Riu Ara

El seu curs segueix un sentit de nord a sud des del naixement fins a Fiscal. A partir d'allà es desvia cap al Sud-est fins a arribar a la desembocadura. Neix a la cara sud del pic Meillon, al costat del Vinyamala. La seva conca s'estén per uns 718 km² dins de la comarca del Sobrarb, forma part de la del Cinca del que és tributari i, per extensió de la del Segre i de la de l'Ebre, on acaben les seves aigües.

Té una longitud d'uns 69 km i passa per diversos nuclis de població: Torla, Broto, Oto, Buesa, Sarvisé, Fiscal, Ligüerre d'Ara, Jánovas, Seso, Boltanya i l'Aïnsa. En aquesta darrera localitat, s'uneix al Cinca.

Els seus principals afluents són: l'Otal, per la dreta a la vall de Bujaruelo, l'Arazas, que hi arriba per l'esquerra marcant l'entrada a la vall d'Ordesa i al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, el Sorrosal, el Chaté, el Forcos, la Guarga, el Sieste i l'Ena.

El fet que el riu hagi mantingut la seva estructura primitiva el fa molt ric en diversitat ecològica. Entre els integrants de la seva fauna variada hi destaquen les truites, madrilles, rabosetes, almesqueres i llúdries així com més d'un centenar d'aus, entre ells el trencalòs i el blauet.

A la flora hi trobem també una gran varietat essent-hi important la presència de salzes, boixos, pins, faigs, bedolls, pollancres i freixes.

Les activitats humanes a l'entorn del riu s'han fonamentat tradicionalment en l'agricultura i ramaderia, la pesca fluvial, els molins fariners i els rais de fusta. El despoblament ha anat minvant aquestes activitats i, avui dia, han estat substituïdes per l'acollida de turistes i les propostes de lleure com ara la pesca esportiva, el ràfting i el descens en canoa.

Des del naixement a la desembocadura:

• 
  El salt del Carpin
• 
  El pont de Bujaruelo
• 
  Pas per Broto
• 
  Pas per Ligüerre d'Ara
• 
  Pas per Jánovas
• 
  Pas per Boltanya
• 
  Desembocadura al Cinca a l'Aïnsa