República de Crimea

Territori independent en disputa

La República de Crimea - Республика Крым (rus) - és una república de la Federació de Rússia que comprèn gairebé tota la península de Crimea, entre la mar Negra i la d'Azov. L'altra part de la península forma part de la Ciutat Federal de Sebastòpol, també constituït com a subjecte federal de Rússia dins el Districte Federal de Crimea.

Plantilla:Infotaula geografia políticaRepública de Crimea
Республіка Крим (uk)
Къырым Джумхуриети (Qırım Cumhuriyeti) (crh)
Республика Крым (ru) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

HimneHimne de Crimea Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 56′ 53″ N, 34° 06′ 15″ E / 44.9481°N,34.1042°E / 44.9481; 34.1042
Territori reivindicat perAssemblea General de les Nacions Unides, Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, Ucraïna i Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
CapitalSimferòpol Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.896.393 (2022) Modifica el valor a Wikidata (72,71 hab./km²)
Idioma oficialrus
ucraïnès
tàtar de Crimea Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície26.081 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altRoman-Koix (1.545 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació18 març 2014 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• President Modifica el valor a WikidataSerguei Aksiónov (2014–) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataYury Gotsanyuk (en) Tradueix (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Monedaruble rus Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic365 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO35000000 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO35 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcrimea.gov.ru Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): crimea_gov Instagram: crimeagov Telegram: rk_gov Modifica el valor a Wikidata

La República de Crimea fou proclamada l'11 de març del 2014 abastant els territoris ucraïnesos de la República Autònoma de Crimea i de la ciutat especial de Sebastòpol. El 17 de març del 2014, un dia després del referèndum sobre l'estatus polític de Crimea, la república fou establerta oficialment com a Estat independent, reconegut per la Federació de Rússia, i va sol·licitar la seva adhesió a Rússia pocs minuts després. L'endemà, és a dir, el 18 de març del 2014, després de signar els acords d'adhesió de Crimea i Sebastòpol a la Federació de Rússia, es convertí en subjecte federal, una república, creant el Districte Federal de Crimea, sota sobirania russa. La ciutat de Sebastòpol s'adherí també a Rússia com a Ciutat Federal.

La República de Crimea no és reconeguda per Ucraïna ni per la comunitat internacional (excepte Rússia, Afganistan, Corea del Nord, Cuba, Nicaragua, Síria i Veneçuela), ja que es considera il·legal la seva incorporació a Rússia.

D'acord amb la Llei sobre Nous Territoris Federals, la península pot considerar-se part de Rússia des del moment de la signatura de l'acord interestatal del 18 de març.

Història

A conseqüència de l'EuroMaidan ucraïnès i de la crisi de Crimea del 2014, el 24 de febrer, a Sebastòpol, els manifestants van escollir un nou alcalde per a la ciutat. Tres dies després, tropes russes, aleshores sense identificar, es van apoderar del Parlament de la República Autònoma de Crimea, i algunes hores més tard aquest va dur a terme una moció de censura i trià un nou primer ministre: Serguei Aksiónov; i també convocà un referèndum sobre el futur de la regió.

L'1 de març els manifestants pro-russos de la regió industrial del Donbàs (a Donetsk) van hissar també la bandera russa i escolliren Pàvel Gúbarev, líder d'una milícia popular, com a nou governador de la província de Donetsk. Es van produir manifestacions pro-russes també a Khàrkiv, Odessa, Dnipropetrovsk, Luhansk, Melitòpol, Ievpatòria i Kertx, i a totes les ciutats les banderes ucraïneses foren retirades dels edificis públics, substituïdes per la bandera russa.

L'Ajuntament de la ciutat de Sebastòpol adoptà en una reunió extraordinària del 6 de març del 2014 la decisió de formar part de Rússia com a ciutat federal. Els consellers van fer referència a la seva decisió a la Carta Europea de l'Autonomia Local, les clàusules 38 i 69 de la Constitució d'Ucraïna, l'article 1 de la Convenció Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals i l'article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

El 9 de març el Govern de Crimea anuncià que controlava la majoria de les unitats militars del Ministeri de Defensa ucraïnès de la península, posant fi al control ucraïnès sobre Crimea, que a partir d'aleshores passà a formar part de la Federació de Rússia, adoptant el ruble rus com a moneda d'ús legal i substituint els mitjans de comunicació fins aleshores ucraïnesos pels actuals russos.

El mes següent, el 12 d'abril, va entrar en aplicació la Constitució de la República de Crimea, que s'havia adoptat el dia anterior. Posteriorment, el Parlament ucraïnès va declarar oficialment que Crimea i la ciutat de Sebàstopol com a 'territoris ocupats' el 15 d'abril de 2014.

Demografia

En el cens ucraïnès del 2001 la població de l'antiga República Autònoma de Crimea va arribar als 2.033.700 habitants i Sebastòpol els 381.977 habitants. Els principals grups ètnics de la península són els russos, que representen el 60%, els ucraïnesos, que són el 24%, i els tàtars, que són el 12%. A Sebastòpol els russos constitueixen el 70% de la població. La ciutat més poblada de Crimea és Simferòpol. Quant als idiomes, el rus és la llengua predominant, amb el 97%.

Divisió administrativa

La República de Crimea es divideix en 25 unitats territorials administratives: 14 raions (districtes) i 11 «ciutats d'importància republicana» (municipis). Malgrat que la ciutat de Sebastòpol es troba a la península de Crimea, està separada administrativament de la resta de la República, i és una de les tres ciutats federals de Rússia.

Regions

Subdivisions of Crimea
NúmeroNomCentre administratiuSuperfície (km²)Població (2021)[1]BanderaEscut d'armes
Raions
1Raion de Bakhtxissarai
Rus: Бахчисарайский район
Ucraïnès: Бахчисарайський район
Tàtar de Crimea: Bağçasaray rayonı, Багъчасарай районы
ciutat de Bakhtxissarai1.588,5894.462
2Raion de Belogorsk
Rus: Белогорский район
Ucraïnès: Білогірський район
Tàtar de Crimea: Qarasuvbazar rayonı, Къарасувбазар районы
ciutat de Belogorsk1.893,5664.484
3Raion de Djankoi
Rus: Джанкойский район
Ucraïnès: Джанкойський район
Tàtar de Crimea: Canköy rayonı, Джанкой районы
ciutat de Djankoi2.666,9667.618
4Raion de Kírovskoie
Rus: Кировский район
Ucraïnès: Кіровський район
Tàtar de Crimea: İslâm Terek rayonı, Ислям Терек районы
PGT de Kírovskoie1.208,2051.636
5Raion de Krasnogvardéiskoie
Rus: Красногвардейский район
Ucraïnès: Красногвардійський район
Tàtar de Crimea: Qurman rayonı, Къурман районы
PGT de Krasnogvardéiskoie1.765,8083.134
6Raion de Krasnoperekopsk
Rus: Красноперекопский район
Ucraïnès: Красноперекопський район
Tàtar de Crimea: Krasnoperekopsk rayonı, Красноперекопск районы
ciutat de Krasnoperekopsk1.230,9626.642
7Raion de Lénino
Rus: Ленинский район
Ucraïnès: Ленінський район
Tàtar de Crimea: Yedi Quyu rayonı, Еди Къую районы
PGT de Lénino2.918,6160.327
8Raion de Nijnegorski
Rus: Нижнегорский район
Ucraïnès: Нижньогірський район
Tàtar de Crimea: Seyitler rayonı, Сейитлер районы
PGT de Nijnegorski1.212,4343.239
9Raion de Pervomaiski
Rus: Первомайский район
Ucraïnès: Первомайський район
Tàtar de Crimea: Curçı rayonı, Джурчы районы
PGT de Pervomàiskoie1.474,3531.684
10Raion de Razdólnoie
Rus: Раздольненский район
Ucraïnès: Роздольненський район
Tàtar de Crimea: Aqşeyh rayonı, Акъшейх районы
PGT de Razdólnoie1.231,3829.191
11Raion de Saki
Rus: Сакский район
Ucraïnès: Сакський район
Tàtar de Crimea: Saq rayonı, Сакъ районы
ciutat de Saki2.257,4777.325
12Raion de Simferòpol
Rus: Симферопольский район
Ucraïnès: Сімферопольський район
Tàtar de Crimea: Aqmescit rayonı, Акъмесджит районы
ciutat de Simferòpol1.752,53168.161
13Raion de Sovetski
Rus: Советский район
Ucraïnès: Совєтський район
Tàtar de Crimea: İçki rayonı, Ички районы
PGT de Sovetski1.079,4430.924
14Raion de Txernomórskoie
Rus: Черноморский район
Ucraïnès: Чорноморський район
Tàtar de Crimea: Aqmeçit rayonı, Акъмечит районы
PGT de Txernomórskoie1.508,6330.339
Ciutats d'importància republicana
15Aluixta
Rus: Алушта
Ucraïnès: міський округ Алушта
Tàtar de Crimea: Aluşta şeer bölgesi, Алушта шеэр больгеси
ciutat d'Aluixta599,9056.112
16Armiansk
Rus: Армянск
Ucraïnès: міський округ Армянськ
Tàtar de Crimea: Ermeni Bazar şeer bölgesi, Эрмени Базар шеэр больгеси
ciutat d'Armiansk162,4222.909
17Djankoi
Rus: Джанкой
Ucraïnès: міський округ Джанкой
Tàtar de Crimea: Canköy şeer bölgesi, Джанкой шеэр больгеси
ciutat de Djankoi25,9237.014
18Ievpatòria
Rus: Евпатория
Ucraïnès: міський округ Євпаторія
Tàtar de Crimea: Кезлев шеэр больгеси, Kezlev şeer bölgesi
ciutat de Ievpatòria65,47121.647
19Kertx
Rus: Керчь
Ucraïnès: міський округ Керч
Tàtar de Crimea: Keriç şeer bölgesi, Керич шеэр больгеси
ciutat de Kertx107,63154.621
20Krasnoperekopsk
Rus: Красноперекопск
Ucraïnès: міський округ Краснопереко́пськ
Tàtar de Crimea: Krasnoperekopsk şeer bölgesi, Красноперекопск шеэр больгеси
ciutat de Krasnoperekopsk22,4225.569
21Saki
Rus: Саки
Ucraïnès: міський округ Саки
Tàtar de Crimea: Saq şeer bölgesi, Сакъ шеэр больгеси
ciutat de Saki28,7424.285
22Simferòpol
Rus: Симферополь
Ucraïnès: міський округ Сімферополь
Tàtar de Crimea: Aqmescit şeer bölgesi, Акъмесджит шеэр больгеси
ciutat de Simferòpol107,41360.260
23Sudak
Rus: Судак
Ucraïnès: міський округ Судак
Tàtar de Crimea: Sudaq şeer bölgesi, Судакъ шеэр больгеси
ciutat de Sudak539,4534.584
24Feodòssia
Rus: Феодосия
Ucraïnès: міський округ Феодосія
Tàtar de Crimea: Kefe şeer bölgesi, Кефе шеэр больгеси
ciutat de Feodòssia350,42100.516
25Ialta
Rus: Ялта
Ucraïnès: міський округ Ялта
Tàtar de Crimea: Yalta şeer bölgesi, Ялта шеэр больгеси
ciutat de Ialta282,90137.947

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República de Crimea
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica