Rafael Allendesalazar y Urbina
Rafael Allendesalazar y Urbina (Madrid, 11 de maig de 1918 - 25 de desembre de 2000)[1][2] fou un aristòcrata i militar espanyol, III comte de Tobar. Fill de Francisco Javier Allendasalazar y Azpíroz i de María de la Paz de Urbina y Melgarejo, a la mort del seu pare heretà el títol de comte de Tobar.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 maig 1918  Madrid |
| Mort | 25 desembre 2000 (82 anys) Madrid |
.svg){kind=small} Capità general de la III Regió Militar | |
| 20 desembre 1981 – 2 febrer 1983 ← Antonio Pascual Galmes – Manuel Vallespín y González Valdés → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat |  Bàndol Nacional Dictadura franquista |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra |
| Rang militar |  Tinent General |
| Unitat militar |  Divisió Blava |
Premis | |
Carrera
L'inici de la guerra civil espanyola el va sorprendre a Sant Sebastià. Allí es va unir al requeté i lluità al front del Nord. Després passà a l'Acadèmia d'Alferes Provisionals de Burgos i el 1937 fou ascendit a tinent. Fou ferit al front de Madrid i el 1938 fou condecorat amb la Medalla de Patiments per la Pàtria. Després de la guerra fou destinat a Sant Sebastià, però el 1942 es va enrolar en la Divisió Blava. Participà en la batalla de Krasni Bor, fou ascendit a capità i condecorat amb la Creu de Ferro. El 1945 va tornar a Espanya, on es va casar amb Pilar Pérez de Guzmán y Escrivá de Romaní, filla del marquès de Marbais,[3] fou ascendit a comandant i destinat a la Capitania General de Valladolid. El 1951 restà vidu i durant un any va ingressar com a monjo a la Cartuja de Miraflores.[4] Va tornar a l'exèrcit, on el 1957 es va graduar a l'Escola d'Estat Major i el 1958 ascendí a tinent coronel. El 1962 va estudiar a París i el 1964 fou professor a l'Escola d'Estat Major. Ascendit a coronel, fou agregat a l'ambaixada espanyola a París, Brussel·les fins al 1973. El 1975 fou ascendit a general de brigada i destinat a la Comandància General de Melilla. El 5 de gener de 1979 fou nomenat governador militar de Madrid en substitució de Constantino Ortín Gil, mort poc abans per ETA.[5] Allí el va sorprendre el cop d'estat del 23 de febrer de 1981, i sembla que va malbaratar l'operació dels colpistes per fer-se amb el Govern Militar de Madrid.[6]
El 27 de febrer de 1981 fou nomenat cap de la Divisió de Muntanya "Urgel" número 4 i governador militar de Lleida.[7] El 10 de desembre de 1981 fou ascendit a tinent general i nomenat capità general de la III Regió Militar.[8] Deixà el càrrec el 6 de febrer de 1983 quan fou nomenat capità general de la I Regió Militar.[4] El 31 d'agost del mateix any deixà el càrrec i va passar a la reserva.[9]
El maig de 1988 va ser centre d'una polèmica quan va escriure una carta al diari ABC demanant l'indult pel general Alfonso Armada Comyn, cosí seu.[10]