S de Perseu

(S'ha redirigit des de: S Persei)

S de Perseu (S Persei) és un estel variable a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent mitjana +9,17.[5]

Infotaula objecte astronòmicS de Perseu
Tipusestrella doble òptica, supergegant vermella, estrella variable de període llarg, màser astrofísic i estrella que presenta línies d'emissió Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M4.5-7Iae[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPerseu Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta−6,36 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)7,9 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa20 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,2217 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−2,57 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−0,01 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−39,71 km/s[4]
−39,71 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)2h 22m 51.7104s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)58° 35' 11.4548''[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Distància

S de Perseu és un estel allunyat del sistema solar i la seva distància s'ha avaluat en 2.420 ± 110 parsecs (7.900 anys llum). Té una velocitat radial consistent amb la del cúmul doble de Perseu (h + χ Persei), cosa que l'emplaça com a membre de l'associació estel·lar Persei OB1. El seu moviment al voltant del centre galàctic no és circular, i hom pensa que aquest moviment és representatiu del que té aquesta associació OB dins de la Via Làctia.[6]

Característiques

S de Perseu és una supergegant vermella de tipus espectral M4.5I amb una temperatura efectiva de 3.000 K[7] —un altre estudi eleva aquesta xifra fins a 3.500 K—.[8][8] De gran grandària, té un radi d'entre 780 i 1.230 vegades més gran que el del Sol, cosa que equival a 3,6 - 5,2 ua; considerant la grandària major, si S Persei estiguera al centre del nostre sistema solar, la seva superfície s'estendria fins a l'òrbita de Júpiter.[8] La seva lluminositat bolomètrica —en totes les longituds d'ona— equival a 86.000 vegades la lluminositat solar i, com altres estels similars, perd massa estel·lar a raó de 6,8 × 10-6 masses solars per any.[9][9]

S de Perseu mostra emissió màser d'H₂O, SiO i OH.[6] S'ha observat que l'activitat màser d'OH està polaritzada —el que implica l'existència d'un camp magnètic— i que el grau de polarització varia al llarg del temps.[10] D'altra banda, la intensitat de la línia del liti LiI en el seu espectre és notable; atès que les supergegants vermelles no mostren aquesta característica, hom pensa que S Persei pot ser una genuina estrela de la branca asimptòtica de les gegants (RAG) rica en oxigen.[7]

Variabilitat

S de Perseu està catalogada com a variable semiregular SRC, el prototip de la qual és la coneguda μ Cephei. La seva lluentor fluctua entre magnitud +7,9 i +12,0, cosa que suposa una gran amplitud de variació, propera a les observades en les variables Mira.[11] El seu període és de 813 ± 16 dies.[12]

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García