Les vies d'accés principal al municipi són, per carretera, la comarcal C-442 des de Montmaneu (partint de la rotonda de sortida de l'A-2), i des de Calaf (partint del nus amb la comarcal C-452). També, les carreteres locals LV-1003 (provinent de la N-141f, a Les Oluges), i la LV-1005 (provinent de la N-141f, al centre de Sant Ramon, o de la LV-1004 a Santa Fe de Segarra, connectades a la C-25 Eix Transversal)
Paisatge d'hivern a Sant Guim de Freixenet (Segarra)
El territori municipal és prou elevat, en el context de l'Altiplà, arribant-se a assolir l'altitud màxima al Tossal del Magre (781 m). El clima és transicional entre el tipus Mediterrani Continental Sec i el tipus Mediterrani Continental sub-humit (segons criteris termopluviomètrics), on la Temperatura mitjana anual es troba entre 12 °C i 13 °C, i la Precipitació mitjana anual es troba entre 500 i 550 mm. Les estacions plujoses són primavera i tardor, i les més seques són hivern i estiu. A nivell tèrmic, els hivern tendeixen a ser freds a molt freds (mitjanes de 3 °C), i els estius calorosos (amb mitjanes de 22 a 24 °C), notant-se una elevada amplitud tèrmica anual.[3]
Nuclis històrics del municipi
El municipi de Sant Guim de Freixenet, comprèn un total de 11 nuclis històrics de població, sent cap municipal (des del segle XX) el poble igual nomenat de Sant Guim de Freixenet (o Sant Guim de l'Estació), que va néixer al voltant de l'estació ferroviària de "San Guim", pertanyent a la línia Lleida-Manresa.
La zona de la Segarra va ser l'escenari d'activitats militars al temps del Front de Lleida. El dia 5 d'abril del 1938 els avions de les forces expedicionàries feixistes que donaven suport a la insurrecció del general Franco varen bombardejar l'estació de tren de Sant Guim de Freixenet. El bombardeig de l'estació va tindre lloc probablement per intentar deturar el tren hospital nº 20 del govern republicà.[4]
Aleshores Sant Guim es deia Pineda de Segarra. Durant aquells anys difícils l'ajuntament de Pineda de Segarra va editar paper moneda. Aquesta pràctica va ser el resultat de la iniciativa d'alguns ajuntaments i comerciants de la comarca per generar liquiditat. Els bitllets i vals havien d'estar garantits amb un dipòsit equivalent al valor editat en una entitat bancària o caixa d'estalvis.[4]
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
40
46
61
279
264
705
499
497
536
704
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
898
1.123
1.141
1.206
1.198
1.185
1.070
1.049
1.067
1.067
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
1.056
1.047
1.046
1.071
1.071
1.057
1.104
1.114
1.104
1.107
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
1.059
1.040
1.037
1.120
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Política
Resultats a les eleccions municipals
Evolució del ple del consistori des de l'any 1979.
