Guinder
El guinder,[2] també conegut com a cirerer amarg o bord, cirerer de guilla o guineu, cirerer de moixó o gatzerí[3] (Prunus cerasus) és un arbre de la família de les rosàcies i subgènere Cerasus, originari del sud-oest d'Àsia.[4][5][6] És conreat rarament com a arbre fruiter a la Península Ibèrica,[4] però és més comú a altres indrets del continent com a l'Europa de l'est i central.[6] Es creu que el guinder, que és al·lotetraploide, és un híbrid natural per contacte de dues espècies coexistents, el cirerer (Prunus avium) i el cirerer de Mongòlia (Prunus fruticosa). Aquest híbrid es mantingué de forma estable en el seu hàbitat natural i s'expandí arreu d'Europa i Amèrica gràcies als humans.[6]
Prunus cerasus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | cirera, cirera amarga i suc de cirera |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Amygdaleae |
| Gènere | Prunus |
| Espècie | Prunus cerasus L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Descripció
És un petit arbre caducifoli, normalment cultivat i empeltat sobre altres espècies de Prunus. És molt semblant al cirerer, però de mida més petita (2 a 8 m d'alt), de capçada més arrodonida i ampla. La seva escorça és marró porpra i irregular. Les branques són més o menys pèndules i els branquillons glabres. Les fulles són alternes, acuminades, de forma el·líptica o ovalada, glabres, subcoriàcies, lluents per l'anvers i de marge dentat. Les fulles del guinder es diferencien de la del cirerer comú per la mida més petita, color més fosc i perquè gairebé mai no presenta glàndules en el pecíol.[4][7] Un altre tret diferencial és la mida dels borrons foliars, sensiblement més petits (4–6 mm que els del cirerer, 6–8 mm).[5] Les flors, d'1,7 a 2,5 cm de diàmetre i blanques, apareixen d'abril a maig just abans de la sortida de les fulles i s'agrupen en inflorescències de base foliosa que contenen de 3 a 5 flors.[8] El fruit del guinder és la guinda, una drupa esfèrica, de color roig a grana, molt semblant a la cirera però de mida més grossa i d'un gust més àcid[4][7] i s'utilitza més en preparacions culinàries. El conreu del guinder té una antiga tradició a la Gran Bretanya[6] i els colonitzadors de l'Amèrica del Nord l'hi van estendre a partir del segle xvii.
Usos
La guinda, és molt semblant a la cirera però de gust més àcid o amarg. S'ha utilitzat des de l'antiguitat per a fer melmelades, condimentar aliments o produir sucs i licors.[6] Se'n pot fer vi per maceració, o licor si aquest es destii·la. El Marrasquino, una apreciada beguda de la Dalmàcia, és un destil·lat preparat a base de guindes i altres fruits.[8] A Portugal en fan un licor anomenat Ginjinha o simplement Ginja.[9] Actualment, els principals productors de guindes són els països de l'Europa de l'est, l'Àsia occidental i els Estats Units d'Amèrica.[10]
| Pos. | País | Milers de tones | Pos. | País | Milers de tones |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 |  Rússia | 232,20 | 7 |  Iran | 109,71 |
| 2 |  Ucraïna | 218,70 | 8 |  Hongria | 82,97 |
| 3 |  Polònia | 200,63 | 9 |  Uzbekistan | 56,67 |
| 4 |  Turquia | 184,17 | 10 |  Azerbaidjan | 38,85 |
| 5 |  Estats Units | 135,31 | 11 |  Belarús | 37,62 |
| 6 |  Sèrbia | 128,02 | 12 |  Albània | 18,37 |
Galeria d'imatges
Fulles i fruits
Flors
Detall de la fulla
Fruita confitada
