12	Jean-Claude Juncker	Comissió Juncker	1 de novembre de 2014	30 de novembre de 2019	Luxemburg	Partit Popular Europeu Nacional: CSV
13	Ursula von der Leyen	Comissió Von der Leyen	1 de desembre de 2019	en actiu (fins a finals del 2024)	Alemanya	Partit Popular Europeu Nacional: CDU

El color de la línia indica aproximadament la ideologia política del comissari:

Fins a l'1 de maig de 2004 hi havia vint comissaris, dos de cadascun dels Estats membres més poblats i un de la resta, però després de l'Ampliació de la Unió Europea que es va oficialitzar aquest dia, el nombre de Comissaris va passar a ésser de trenta. No obstant això, a partir del 22 de novembre de 2004, data en la qual va prendre possessió la Comissió 2004-2009, la xifra va passar a ésser de solament vint-i-cinc comissaris, un per país, però a l'incorporar-se Romania i Bulgària es van augmentar dos nous comissionats. En conseqüència, i malgrat la voluntat política de reduir aquesta xifra en un futur, la Comissió es compon en l'actualitat per vint-i-set comissaris. Aquesta xifra, amb la Comissió Von der Leyen actual, i després del Brexit, ha quedat amb 26 comissaris.

Hi ha una oficina que serveix per a informar a la ciutadania europea dels seus drets anomenada Europa dels Ciutadans i una altra que informa sobre els concursos-oposicions per a funció pública anomenada Oposicions i Concursos.^[8]