Província de Tarragona

província de Catalunya

La província o demarcació de Tarragona és una divisió administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).[1][2] El govern provincial és la Diputació de Tarragona.

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Tarragona
Província de Tarragona (ca)
Provincia de Tarragona (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 10′ 00″ N, 1° 00′ 00″ E / 41.1667°N,1°E / 41.1667; 1
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya Modifica el valor a Wikidata
CapitalTarragona Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població822.309 (2021) Modifica el valor a Wikidata (130,46 hab./km²)
Gentilicitarragoní, tarragonina Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6.303 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud72 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altel Caro (1.447 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixnivell mitjà del mar (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Òrgan executiuDiputació de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
• Presidenta Modifica el valor a WikidataNoemí Llauradó i Sans (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2ES-T Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSES514 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE43 Modifica el valor a Wikidata

Història

Durant les discussions de divisió provincial, Tarragona, Reus i Tortosa van pugnar per la capitalitat de la província.[3]

La candidatura de Tortosa (que havia estat capital històrica de vegueria, de corregiment i cap de districte del Departament de les Boques de l'Ebre amb la divisió feta pels francesos) no va rebre suport. Diversos municipis de la Terra Alta i del Baix Ebre (Xerta, Benifallet i Tivenys) preferien Reus per la seva atracció comercial. Això va decantar el suport de l'àrea de Tortosa cap a Tarragona per la facilitat de comunicacions marítimo-fluvials.[3]

A principis del segle XIX, Reus era la segona ciutat del país. En la primera divisió napoleònica del 1810 s'havia assignat la capital a Reus. Va rebre el suport del Baix Camp, el Priorat i l'Alt Penedès.

Tarragona tenia el suport del Tarragonès i l'Alt Camp, a més de la Diputació de Catalunya que l'assignava com a capital en les tres propostes de districtes subalterns. Tarragona avalava les propostes d'estendre la província cap a la plana de Lleida. La pugna territorial entre Tarragona i Lleida va acabar afavorint la capitalitat de les dues.[3]

La idea de convertir a Tortosa en «la cinquena província» es va revifar durant el franquisme. Si bé no va prosperar cap mena de modificació existeix una clara diferenciació territorial entre les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. La Generalitat de Catalunya ha reconegut aquesta realitat en l'estructura territorial dels seus departaments doncs el Decret 79/2001 de 6 de març de creació de la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre estableix que l'abast territorial de la delegació serà el de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre.

Territori

Municipis

Els municipis amb més de 10.000 habitants, amb dades del 2019:

PosicióMunicipiComarcaPoblació
1TarragonaTarragonès134.515
2ReusBaix Camp104.373
3El VendrellBaix Penedès37.606
4CambrilsBaix Camp33.898
5TortosaBaix Ebre33.372
6SalouTarragonès27.476
7CalafellBaix Penedès26.538
8VallsAlt Camp24.359
9Vila-secaTarragonès22.187
10AmpostaMontsià20.738
11TorredembarraTarragonès16.184
12la RàpitaMontsià14.789
13CunitBaix Penedès12.952
14Mont-roig del CampBaix Camp12.136
15DeltebreBaix Ebre11.482

Comarques

Està composta per les 10 comarques següents:

Partits judicials

Partits judicials de Tarragona.

La província de Tarragona està dividida administrativament en 8 partits judicials.

Partits judicials de la província de Tarragona
Partit JudicialNombre
mun.
Població
(hab) [2009]
Superfície
(km²)
Densitat
(hab/km²)
1Vendrell, el25135.336486,3278,3
2Reus28189.226697,4271,3
3Amposta1272.189737,997,8
4Valls4366.7401.102,560,5
5Gandesa1824.331983,524,7
6Tarragona12211.115212,7992,5
7Tortosa1481.724999,591,8
8Falset3122.6401.083,220,9
Tarragona183803.3016.302,9127,4

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
9.66911.35513.36866.011137.385320.603330.105348.579337.964338.485

1920193019401950196019701981199019921994
355.148350.668339.299356.811362.679431.961516.078548.890549.417549.417

1996199820002002200420062008201020122014
574.676580.245598.533631.156674.144730.466788.895805.789806.674
796.584

2016201820202022202420262028203020322034
791.248
797.128
814.300
-------

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.

Les dades anteriors, són la suma dels municipis actuals.

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Tarragona
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica