República de Lanfang
La República de Lanfang (nom modern en xinès tradicional: 蘭芳共和國, Hanyu Pinyin: Lánfāng Gònghéguó, xinès simplificat 兰芳共和国; Pha̍k-fa-sṳ: Làn-fông Khiung-fò-koet) fou un estat Hakka a Borneo Occidental en Indonèsia que fou establert per Low Lan Pak (Luo Fangbo) (羅芳伯) en 1777, fins que fou anul·lat per l'ocupació neerlandesa en 1884.
| Tipus | Estat desaparegut  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Àsia | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Creació | 1777 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1884 | |||
Els sultans de Borneo Occidental importaren peons xinesos durant el segle xviii per treballar a les mines d'or i estany. Vàries comunitats mineres (kongsi) gaudiren de certa autonomia política, però Lanfang és la més coneguda mercès a una història escrita per Yap Siong-yoen, el gendre del darrer líder militar del kongsi Lanfang, que fou traduïda a l'holandès en 1885.[1] Cap altre assentament miner en Kalimantan Occidental deixà informes escrits.[2]